Vés al contingut

Anselm Guasch i Robusté

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnselm Guasch i Robusté

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 octubre 1866 Modifica el valor a Wikidata
Valls (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1932 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
  President de la Diputació de Tarragona
abril de 1907 – maig de 1911

agost de 1921 – agost de 1923

maig de 1930 – desembre de 1930
Activitat
Ocupacióempresari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Radical (1931–)
Partit Liberal Fusionista (1904–)
Partit Liberal Conservador (–1904) Modifica el valor a Wikidata

Anselm Guasch i Robusté (Valls, 20 d'octubre de 1866 - Tarragona, 7 de febrer de 1932) fou un empresari i polític català, president de la Diputació de Tarragona en el primer quart del segle xx. Era germà de Robert Guasch i Robusté.

Pertanyia a una família de comerciants de vi que s'establiren a Tarragona quan ell era jovenet. En 1898 aconseguí una concessió a 20 anys per explotar una xarxa telefònica a Reus, una a Tarragona i una de 15 anys a Algesires. De 1900 a 1903 fou propietari del Teatre Principal de Tarragona. Alhora, es va dedicar a la política com a diputat de la Diputació de Tarragona des de 1897 fins a la seva mort, formant part de les comissions de governació i foment de la Mancomunitat de Catalunya. Gràcies als seus contactes i clients va mantenir una important xarxa clientelar que sovint barrejava política i negocis.[1] Fins 1904 fou militant del Partit Conservador, però aleshores es va passar al sector dinàstic Partit Liberal Fusionista, amb el que fou president de la Diputació de Tarragona de 1907 a 1911. En 1914 es va passar al sector autonomista del Partit Liberal de la mà de Salvador de Samà i Torrents, i fou novament president de la Diputació de 1921 a 1923 i de maig a desembre de 1930.

Nomenat representant de la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas (SECE), fundada el 1912, va demanar el dret de pas per a instal·lar línies elèctriques a la Vilella Alta, Cabassers, Figuerola del Camp (1929), l'Ametlla de Mar, el Perelló i l'Ampolla (1931). Els darrers anys de la seva vida va formar part del sector de Santiago Alba Bonifaz i el 1931 es va integrar en el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux.[2] Quan es va produir la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 va perdre el seu càrrec a la diputació, tot i que a les eleccions generals espanyoles de 1931 va donar suport Marcel·lí Domingo i Sanjuan.[3] Va morir poc menys d'un any després a Tarragona d'un atac de cor.

Referències

[modifica]