Antakya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antakya (en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay. Té 139.000 habitants (2001).

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa del 1912

Època moderna[modifica | modifica el codi]

La recepció a Antakya del general Asım Gündüz, cap de la delegació turca, per conversaciones amb els francesos, el 1938
Köprübaşı

El principat d'Antioquia va durar fins a la conquesta de la ciutat pel mameluc Baybars, el 18 de maig del 1268. Després, va perdre importància i va esdevenir una petita ciutat de la niyaba mameluca de Síria. Va passar als otomans el 1517, que hi van instal·lar una guarnició de geníssers. Fou una vila del pashalik d'Alep. Allunyada de les rutes comercials, Alep va agafar més importància i és en aquesta ciutat on s'instal·len els consolats europeus a partir del segle xvi.

El 1832, la va ocupar Ibrahim Paixà d'Egipte en nom del seu pare, Muhammad Ali, virrei d'Egipte, però fou retornada als otomans per la pau de Koutayeh (14 de maig del 1833). En aquest temps, tenia 25.000 habitants i els àrabs eren majoria a la ciutat, amb una forta minoria turca; també hi havia minories cristianes, especialment grecs i armenis. El 1915, els armenis, davant les matances, es van refugiar a les muntanyes de Musa Dagh (muntanyes de Moisès), entre la ciutat i el mar, i van poder ser evacuats al darrer minut per la marina francesa.

El febrer del 1919, el sandjak d'Alexandreta, al qual pertanyia la ciutat, fou ocupat pels francesos junt amb Cilícia i Síria. En principi, estava previst incloure Antioquia a Síria sota mandat francès de la lliga de les Nacions, però la presència d'una forta minoria turca exigia un referèndum. Per tranquil·litzar Turquia i garantir la seva neutralitat en cas d'una nova guerra, el govern francès d'Édouard Daladier va deixar entrar en el sandjak l'exèrcit turc, que es va encarregar del cens electoral; això va donar un 63% d'electors turcs. El sandjak fou incorporat a Turquia com a província d'Hatay (1939). La població armènia (23.000), els àrabs i altres minories van sortir en la major part. Antakya tenia el 1970 uns 46.000 habitants.

Vista d'Antakya des de l'església de Sant Pere

Monuments i llocs[modifica | modifica el codi]

  • Església de Sant Pere, a la roca, la primera església cristiana
  • Gruta de Beshikli, amb tombes
  • Columna de Yunus
  • Museu del Mosaic
  • Mesquita de Habib Neccar
  • Basar
  • Pont romà
  • Ciutadella
  • Santuari d'Haghios Petros Paulos

Cultura[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Església catòlica a Antakya

Com la resta de la província, Antakya té una població mixta ètnicament i religiosa, amb presència de turcs i àrabs i de musulmans i cristians, que practiquen diverses confessions.

Cuina[modifica | modifica el codi]

Tepsi kebabı d'Antakya

La cuina d'Antakya és famosa a Turquia, especialment el künefe d'Antakya, indicació protegida coneguda arreu del país, i que està cercant una reconeixement de la UE.[1]

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Glanville Downey, A History of Antioch in Syria, 1974.
  • Sheila Campbell, The Mosaics of Antioch, 1988.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antakya Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 36° 12′ 08″ N, 36° 09′ 9″ E / 36.20222°N,36.15250°E / 36.20222; 36.15250