Antic Hotel Europa (Barcelona)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Antic Hotel Europa
PiC-boqueria12-08019 194-7717.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Construït Segle XVIII; 1900, aprox.
Característiques
Estil Modernisme
Puig i Cadafalch[1]
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització C/ Boqueria, 12 - c/ Quintana, 2. Barcelona

41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 27″ E / 41.381452°N,2.174073°E / 41.381452; 2.174073
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40322
Modifica dades a Wikidata

L'Antic Hotel Europa és una obra del municipi de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

L'edifici del carrer Boqueria 12 està situat a l'extrem nord oriental de l'illa de cases desenvolupada entre els carrers d'En Quintana -on fa cantonada i disposa d'una extensa façana secundària- , Ferran i d'En Aroles. La finca presenta una planta irregular resultat de la suma de diverses designes al llarg del temps.[2]

L'edifici s'estructura en alçat en planta baixa, principal i dos pisos al cos de façana del carrer de la Boqueria, i planta baixa i quatre pisos a la banda del carrer d'en Quintana. Cal tenir present que la recuperació del nivell del pis principal és fruit de les recents obres de rehabilitació de l'edifici (2009-2011) que han eliminat una subdivisió d'aquest nivell, fins aleshores ben visible a nivell de façana. L'accés principal a la finca es troba al frontis del carrer de la Boqueria, on se situa el portal central - que dóna accés al vestíbul i la caixa d'escala, i dues obertures laterals d'accés a les botigues dels baixos. Una d'aquestes portes de les botigues conserva encara la seva estructura barroca amb un arc escarser adovellat.[2]

A la façana del carrer Boqueria els pisos superiros disposen de balcons de pedra en voladís i barana de ferro. Aquesta barana de barrots verticals de secció rectangular combinats amb altres helicoïdals, té afegits alguns elements decoratius de ferro de forja reproduint motius florals (fulles de roure) que també són fruit de la reforma de Puig i Cadafalch.[2]

Pel que fa al revestiment, la façana presenta d'una decoració esgrafiada des del nivell del forjat de la planta baixa fins a la cornisa de coronament de la façana. Els models desenvolupats són motius florals i geomètrics, amb tres zones ben definides. El disseny i realització d'aquests esgrafiats corresponen a la ja esmentda reforma modernista de finals del segle XIX. Les darreres obres de rehabilitació de l'edifici han comportat la reintegració dels esgrafiats en aquells llocs on havien desaparegut per l'obertura de les finestres que subdividien el pis principal.[2]

Corona la façana una cornisa contínua amb volada, formada per diverses filades d'obra vista on es combinen els maons i les teules. Damunt la cornisa es desenvolupa la barana del terrat, feta d'obra vista de maó i rematada per uns pseudo merlets que el propi Puig i Cadafalch va emprar en altres obres seves (com ara l'edifici dels Quatre Gats -Casa Martí- o la casa Sastre i Marquès) .[2]

Pel que a la distribució d'obertures de la façana que dóna al carrer d'en Quintana, aquesta és força irregular, fruit de les nombroses intervencions de què ha estat objecte. A nivell dels baixos i de la primera planta (principal) encara es conserven diverses obertures de la primitiva construcció de finals del segle XVIII. En els nivells superiors es disposen diversos balcons, alguns ampitats, amb baranes de ferro on es combinen els barrots de secció circular i helicoïdals. El darrer nivell és el resultat d'una remunta del darrer quart del segle XIX (1883).[2]

Els actuals espais interiors són el resultat de les múltiples reformes produïdes al llarg del temps. Algunes d'aquestes reformes han variat, per exemple, l'estructura d'alguns murs de càrrega amb la incorporació de jàsseres, amb l'objectiu de crear nous espais i alliberar-los de murs de tancament. En aquest sentit destaca, també, la desaparició del primitiu jardí interior.[2]

Com a elements singulars de l'edifici destaca El portal central d'accés a la finca realitzat per Josep Puig i Cadafalch a partir d'un projecte de 1898. L'antiga obertura barroca es va substituir per una porta d'estètica modernista amb elements decoratius de pedra, amb un clar llenguatge neomedieval. Puig i Cadafalch va projectar un arc conopial lobulat amb decoracions florals, rematat per un floró. Tota la peça es troba emmarcada per un guardapols de pedra motllurada que sobresurt de la línia de revestiment de la façana, dins del qual es disposen unes rajoles de ceràmica vidrada amb relleus representant flors. Destaquen també en aquest sentit els capitells amb motius florals i sengles escultures de busts representant personatges d'època; a la part més oriental hi ha la representació del bust d'una dona, mentre que l'occidental es representa un personatge masculí abillat amb xistera i un monòcul.[2]

Història[modifica]

La finca número 12 del carrer de la Boquera s'inscriu en una parcel·la que té orígens medievals. De totes maneres, les primeres referències que es disposen de l'edifici daten d'època barroca, quan a mans de Francesc Elias es configurà l'actual parcel·la amb l'adquisició i unificació de dues antigues cases el 1734 i 1739. Si ens atenim a la manca de restes arquitectòniques en alçat de cronologies anteriors, la reedificació duta a terme per Francesc Elias degué ser gairebé total.[2]

El fill de Marià Elias, Joan Elias, heretà la finca del seu pare i en fou el propietari fins a la seva mort el 1863. Les dades materials de l'edifici indiquen -sense massa lloc al dubte- que durant aquest període es van dur a terme importants obres a l'interior, especialment pel que fa als forjats i compartimentació interior, amb la generació d'un nou pati. Com a mínim s'ha documentat la variació d'una de les portes de la botiga segons un projecte d'anotni Rovira i Rabassa de 1870.[2]

L'any 1872 la finca es va vendre als pare i fill Pere Martí Palmerola i Pere Martí i Puig. S'inicià a partir d'aquest moment el que serà la transformació més important de l'edifici: la seva conversió en una "fonda". Es reservà un pis de la tercera planta com a habitatge propi i la resta es va subarrendar el mateix any de 1872 a Josep Serra i Joan Bombardó per tal d'instal·lar-hi una establiment sucursal de la que ja regentaven al Pla de Palau amb el nom de "El Universo". La Fonda "Sucursal del Universo" ja surt a les guies de Barcelona de mitjan dècada de 1870 funcionant al carrer de la Boqueria. Des de llavors, i fins als nostres dies, la finca ha mantingut l'ús de fonda, hostal i hotel.[2]

L'any 1883 es va realitzar una nova campanya important d'obres, dirigida per l'arquitecte Alexandre Perich, que va significar l'aixecament d'un quart pis a la banda del carrer d'en Quintada, i la desaparició de l'antic jardí.[2]

Pocs anys després, l'any 1898 el llavors propietari de la finca, Francesc Martí i Puig, va encarregar a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch una reforma absoluta de l'edifici. A banda de la intervenció a la façana -la decoració modernista de la qual és el principal tret que singularitza l'edifici-, el projecte incloïa també un arranjament interior que dissortadament no s'ha conservat. Ni el vestíbul, ni el rebedor, ni molt menys les habitacions conserven cap traça de la decoració fruit de la intervenicó de Puig i Cadafalch. Un cop acabada l'obra, l'antiga fonda va convertir-se en el "Gran Hotel Restaurant Europa", regit per Joan Fabrés.[2]

Al llarg del segle XX, l'edifici ha conegut diverses reformes que han modificat i alterat substanciosament els seus interiors. La més important es dugué a terme l'any 1962. El projecte va consistir en la partició del gran pis principal i la creació d'una planta intermèdia que havia de servir com a habitatge del propietari de l'Hotel. Aquesta nova planta va significar l'obertura a façana de dos balcons (primer es va considerar que fossin finestres) per al nou pis i la ubicació d'una escala interior que comunicava ambdós nivells. Malgrat l'impacte a façana, el projecte va obtenir el vistiplau del cap de l'agrupació d'edificis artístics de l'ajuntament, l'arquitecte Joaquim de Ros. L'hotel caigué en una etapa de certa decadència que dugué el 1974 al nou propietari Francesc de Puig i de Càrcer tancar l'establiment i projectar la seva conversió en un edifici d'habitatges. Aquest projecte, signat pels arquitectes Joan Masriera i José-Manuel Masriera, no es va arribar a dur a terme per problemes financers i l'establiment hoteler de la finca va reobrir-se (amb algunes reformes) sota el nom de "Pensión Dalí".[2]

Entre 2009 i 2011, l'edifici ha estat rehabilitat íntegrament amb un projecte de l'arquitecte Jordi Garcés i s'ha pogut recuperar la fesomia de la façana dissenyada per Puig i Cadafalch, d'on s'han eleminat les obertures realitzades l'any 1962.[2]

Referències[modifica]

  1. La Vanguardia, 25-11-2010
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 «Antic Hotel Europa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antic Hotel Europa (Barcelona) Modifica l'enllaç a Wikidata