Vés al contingut

Antoni Martín i Coll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntoni Martín i Coll
Biografia
Naixement1660 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1734 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista, frare, compositor, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAndrés Lorente Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Frares Menors Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 907b33a8-ea95-44ed-9231-3dc5d2afdb6a Discogs: 836681 IMSLP: Category:Martín_y_Coll,_Antonio Allmusic: mn0002174376 Modifica el valor a Wikidata

Antoni Martín i Coll (Reus[1] ca. 1660 - Madrid ca. 1734) va ser un franciscà, compositor, organista i estudiós i compilador de música barroca.

Molt jove, va ingressar al monestir franciscà de San Diego de Alcalá on va arribar a ser organista. Va estudiar música i orgue amb Andrés Lorente. Era amic de l'organista Josep Elies. Des de l'any 1707 i fins a la seva mort, va ser organista al monestir de San Francisco el Grande de Madrid. Entre 1706 i 1709, va recollir obres per a orgue de Corelli, Denis Gaultier, Handel, Aguilera de Heredia, Cabanilles, Antonio de Cabezón, Frescobaldi i de diversos anònims, que va aplegar sota el títol de «Flores de música» en un manuscrit que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid. El volum cinquè d'aquestes «Flores de música», titulat «Ramillete oloroso: suabes flores de música para órgano», es considera que recull obra pròpia. Dues de les composicions són variacions sobre la folia, una amb el títol «Diferencias sobre las folías» i una més breu, «Folías».[2]

Va publicar diversos tractats de música: Arte de canto llano, y breve resumen de sus principales reglas, para cantores de choro Madrid: Juan Garcia Infançon, 1711 (amb una reedició el 1714 i una altra ampliada el 1719) i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su explicación. Madrid: [s.n.], 1734.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Juan de San Antonio. Bibliotheca universa franciscana. Madrid: Ex typographia causae V. Matris de Agreda, 1732, p. Vol. I pàg. 116.
  2. ↑ Anglès, Higini. Scripta Musicológica. Roma: Edizioni di Storia e Letteratura, 1975, p. 1554.
  3. ↑ «Antonio Martín y Coll». CCUC. [Consulta: 8-VIII-2018].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Martín_i_Coll&oldid=36681899»