Antoni Soler i Clariana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntoni Soler i Clariana

Soler i Clariana d'un dibuix de Josep Ferré Revascall en un bitllet de l'ajuntament de Reus el 1937ca Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1835 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1896 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Reus
Alcalde de Reus
Diputat provincial de Tarragona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, advocat, polític Modifica el valor a Wikidata

Antoni Soler i Clariana (Reus, 1835 - 1896) va ser un advocat i polític català. Era un dels dirigents més importants del republicanisme federal a Reus, i seguidor d'Estanislau Figueres.

Biografia[modifica]

Es llicencià en Dret civil i canònic el 1864. El 1866 començà a exercir a Reus, on va tenir bufet obert fins a la seva mort. Va ser magistrat a l'Audiència criminal de Reus, assessor jurídic de l'Ajuntament i del Banc de Reus i degà del Col·legi d'Advocats reusenc. Va estar relacionat amb el Centre de Lectura des de la seva fundació, i membre actiu d'El Círcol, una societat reusenca, on organitzà un homenatge a Prim el 1868. Va ser un dels impulsors, a nivell local, de la Revolució de Setembre de 1868, i va ser secretari de la primera Junta Revolucionària, on redactava les actes en català. En els debats de la Junta defensava postures radicals i s'oposà que la Junta de Madrid es transformés o nomenés el govern de l'estat. Va ser elegit membre de la Junta Revolucionària definitiva el 1869 i junt amb Jaume Aguadé Mestres va anar a Madrid per consultar a Prim sobre la conveniència o no de dissoldre la Junta. Soler va transmetre immediatament la resposta favorable a la dissolució encara que ell defensava la proposta contrària. Membre destacat del Partit Republicà Federal, els seus companys de consistori del 1869 el van elegir alcalde el mes d'abril, en acabar el breu mandat de Pere Bové, i va proclamar la República Federal l'1 d'octubre d'aquell any, després que, a causa de la mort del secretari del governador de Tarragona el govern desarmés les milícies locals eliminant així la possibilitat de la pujada al poder del republicanisme revolucionari. A Reus, la proclamació de la República Federal va portar que els batallons formessin a la plaça de la Revolució (o de Prim) i, cantant els himnes de Riego i Garibaldi arribessin a la plaça de la Constitució (o del Mercadal), on Antoni Soler va fer un abrandat discurs. Els milicians van sortir cap als pobles de la rodalia per captar partidaris de la causa republicana. El dia 3 d'octubre, vist el fracàs de la revolució a nivell d'estat, Soler va ser destituït d'alcalde i alguns dirigents sublevats van fugir.[1] Tornà a ocupar breument l'alcaldia el 1874 i va ser diverses vegades regidor i diputat provincial. Va ser comandant d'un dels quatre batallons de la Milícia Nacional reusenca a la Tercera guerra Carlina. Va encapçalar una subscripció, el 1884, per als fills orfes d'Estanislau Figueres, amb el qual havia estat sempre ideològicament afí.[2] El mateix 1884 va ser un dels firmants del manifest fundacional de l'Associació Catalanista de Reus.[3] El 1886 es proclamava seguidor de les idees d'Almirall i Roca i Farreras.[4] Seguí exercint d'advocat fins al 1896, quan va morir.

Referències[modifica]

  1. Arnavat, Albert. Moviments socials a Reus 1808-1874: dels moviments populars al sindicalisme obrer. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 300. ISBN 8460438686. 
  2. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 620-622. 
  3. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 289. 
  4. Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 302. ISBN 8460418499. 

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Pere Bové i Montseny
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1869
Succeït per:
Josep Maria Pàmies Juncosa
Precedit per:
Felip Font Trullàs
Alcalde de Reus
1874
Succeït per:
Marià Pons i Espinós