Vés al contingut

Aragonès d'Aragüés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAragonès d'Aragüés
Aragüesino i Aragonés d'a Val d'Aragüés Modifica el valor a Wikidata
Tipussubdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès
aragonès occidental Modifica el valor a Wikidata

L'aragonès d'Aragüés o aragüesí és una varietat de l'aragonès que es parla a Aragüés del Puerto i Jasa. És paregut al cheso, i està millor conservat que l'aragonès veí d'Aísa, Esposa i Sinués.[1]

Morfologia

[modifica]

El sistema d'articles és lo, la, los, las com en cheso.

El passat indefinit té desinències amb –o com en tensí: pagomos, (paguemos), cantoz, (cantez),. A la tercera persona del plural és en –oron sol a la tercera conjugació: cantoron, però a la 2a i 3a persones coexisteixen la forma chesa –ieron amb la general -io(ro)n: salieron, partioron, riyeron, faborezión.

Als verbs irregulars amb –i a la primera persona del present, podem trobar aquesta –i en yo foi, però no en yo . Existeixen, com al Sobrarbe "perfectes forts": fízon, trújon.[2]

Lèxic

[modifica]

Són paraules diferents de les d'Aísa, Esposa i Sinués, (Vall d'Estarrún)

Referències

[modifica]
  1. (castellà) Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa núm. 3.
  2. (aragonès) Francho Nagore et al.: Endize de bocables de l'aragonés. Instituto de Estudios Altoaragoneses, Uesca 1999.
  3. (castellà) Pascual González Guzmán: El habla viva del Valle de Aragüés. Monografías del instituto de estudios pirenaicos. Zaragoza, 1953, p 76.
  4. González Guzmán, Pascual. El habla viva del Valle de Aragüés. Saragossa: CSIC, 1953.