Aristarainita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralAristarainita
Fórmula química Na2Mg[B6O8(OH)4]2·4H2O
Epònim Lorenzo F. Aristarain Tradueix
Localitat tipus mina Tincalayu, Salar del Hombre Muerto, Departament dels Andes, Salta, Argentina
Classificació
Categoria borats > hexaborats
Nickel-Strunz 10a ed. 6.FB.05
Nickel-Strunz 9a ed. 6.FB.05
Nickel-Strunz 8a ed. V/J.06
Dana 26.6.5.1
Heys 9.1.12
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 18,886Å; b = 7,521Å; c = 7,815Å; β = 97,73°
Simetria 2/m - prismàtica
Color incolor, blanc
Fractura desagregable
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5
Lluïssor vítria
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 2,027(5) g/cm3 (mesurada); 2,005 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,484 nβ = 1,498 nγ = 1,523
Birefringència δ = 0,039
Angle 2V mesurat: 70°, calculat: 76°
Dispersió òptica r > v a r < v forta
Fluorescència blanc crema en SW, feblement fosforescent
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1973-029
Any d'aprovació 1973
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata

L'aristarainita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del mineralogista argentí Lorenzo Francisco Aristarain (1926-), especialitzat en dipòsits de borats.

Característiques[modifica]

L'aristarainita és un borat de fórmula química Na2Mg[B6O8(OH)4]2·4H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars {100} o allargats [010], de fins a 0,4 mil·límetres, i d'altres formes molt menys comunes. També forma agregats en forma de rosetes i crostes eflorescents. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aristarainita pertany a "06.FB - Ino-hexaborats" juntament amb la kaliborita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en evaporites i en deus de bòrax del desert. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bòrax, kernita, rivadavita, ezcurrita, ameghinita, mcallisterita, kurnakovita, searlesita, probertita, ginorita, tincalconita, ulexita, halita, magnesita, thenardita, blödita, santita, hexahidrita o guix. Va ser descoberta l'any 1973 a la mina Tincalayu, al Salar del Hombre Muerto (Salta, Argentina). També se n'ha trobat a Doğanlar (Emet, Turquia) i a dues localitats nord-americanes: Twenty Mule Team Canyon i Death Valley, ambdues a Califòrnia.

Referències[modifica]

  1. «Aristarainite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 març 2017].
  2. «Aristarainite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 desembre 2015].