Aristotelis Valaoritis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAristotelis Valaoritis
Valaoritis.jpg
Biografia
Naixement 1 setembre 1824
Lèucada
Mort 24 juliol 1879 (54 anys)
Lèucada
Causa de mort Infart miocardíac
Grup ètnic Grecs
Activitat
Ocupació Poeta, autor i escriptor
Família
Fill/a
Pare Q12878301 Tradueix
Germà o germana
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Aristotelis Valaoritis (en grec, Αριστοτέλης Βαλαωρίτης); Lefkada, 1824 – Lefkada, 1879) fou un poeta grec, un dels representants de l'escola literària de l'Heptanès,[1] així com un polític. Fou el rebesavi de l'escriptor grec Nanos Valaoritis.

Biografia[modifica]

Nasqué a Lefkada el 1824.[1][2][3] El seu pare era d'una família d'Epirotes. Va cursar estudis a Lefkada i Corfú. Posteriorment estudià dret a Pisa i a París,[2][3] tot i que mai exercí com a advocat, consagrant-se a la poesia. Va romandre una bona part de la seva vida a la petita illa de Madouri. .[4]

Als vint-i-cinc anys es casà amb Eloisa, filla de l'acadèmic veneciá Emilio De Tipaldo. Va escriure diversos poemes sobre la Guerra d'independència de Grècia, essent reconegut com a poeta nacional. Algunes de les seves principals obres són: Stichourgimata, Mnimóssima,[1] Kira Frosini, Athanasios Diakos,[1] O Fotinos,[1] Astrapogiannos.

O Fotinos,[1] és un famós poema seu, inacabat, relatiu a l'anomenada revolució Voukentra del 1357, a Lefkada,[1] contra l'ocupació veneciana. L'obra la va compondre a la referida illa de Madouri, de la seva propietat privada.[4]

Paral·lelament, va desenvolupar una activitat política. Com a membre del parlament dels Estats Units de les Illes Jòniques[2] va lluitar pels drets de les Illes Jòniques.[3] Un cop aquestes van quedar integrades a Grècia, es traslladà a Atenes, com a membre del Parlament Grec.[2] Els seus discursos estaven influïts pel seu llenguatge poètic, fent que les seves habilitats retòriques fossin remarcablement úniques. Els darrers dies de la seva vida va dur a terme actuacions per a la integració d'Epir a Grècia, un objectiu que no es va assolir completament fins a les Guerres Balcàniques.

Va morir a Lefkada el 1879.[1] [2] [3]

Obres[modifica]

Monument a Aristotelis Valaoritis a la seva ciutat natal, Lefkada

Poesia

  • Ι Kira Frosini, Η Κυρά Φροσύνη (1859)
  • Athanasios Diakos, Αθανάσιος Διάκος (1867)[2]
  • Thanasis Bagias, Θανάσης Βάγιας (1867)
  • Astropagiannos, Αστραπόγιαννος (1867)
  • O andrias tou aοidimou Grigoriou tou E, Ο ανδριάς του αοιδίμου Γρηγορίου του Ε (1872)
  • O Fotinos, Ο Φωτεινός (incomplete, published posthumously in 1891)

Recopilacions

  • Stichourgimata, Στιχουργήματα (1847)
  • Mnemosina, Μνημόσυνα (1857)

Altres

  • Poiemata, Ποιήματα (1891)
  • Erga, Εργα (1893)
  • Vios kai erga, Βίος και έργα (1907)
  • Poiemata anekdota, Ποιήματα ανέκδοτα (1937)
  • Ta Apanta, Τα Άπαντα (1968)

Traduccions al català[modifica]

  • 1886 – Valaoritis, Aristotelis. «L'aparegut», «Astrapóyanos», «La fugida» i «Katsantonis». Traducció de Francesc Bartrina i d'Aixemús. La Il·lustració Catalana, VII (1886): 99-102; 150-151; 371 [5] [6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Ayensa, Eusebi (ed.). Epistolari Grec: Anys 1880-1888 (Antoni Rubió i Lluch), p. 452. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Merry, Bruce. Encyclopedia of Modern Greek Literature. Westport, CT, USA: Greenwood Press, 2004, p. 447-448. ISBN 0313308136. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Encyclopaedia Britannica». [Consulta: 14 gener 2015].
  4. 4,0 4,1 Santas, Constantine. Aristotelis Valaoritis. Twayne Publishers, 1976, p. 43, 50 i 96. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Gestí Bautista, Joaquim «Traduccions catalanes de literatura neogrega (1881-2003)». Quaderns. Revista de traducció (pàgs. 171-174), novembre 2004 [Consulta: 14 gener 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes. [Consulta: 14 gener 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aristotelis Valaoritis Modifica l'enllaç a Wikidata