Arpella cendrosa
Circus pygargus  | |
|---|---|
 Esparver cendrós mascle. | |
| Dades | |
| Pes | 24 g (pes al naixement) 261 g (pes adult, mascle) 370 g (pes adult, femella) |
| Envergadura | 1,09 m |
| Nombre de cries | 3,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 28 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22695405 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Circus |
| Espècie | Circus pygargus Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica de l'esparver cendrós: àrea de cria (verd) i àrea d'hivernada (blau). | |
L'esparver cendrós, arpella cendrosa o arpellot cendrós (Circus pygargus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels falconiformes i molt similar a l'esparver d'estany (Circus cyaneus).
Morfologia[modifica]
- Fa 40-46 cm de llargada total i 97-115 cm d'envergadura alar.
- El mascle pesa 265 g i la femella 345 g.
- La cua fa 16-18 cm i amb la part superior fosca i la inferior blanca amb taques brunes.
- Ales curtes i arrodonides
- Es distingeix de l'esparver d'estany pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales. També té les puntes de les ales de color negre i els ulls i les potes són de color groc. El bec és negre.
- La femella és terrosa, amb el pit i el ventre tacats de terrós i el carpó blanc. Té els ulls marrons.
Femella capturada a França.
Silueta de l'esparver cendrós en vol.
Reproducció[modifica]
La femella aprofita un arbre per fer-hi el niu, a base de branques i herbes que hi transporta. Al maig hi pon 4-6 ous blavencs molt pàl·lids (32 x 41 mm) que cova exclusivament ella durant 35 dies (el mascle només s'encarrega de dur-li menjar 5 o 6 vegades durant la incubació i 7-10 cops una vegada que els pollets han nascut). Els petits no volen fins al cap de 24-30 dies més i el niu només serà utilitzat una vegada. El mascle pot ésser polígam i tindre dues niuades simultàniament o consecutiva.
Presenta una petita població nidificant a les zones humides de l'Empordà, la Noguera, l'Urgell, el Bages, la Segarra, el Segrià, el Montsià, a Torreblanca i a les salines de Torrevella, llocs tots ells on es pot considerar poc freqüent, malgrat que el més corrent és que nidifiqui a les extensions de cereals de secà.[1]
Alimentació[modifica]
Menja petits vertebrats (pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, esquirols, llangardaixos, etc.) i insectes grossos. És un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa.
Hàbitat[modifica]
Viu als aiguamolls i als boscos humits.
Distribució geogràfica[modifica]
Habita Euràsia i Àfrica. Hiverna i nia a tots els Països Catalans llevat de les Balears (només hi passa en migració estival).
Costums[modifica]
- Migrador parcial (les poblacions europees hivernen a Àfrica i les asiàtiques a l'Índia).
- Plana de forma semblant a l'arpella negra i és fàcil d'observar-lo durant els vols migratoris, principalment al mes d'abril i per setembre-octubre, quan torna a la seua àrea d'hivernada al sud del Sàhara.
Conservació[modifica]
És una espècie molt lligada al bosc, per la qual cosa els incendis o les tales en massa d'arbres (i encara més si es produeixen a l'època de cria) són nefastos per a ella.[2] Segons les dades de BirdLife International per a l'any 2004 es creu que n'hi havia entre 150.000 i 200.000 exemplars a nivell mundial (a l'Estat espanyol a l'entorn de 4.000-5.000 parelles). Amb dades actuals, al Principat de Catalunya n'hi ha 70 parelles i a la resta d'Europa entre 35.000 i 65.000 parelles. El seu estat de conservació al Principat està en perill mentre que a Europa es considera que és segur.
Referències[modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 99. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 36. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs[modifica]
- «esparver cendrós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- L'esparver cendrós a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Informació sobre la població de l'esparver cendrós a Portugal. (portuguès)
- Fotografies i enregistraments sonors de l'arpellot cendrós. (anglès)
- L'esparver cendrós a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Hàbitat i descripció d'aquesta espècie. (francès)
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- Taxonomia de l'arpellot cendrós. (anglès)