Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió

Els Estats Units i la Unió Europea en blau fosc, i els altres possibles membres en blau clar (ALCAN i AELC).
Formació 2015 (previsió)
Tipus Àrea de lliure comerç
Membres Flag of the United States.svg Estats Units
Flag of Europe.svg Unió Europea
Llengües oficials anglès
Web ec.europa.eu (anglès)

L'Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (ATCI) o Acord o Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió,[1][2][3] coneguda també pel seu nom anglès com a Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP) o Transatlantic Free Trade Area (TAFTA), és un acord de lliure comerç proposat entre la Unió Europea i els Estats Units. Els defensors diuen que l'acord donaria lloc a un creixement econòmic multilateral,[4] mentre que els crítics diuen que augmentaria el poder empresarial i faria més difícil que els governs poguessin regular els mercats per al benefici públic.[5] El govern dels Estats Units considera l'ATCI com un acord que acompanya l'Acord Estratègic Trans-Pacífic d'Associació Econòmica.[6] Després que un avantprojecte fos filtrat el març del 2014, la Comissió Europea va llançar una consulta pública sobre un conjunt limitat de clàusules.[7]

Segons la Comissió Europea, l'acord eliminarà «els obstacles comercials en una àmplia gamma de sectors econòmics per facilitar la compravenda de béns i serveis». Els governs europeus i nord-americà insisteixen que amb l'eliminació de barreres en l'àmbit duaner s'eliminaran «pèrdues innecessàries de temps i de diners» i es crearan «dos milions de llocs de treball».[8]

Mapa amb els estats implicats en l'Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió: Estats Units i els 28 estats que formen la Unió Europea

Un tractat previ fou l'Acord Multilaterial sobre Inversions. Les negociacions sobre l'acord de lliure comerç ATCI podrien acabar a finals del 2014.[9][10]

Crítiques[modifica | modifica el codi]

Activistes digitals[modifica | modifica el codi]

Al març del 2013, una coalició d'organitzacions de drets digitals i grups contra el VIH/SIDA van emetre una declaració[11] en la qual van demanar als negociadors de la TAFTA de tenir-hi "debats en el Congrés dels Estats Units, el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, i altres fòrums transparents", en lloc de portar a terme "negociacions tancades que donin accés privilegiat a la informació corporativa", i a deixar la propietat intel·lectual fora de l'acord. L'Electronic Frontier Foundation i la seva homòloga alemanya, la FFII, en particular, han comparat la TAFTA amb l'Acord Comercial per a la Lluita contra la Falsificació (ACTA),[12][13] signat per Austràlia, Canadà, Corea del Sud, Estats Units, Japó, Marroc, Mèxic, Nova Zelanda, Singapur, la Unió Europea, i 22 dels seus 27 estats membres europeus.[14]

Transparència[modifica | modifica el codi]

Al desembre del 2013, Martti Koskenniemi, professor de dret internacional a la Universitat d'Hèlsinki, va criticar-ne el curs de les negociacions per la manca de transparència. Va advertir que el sistema de protecció dels inversors estrangers previstos en el tractat, similar al Centre Internacional d'Arbitratge de Diferències relatives a Inversions (CIADI) del Grup del Banc Mundial, podria posar en perill la sobirania dels estats signataris, en permetre a un petit cercle d'experts legals de la seu d'aquest tribunal d'arbitratge que tinguessin un poder sense precedents per a interpretar i anul·lar la legislació dels estats signataris.[15]

En una conferència en la Universitat de Durham, el 22 maig del 2014, Noam Chomsky va criticar-ne el caràcter secret de les negociacions. Va arribar a suggerir que "no són secrets per a centenars d'advocats corporatius i grups de pressió que valoren els reglaments detallats. Podeu endevinar el que són i per què són secretes les negociacions".[16]

Medi ambient[modifica | modifica el codi]

A Alemanya, l'oposició a la TTIP va recollir 460.000 signatures abans de maig del 2014.[17] Les negociacions i la ratificació alemanya, es van ajornar.[cal citació]

Creixement econòmic[modifica | modifica el codi]

En un article del Guardian del 15 de juliol del 2013, Dean Baker, del Centre per a la Investigació Econòmica i Política dels EUA, va observar que amb les barreres comercials convencionals ja existents entre els EUA i la UE, l'acord se centrarà en els obstacles no convencionals, com ara l'alliberament de regulacions respecte a la fracturació hidràulica, els organismes modificats genèticament i les finances, tot estrenyent les lleis sobre els drets d'autor. Va afirmar que, amb les projeccions menys ambicioses, els beneficis econòmics per a la gent són mediocres "si apliquem el guany d'ingressos projectats de 0,21% a la renda personal mitjana projectada el 2027, es tracta d'una mica més de 50 dòlars a l'any. Això és un poc menys de 15 centaus de dòlar per dia".[18]

La sobirania nacional i l'Arbitratge de diferències estat-inversor (ISDS)[modifica | modifica el codi]

L'Arbitratge de diferències estat-inversor (ISDS) és un instrument que permet a un inversor dur un cas directament contra l'estat amfitrió de la seva inversió, sense la intervenció del govern de l'estat en què fa la inversió.[19] Al desembre del 2013, una coalició de més de 200 ecologistes, sindicats i organitzacions de defensa dels consumidors en ambdós costats de l'Atlàntic van enviar una carta a la Comissió Europea i al Representant de comerç dels Estats Units exigint la solució de controvèrsies estat-inversor va baixar de les negociacions comercials, afirmant que "la solució de diferències entre inversors i estats és una carrer d'una sola direcció pel qual les empreses poden qüestionar les polítiques del govern, però ni als governs ni als individus se'ls concedeix cap dret comparable de fer que les empreses rendeixin comptes."[20][21]

Resposta a les crítiques[modifica | modifica el codi]

Karel De Gucht van respondre a les crítiques en un article del The Guardian el desembre de 2013, dient: "La comissió ha consultat periòdicament una àmplia gamma d'organitzacions de la societat civil per escrit i en persona, i la nostra reunió més recent va tenir 350 participants dels sindicats, ONG i empreses".[22]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Montenegro, Judit. «Clam contra el TTIP durant les jornades que en van revelar els efectes». La Directa, 13 d'octubre de 2014 [Consulta: 22 d'octubre de 2014].
  2. Yustres, Víctor. «Tractat UE-EUA: neoliberalisme sense control». La Directa, 10 d'octubre de 2014 [Consulta: 22 d'octubre de 2014].
  3. Garcia, Gemma. «Business Europe i la Cambra de Comerç dels Estats Units». La Directa, 10 d'octubre de 2014 [Consulta: 22 d'octubre de 2014].
  4. Clarke, Ken. «This EU-US trade deal is no 'assault on democracy'» (en anglès). The Guardian, 11 de novembre de 2013.
  5. Monbiot, George. «This transatlantic trade deal is a full-frontal assault on democracy» (en anglès). The Guardian, 4 de novembre de 2013.
  6. Russel, Daniel R. United States Department of State. Transatlantic Interests In Asia (en anglès). United States Department of State, 13 de gener de 2014. 
  7. «Els mitjans es fan els desentesos amb les filtracions sobre les condicions secretes del TTIP». Mèdia.cat, 16 de juny de 2014.
  8. Herrera, Esther. «L’acord de comerç UE – Estats Units permetrà a les empreses demandar un Estat en tribunals privats». Crític, 18 novembre 2014. [Consulta: 17 desembre 2014].
  9. Emmott, Robin. «EU trade chief hopes to clinch U.S. trade deal by late 2014 | Reuters». Uk.reuters.com, 2013-02-27 [Consulta: 21 febrer 2014].
  10. «BBC News - EU 'growth boost from US free-trade deal'». Bbc.co.uk, 2013-03-03 [Consulta: 21 febrer 2014].
  11. «IP out of TAFTA». citizen.org. [Consulta: 18 març 2013].
  12. Maira Sutton. «Transatlantic Civil Society Declaration: Leave Copyright and Patent Provisions Out of TAFTA». EFF, 18 març 2013. [Consulta: 18 març 2013].
  13. «Do not turn TAFTA into ACTA v2.0». ACTA Blog, FFII, 18 març 2013. [Consulta: 18 març 2013].
  14. Quinn Norton. «How the European Internet rose up against ACTA». Wired News, 21 febrer 2012 [Consulta: 22 febrer 2012].
  15. Konttinen, Jussi. «Professori: Suomen valta säätää lakeja voi vaarantua» (en finnish). Helsingin Sanomat. Sanoma Oyj, 15 desembre 2013 [Consulta: 16 desembre 2013].
  16. "Surviving the 21st Century" Durham University Channel on YouTube, 28 May 2014 from 27:30-27:50 he says:
    « Els principals acords actuals de comerç que s'estan negociant: Trans-Pacífic i Trans-Atlàntic, són secrets, però no completament. No són secrets per a centenars d'advocats corporatius i grups de pressió que valoren els reglaments detallats. Podeu endevinar el que són i per què són secretes les negociacions. »
  17. Gabriel greift TTIP-Kritiker an (05 May 2014)
  18. The Guardian (15 July 2013). The US-EU trade deal: Don't buy the hype Retrieved 24 August 2013.
  19. European Commission. «Factsheet on Investor-State Dispute Settlement», 3 octubre 2013. [Consulta: 2014-02-21].
  20. Stangler, Cole. «The Next Corporate-Friendly Trade Pact». In These Times, 2013-12-30. [Consulta: 2014-02-21].
  21. «Letter». Action.sierraclub.org. [Consulta: 2014-02-21].
  22. The Guardian (18 December 2013) You're wrong, George Monbiot – there is nothing secret about this EU trade deal Retrieved 2 February 2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]