Astèrix la rosa i l'espasa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreAstèrix la rosa i l'espasa
Tipus àlbum de còmics
Fitxa
Autor Albert Uderzo
Publicació França, 1991
Característiques
Personatges
Sèrie
Astèrix el gal
Modifica les dades a Wikidata

Astèrix la rosa i l'espasa (francès: La Rose et le Glaive) és el vint-i-novè àlbum de la sèrie Astèrix el gal. Va ser el cinquè publicat després de la mort de René Goscinny, quedant Albert Uderzo encarregat del guió i del dibuix. Va ser publicat en francès el 1991, amb una tirada original de 2.000.000 d'exemplars a França i 7.000.000 a Europa. Parodia les relacions home-dona i els secrets militars.

Sinopsi[modifica]

Amoïnades per la qualitat de l'ensenyament d'Assegurançatòrix (que té el doble títol de bard i de mestre d'escola) les dones del poble decideixen acomiadar-lo i anuncien l'arribada d'una dóna que ocuparà el seu lloc.

Vexat per la seva proposta i després d'un altercat amb les dones, Assegurançatòrix decideix abandonar definitivament el poble. Magistra, la seva substituta, aviat comença a predicar les seves tesis sobre la igualtat entre homes i dones, i la seva militància agressiva irrita els homes del poble. Quan Karabella i Magistra prenen el poder, els homes abandonen el poblat. Al mateix moment, els romans es preparen per atacar el poble mitjançant una centúria formada només per dones, esperant aprofitar-se de la galanteria gal·la que impedeix als gals pegar a les dones. Els gals se'n surten perquè Astèrix imagina que les legionaries, en ser dones, no podran resistir-se a anar de botigues.

Curiositats[modifica]

  • La portada original de l'àlbum mostrava a Astèrix, empenyent un Obèlix estoic, mentre que veia com tenien a sobre una espasa amb una rosa que els apuntava.[1]
  • El nom del romà és Clàudius Prenlòmnibus, i es basa en l'expressió anglesa "Man on the Clapham omnibus", que consisteix en un terme legal per definir una persona raonablement educada i intel·ligent per emprar com a mesura davant la conducta d'un acusat.
  • Per primera vegada, Assegurançatòrix colpeja a Esautomàtix.
  • Conté diversos elements a l'argument i gags visuals originaris d'altres històries anteriors:
  • El cap Copdegarròtix cau de l'escut cada cop que els gals es llencen a l'atac contra un campament romà.
  • El vaixell pirata és enfonsat per la galera de les legionàries travessant-lo.
  • Al banquet final, el bard Asseguratòrix està assegut a taula, però Esautomàtix l'adverteix que no canti

Cameigs[modifica]

  • Diòrix, creador de moda de Lutècia (Christian Dior) (se'l cita a la pàgina 31)
  • L'actor italià Aldo Maccione apareix com un legionari que voldria estar a la legió femenina (sovint apareix a les seves pel·lícules com un seductor) (pàgina 34)[2]
  • Herpes, fabricant de Lutècia de bosses de pell (u joc de paraules entre Hermès International i herpes) (se'l cita a la pàgina 42)
  • Olympiabrunocoquatrix, un gran empresari d'espectacles de Lutècia (Bruno Coquatrix) (se'l cita a la pàgina 48)

Referències[modifica]

  1. René Goscinny, Albert Uderzo, Le livre d'Astérix le Gaulois, Les Éditions Albert René, Paris 1999, page 128
  2. L'encyclopedix : Maccione Aldo

Bibliografia[modifica]