La residència dels déus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreLa residència dels déus
Tipus àlbum de còmics
Fitxa tècnica
Autor René Goscinny i Albert Uderzo
Llengua gal·lès
Publicació Gal·les, 2012
Editorial Dalen Tradueix
Detalls de l'obra
Gènere còmic
Pàgines 48
Personatges Astèrix
Sèrie
Astèrix el gal
Més informació
ISBN 978-1-906587-31-4
Lloc web oficial Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

La residència dels déus (francès: Le Domaine des dieux) és el dissetè àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo. Va ser publicat en francès el 1971.

Sinopsi[modifica]

Juli César decideix encerclar el poble gal construint un complex residencial destinat als propietaris romans, «la residència dels déus». L'objectiu d'aquesta construcció és per civilitzar als irreductibles i per afeblir-los privant-los del seu recurs principal: el bosc, i així derrotar el darrer bastió que es resisteix a César. Malgrat les intervencions dels gals que pertorben els treballs, es construeix un edifici i pot ser habitat. Els nous habitants de «la residència dels déus» comencen a visitar el poblet per fer les seves compres, i com s'havia previst, comencen a influenciar els seus habitants. De tots ells, només Acopdegarròtix, Panoràmix, Astèrix i Obèlix veuen el perill, i Astèrix i Obèlix hi han de trobar una solució.

Comentaris[modifica]

  • En el moment de l'aparició de l'àlbum a França es van fer grans esforços publicitaris pel llançament del gran centre comercial Parly II.
  • Per tercera vegada apareix la rendició del cabdill gal Vercingetòrix als peus de Cèsar. Aquest cop la imatge és més tràgica, car és mostrat amb les vestidures esquinçades pel setge i es troba agenollat als peus de Cèsar.
  • L'animador del circ que fa el sorteig d'un habitatge a «la residència dels déus» pren les faccions de Guy Lux, famós presentador de concursos i entreteniments televisius a França.
  • Quan Juli César comenta els talents de l'arquitecte, parla dels d'uns locals on es pot aparcar dins per veure l'espectacle i els "drug-tabernae", on es troba tot el que es vol, en referència als famosos drive-in americans (on es veu la pel·lícula sense sortir del cotxe) i dels drugstores, l'equivalent a les farmàcies als Estats Units. A més, Goscinny juga sovint amb la traducció dels mots.
  • Apareix l'origen dels pirates: són els esclaus constructors de la «la residència dels déus» reconvertits i amb grans esperances de futur.
  • Al banquet final també hi participa feliçment el bard Assegurançatòrix sense veure's amenaçat per Esautomàtix. La seva lira reposa, ben lluny, als peus de les restes d'una columna de «la residència dels déus».