La gran travessia

La gran travessia

(fr) La Grande Traversée
Tipus	àlbum de còmics
Fitxa tècnica
Autor	René Goscinny
Llengua	francès
Il·lustrador	Albert Uderzo
Publicació	França, 1975
Detalls de l'obra
Gènere	còmic
Personatges	Astèrix
Sèrie
Astèrix el gal
← El regal del Cèsar Obèlix i companyia →

La gran travessia (en l'original en francès: La Grande Traversée) és el vint-i-dosè àlbum de la sèrie Astèrix el gal. Va ser publicat en francès el 1975, amb una tirada d'1.350.000 exemplars. El 1995 va estrenar-se la pel·lícula animada Astèrix a Amèrica, basada en aquesta història.

Sinopsi

Astèrix i Obèlix van a pescar peix fresc per al druida Panoràmix, car és un ingredient essencial per a la poció màgica. Enmig del mar, una tempesta els porta lluny de la Gàlia, fins que troben una terra desconeguda poblada per una tribu estranya i per uns ocells que anomenen "Gluglú". Un temps després, un explorador víking arriba igualment a aquesta terra nova...

Comentaris

• La terra nova on arriben Astèrix i Obèlix se sobreentén que és Amèrica, concretament l'illa de Manhattan
• Si bé els víkings s'assemblen molt als normands apareguts en el passat, ni Astèrix ni Obèlix els relacionen. Com a tret diferencial, mentre que els noms normands acabaven en "-af", els víkings acaben en "-sen"
• Queda clar perquè el peix d'Ordralfabètix no és fresc: si bé té el mar al costat, ell ven peix de Lutècia, portat en carros de bous.
• Per a dibuixar els núvols de la tempesta, Uderzo aplicà tinta xinesa amb el seu propi dit (apreciant-se lleugerament les ditades)
• El vaixell pirata no és enfonsat (Astèrix i Obèlix només se'n porten el menjar preparat per a un banquet)
• Astèrix i Obèlix descobreixen un ocell estrany que anomenen "Gluglú" pel soroll que fan: són els indiots.
• Les tradicionals estrelles després d'un mastegot es converteixen en les 50 estrelles de la bandera dels Estats Units (p. 23) i en l'escut de les USAF (p.25)
• Per fer senyals als víkings, Astèrix s'enfila a un munt de pedres amb una torxa a la mà, recordant l'Estàtua de la Llibertat que hi ha davant de la ciutat de Nova York. De fet, ho fa a l'illa on es troba la famosa estàtua.
• Kerøsen, l'explorador víking, interrogant-se sobre si és un descobridor, acaba pronunciant (com un altre príncep escandinau) "Ser o no ser, aquesta és la qüestió..."
• Al banquet final, el bard Asseguratòrix participa en el banquet (tot i ser estomacat per Esautomàtix). Pel seu costat, Ordralfabètix el peixater està apartat, assegut als peus de l'arbre, fent escarafalls a un plat de peix.