La gran travessia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLa gran travessia
(fr) La Grande Traversée Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusàlbum de còmics Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorRené Goscinny Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Il·lustradorAlbert Uderzo Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança, 1975 Modifica el valor a Wikidata,
1975
Dades i xifres
Gènerecòmic Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Lloc de la narracióAmèrica
Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Descriu l'univers de ficcióunivers d'Astèrix Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Astèrix el gal Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-2-01-210154-8 Modifica el valor a Wikidata

La gran travessia (en l'original en francès: La Grande Traversée) és el vint-i-dosè àlbum de la sèrie Astèrix el gal.[1][2] Va ser publicat en francès el 1975,[3]amb una tirada d'1.350.000 exemplars. El 1995 va estrenar-se la pel·lícula animada Astèrix a Amèrica, basada en aquesta història.[3]

Sinopsi[modifica]

Astèrix i Obèlix van a pescar peix fresc per al druida Panoràmix, car és un ingredient essencial per a la poció màgica. Enmig del mar, una tempesta els porta lluny de la Gàlia, fins que troben una terra desconeguda poblada per una tribu estranya i per uns ocells que anomenen Gluglú. Un temps després, un explorador víking arriba igualment a aquesta terra nova…

Comentaris[modifica]

  • La terra nova on arriben Astèrix i Obèlix se sobreentén que és Amèrica, concretament l'illa de Manhattan
  • Si bé els vikings s'assemblen molt als normands apareguts en el passat a Astèrix i els normands, ni Astèrix ni Obèlix els relacionen. Com a tret diferencial, mentre que els noms normands acabaven en "-af", els vikings acaben en "-sen"
  • La idea que els víkings van arribar a Amèrica segles abans de Colom és una que es va considerar seriosament en aquell moment[4] i ara es veu com un fet.[5] No obstant això, els víkings van desembarcar a Amèrica al voltant de l'any 1000 d.C., aproximadament mil anys després del període on es va establir Astèrix.
  • Queda clar perquè el peix d'Ordralfabètix no és pas fresc: si bé té el mar al costat, ell ven peix de Lutècia, portat en carros de bous.
  • Per a dibuixar els núvols de la tempesta, Uderzo aplicà tinta xinesa amb el seu propi dit (se n'aprecien lleugerament les ditades)
  • El vaixell pirata no és enfonsat i Astèrix i Obèlix només se'n porten el menjar preparat per a un banquet.
  • Astèrix i Obèlix descobreixen un ocell estrany que anomenen Gluglú pel soroll que fan: són els indiots.
  • Les tradicionals estrelles després d'un mastegot es converteixen en les 50 estrelles de la bandera dels Estats Units (p. 23) i en l'escut de les USAF (p.25)
  • Per fer senyals als vikings, Astèrix s'enfila a un munt de pedres amb una torxa a la mà, recordant l'Estàtua de la Llibertat que hi ha davant de la ciutat de Nova York. De fet, ho fa a l'illa on es troba la famosa estàtua.
  • Kerøsen, l'explorador víking, interrogant-se sobre si és un descobridor, acaba pronunciant (com un altre príncep escandinau) «Ser o no ser, aquesta és la qüestió…»
  • Al banquet final, el bard Asseguratòrix participa en el banquet tot i ser estomacat per Esautomàtix. Pel seu costat, Ordralfabètix el peixater està apartat, assegut als peus de l'arbre, fent escarafalls a un plat de peix.
  • Aquest àlbum està ple de referències nord-americanes d'una banda, i referències víkings i daneses de l'altra.[6]

Referències[modifica]

  1. «La Grande Traversée – Astérix – Le site officiel» (en francès), 10-04-2018. [Consulta: 3 octubre 2018].
  2. Goscinny, René; Uderzo, Albert. René Goscinny – Asterix and the Great Crossing – Hachette Children's Group (en anglès), 14 maig 2019. ISBN 9780752866475. 
  3. 3,0 3,1 «La Gran Travesía» (en castellà). Les Editions Albert René, SARL. [Consulta: 30 agost 2022].
  4. Timespan Mysteries by Tim Healey, published in 1980
  5. «Vikings in America». Pitt.edu, 27-08-2002. Arxivat de l'original el 2010-12-25. [Consulta: 31 desembre 2010].
  6. «Analyses d'Asterix par Stéphane RIVIÈRE : La grande traversée».