Vés al contingut

British Board of Film Classification

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: BBFC)
Infotaula d'organitzacióBritish Board of Film Classification
Dades
Nom curtBBFC Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització no governamental
sistema d'informació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació 1912Q79913, Q23301853, Q47542319
1932Certificat H
1951Certificat X
1r juliol 1970Certificat AA
1r novembre 1982Q23301854, Q4550895, Q4557532, Q7274429
1985Q2561317, Q117744832
1r agost 1989Certificat 12 (Estrena en cinemes)
1r juliol 1994Certificat 12 (Vídeo en format domèstic)
2002Certificat 12A
Reemplaçat perIrish Film Classification Office (en) Tradueix (1923)
Pan European Game Information (2012), S'aplica a: videojoc Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webbbfc.co.uk Modifica el valor a Wikidata
Facebook: BritishBoardFilmClassification X: BBFC Instagram: bbfc_ageratings Souncloud: bbfc Modifica el valor a Wikidata

El British Board of Film Classification («Consell Britànic de Classificació de Pel·lícules», conegut també per les seves sigles BBFC), és l'organització responsable de la classificació i censura de pel·lícules, vídeos i alguns videojocs (per exemple la saga GTA) dins del Regne Unit.[1][2]

Història

[modifica]

La BBFC va ser instaurada el 1912 com la British Board of Film Censors per la indústria cinematogràfica (qui preferiria regentar la seva pròpia censura que tenir un govern local o nacional que ho fes per ells). Les bases legals sobre les quals operava, eren les de la Llei del cinematògraf de 1909, que requeria que els cinemes fossin autoritzats per autoritats locals. La Llei va ser posada en pràctica d'acord amb les inquietuds sobre seguretat, conseqüents de diversos incendis en escenaris inadequats, i això va determinar que el criteri per a concedir o rebutjar un permís no calia ser restringit per qüestions de salut i seguretat. Atès que la llei ara permetia concilis per a conferir o negar llicències als cinemas segons el contingut dels films, van posar en evidència que la Llei 1909 conseqüentment, els habilitava la introducció de censura. La indústria cinematogràfica, va témer per les conseqüències econòmiques d'una infraestructura censuradora sense regulació, per tant va establir la BBFC a fi de prendre el procés 'internament' i establir el seu propi sistema d'autoregulació.[3]

Certs nexes informals, variant el grau de proximitat, han estat mantinguts entre la BBFC i el govern durant el temps que aquesta organització ha existit. En el període anterior a la Segona Guerra Mundial, va ser implementat per la BBFC un sistema polític de censura, extens però extraoficial, a través del representant del ministeri de l'interior. Com el cinema es va convertir en un poderós mitjà de masses, els governs temien els efectes del seu ús obert per a propaganda (com va succeir a la Unió soviètica i a l'Alemanya nazi), d'aquesta manera van impedir l'exhibició de qualsevol expressió de controvèrsia política en films britànics. Aquesta tendència va aconseguir el seu clímax durant els anys 30. Subsegüent a les protestes de l'ambaixada alemanya, després de l'exhibició d'una pel·lícula que mostrava l'execució d'Edith Cavell (Dawn, 1928), va haver-hi una intensa pressió política per part del ministeri de l'interior sobre la BBFC. Es va establir un sistema per a escodrinyar els guions, per la qual cosa els estudis britànics estaven obligats a sotmetre el guió cinematogràfic, a l'anàlisi de la BBFC abans que la filmació s'iniciés. Tanmateix, els films importats des de Hollywood no eren tractats estrictament com a pel·lícules britàniques, per la qual cosa no els aplicaven cap restricció.

Certificat de la BBFC

Durant la Segona Guerra Mundial, la censura política de la BBFC va passar a les mans de la Divisió de Films del Ministeri d'Informació, cosa que es manté fins avui dia. L'augment del liberalisme de postguerra, va garantir que des dels anys 50 en davant, la BBFC se centrés més sobre les mostres de sexe i violència, que en les expressions polítiques. Encara que va haver-hi algunes excepcions: Yield to the Night, que s'oposava a la pena capital; Room at the Top, on es tractava sobre la divisió de classes; Victim, que debatia sobre la legislació de l'homosexualitat.

El 1984 va canviar el nom que venia usant per a: "reflectir el fet que la classificació, tenia un paper més important en el treball de l'organització, més enllà de la simple censura". En aquells dies, va ser determinada la responsabilitat de classificar vídeos per a lloguer o compra. Les versions d'un film en vídeo i cinema, usualment rebien la mateixa certificació, encara que no era estrany que als cinemes rebessin un certificat més restrictiu que en el mercat del vídeo, cosa contradictòria en existir la possibilitat que un nen veiés un vídeo en la seva llar sense les restriccions d'entrar a un cinema.

Funcionament

[modifica]

La BBFC és una organització independent, no governamental. Les seves accions són controlades per un consell d'administració, seleccionat per líders dels sectors manufacturers i de serveis de la indústria fílmica. Aquest consell elegeix al President, a qui se li assigna la responsabilitat de la classificació dels vídeos i el Director, qui executa la responsabilitat i formula les polítiques. L'organització, està situada a Soho Square, Soho, Londres i és finançada per mitjà de donacions com a recompensa per la classificació de films i vídeos.

La BBFC avalua alguns videojocs (en lloc de la PEGI). Normalment estan exempts de classificació, tret que mostrin activitat sexual, òrgans genitals o actes de violència grotescos, en aquests casos els editors han de sotmetre al joc a inspecció. El primer joc de computadora a obtenir un certificat de 15 de la BBFC va ser Dracula de 1986. El primer videojoc de computadora a rebre un certificat de 18, va ser un anomenat Jack The Ripper en 1987. Resulta interessant destacar que a causa del primitiu estat de les gràfiques d'aquells temps, l'horror en tots dos jocs complien quant a detalls. D'altra banda, el primer en joc a ser rebutjat per la BBFC va ser Carmageddon el 1997, però una versió modificada del joc va obtenir més tard el certificat de 18.

Deure i autoritat

[modifica]

Legalment les autoritats locals tenen el poder de decidir baix que circumstàncies els films són exhibits als cinemes, però gairebé sempre segueixen les recomanacions de la BBFC. D'acord amb la Llei de videoenregistraments de 1984,[4] totes les estrenes en vídeo sense excepció han de ser classificats per la BBFC, sent il·legal subministrar material al qual se li hagi rebutjat una certificació. Els videojocs que continguin temes específics deuen també sotmetre's al procés de la BBFC per a rebre una classificació legal.[5]

Tots els vídeos i jocs avaluats per la BBFC reben un certificat, juntament amb un "avís al consumidor" que descriu el contingut de sexe, violència i llenguatge groller. Si un certificat especifica que algun material és només apte per a certes edats, la venda d'aquests sol podran ser feta a qui compleixi amb el requisit.

Postures de censura

[modifica]

Històricament la BBFC ha encarat fortes crítiques per les seves actituds fervoroses al moment de censurar pel·lícules. Anterior a la liberal dècada dels 60, els films eren rutinària i extensament censurats com un mètode de control social. Per exemple, Rebel sense causa va ser editada amb el propòsit de reduir la "possibilitat de rebel·lió adolescent". La pel·lícula Somriures d'una nit d'estiu es va editar per a remoure "llenguatge sexual provocatiu".

En general, les postures perquè un material sigui apte per a menors, han canviat a través dels anys, això es veu reflectit en la reclassificació de vells films que s'han tornat a publicar en vídeo.

Certificació actual

[modifica]

La BBFC al present, emet els següents certificats:

Símbol Nom Definició
U
U
Universal Material apte per a majors de quatre anys; fins al 2009, va existir la categoria "Uc" per a vídeos per a nens en edat preescolar.
PG
PG
Parental Guidance Per a totes les edats, encara que s'aconsella que certes escenes poden no ser aptes per a nens menors de vuit anys.
12A
12A
12 Accompanied/Advisory Apte per a persones de 12 anys o més (solament cinemes); menors de 12 són admesos en companyia d'un major de 18 anys o més.
12
12
12 Exclusivament per a persones de 12 anys o que els excedeixin (vídeo i DVD únicament).
15
15
15 Exclusivament per a persones de 15 anys o que els excedeixin.
18
18
18 Exclusivament per a persones de 18 anys o que els excedeixin.
R18
R18
Restricted 18 Material només per a aquells que tinguin 18 i més d'edat, únicament aplicable en cinemes i sex shops autoritzats.

Referències

[modifica]
  1. Nelmes, Jill. An introduction to film studies. Routledge, 2003, p. 41. ISBN 0-415-26268-2. 
  2. «BBFC Video ratings». BBFC. [Consulta: 11 juny 2016].
  3. Conrich, Ian (October 2003). "Film Classification and the BBFC". BBC. Consultat 20 setembre 2012.
  4. «welcome to the bbfc». bbfc. Arxivat de l'original el 20 novembre 2009. [Consulta: 6 febrer 2010].
  5. at 11:17, Rebecca Hill 17 Oct 2018. «UK.gov to press ahead with online smut checks (but expects £10m in legals in year 1)» (en anglès).

Bibliografia

[modifica]
  • Knowles, Dorothy, The Censor, the Drama and the Film, London, George Allen & Unwin (1934).
  • Hunnings, Neville March, Film Censors and the Law, London, Allen & Unwin (1967).
  • Mathews, Tom Dewe, Censored, London, Chatto & Windus (1994).
  • Richards, Jeffrey, 'The British Board of Film Censors and Content Control in the 1930s', Historical Journal of Film, Radio and Television, vol. 1, no. 2 (1981), pp. 95–116 & vol. 2, no. 1 (1982), pp. 39–48.
  • Robertson, James C., 'British Film Censorship Goes to War', Historical Journal of Film, Radio and Television, vol. 2, no. 1 (1982), pp. 49–64.
  • Robertson, James C., The British Board of Film Censors: Film Censorship in Britain, 1896-1950, London, Croom Helm (1985).
  • Robertson, James C., The Hidden Cinema: British Film Censorship in Action, 1913-72, London, Routledge (1993).
  • Baron, Saskia (writer & director), Empire of the Censors - two-part TV documentary, pc. Barraclough Carey, prod. Paul Kerr, BBC2, tx. 28 & 29 maig 1995.

Enllaços externs

[modifica]
  • Pàgina principal de la BBFC (anglès)
  • The Melon Farmers: lloc crític de la BBFC (anglès)
  • Talking Pictures: Article de Nigel Watson sobre la censura de films acompanyat d'activitats de classe per a estudiants (anglès)