Balandrau
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | llista dels 100 cims de la FEEC, cim essencial | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Queralbs (Ripollès) i Vilallonga de Ter (Ripollès) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.585 m | |||
| Prominència | 187 m | |||
| Isolament | 3,05 km | |||
| Material | esquist gneis marbre | |||
| Esport | ||||
| Ruta | Des de Coma de Vaca | |||
El Balandrau és una muntanya de 2.585[1] metres situada a la serra que separa les valls de Ribes i Camprodon, entre els municipis de Queralbs i Vilallonga de Ter al Ripollès. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 290079001 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya). Una de les possibles rutes parteix des del Refugi de Coma de Vaca.[2] pel nord, i pel sud, des de la Collada de Fontlletera. Té unes àmplies vistes de les Muntanyes de Núria i la Serra Cavallera.
Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.[3]
Tragèdia del Balandrau
[modifica]El 30 de desembre del 2000, el massís del Balandrau va ser escenari d'una de les pitjors tragèdies de muntanya ocorregudes al Pirineu català. Una tempesta sobtada d'intensitat excepcional sorprengué excursionistes i esquiadors, provocant un torb amb ventades de més de 150 km/h i temperatures extremes.
El fenomen meteorològic causà fins a set víctimes mortals al Balandrau, dues més a la Coma de l'Orri i una altra a Port Ainé, esdevenint la tragèdia de muntanya més greu viscuda al Pirineu català.[4][5] Les tasques de recerca i rescat es van veure dificultades per les condicions meteorològiques i la poca visibilitat. Entre els responsables del dispositiu hi havia Ciscu Carola, aleshores membre destacat dels Bombers Voluntaris de la Vall de Camprodon i del Grup d'Actuacions Especials, que va coordinar les operacions sobre el terreny.[6]
El 18 de maig de 2021 s'estrenà a TV3 el documental Balandrau, infern glaçat, que narra el succés des del relat d'alguns dels supervivents.[7] L'estrena del documental a la televisió pública catalana tingué 523.000 espectadors, una audiència acumulada de 900.000 vidents i una quota d'audiència del 21,5%, i va liderar la seva franja horària.[8]
Referències
[modifica]
- ↑ «ICGC - Vissir3». [Consulta: 6 març 2026].
- ↑ Mapa Puigmal-vall de Núria, ed. Alpina. 1:25.000
- ↑ «Balandrau». FEEC - Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 6 març 2026].
- ↑ «El Balandrau en la memòria: "Aquells dies la vall semblava 'Apocalypse Now'"». [Consulta: 19 maig 2021].
- ↑ «18 años de una de las mayores tragedias del Pirineo catalán» (en castellà), 29-12-2018. [Consulta: 19 maig 2021].
- ↑ Maria Botanch, Josep. «25 anys de la tragèdia del Balandrau». el Món, 31-12-2025. [Consulta: 6 març 2026].
- ↑ «Balandrau, infern glaçat». TV3. [Consulta: 19 maig 2021].
- ↑ «Rècord per al "Sense ficció", amb el qual van connectar més de 900.000 persones, un dimarts en què TV3 va liderar amb contundència, amb un 18% de quota». CCMA, 19-05-2021. [Consulta: 19 maig 2021].