Batalla d'Emporion

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla d'Emporion
Conquesta romana d'Hispània
Marc Porci Cató Censorí
Marc Porci Cató Censorí
Dates 195 aC
Escenari Emporion
Resultat Victòria romana
Batalla d'Emporion (PI 195 aC)
Batalla d'Emporion
Batalla d'Emporion
Batalla d'Emporion
Coord.: 42° 8′ 0″ N, 3° 7′ 0″ E / 42.13333°N,3.11667°E / 42.13333; 3.11667
Bàndols
República de Roma Rebels hispans
Comandants
Marc Porci Cató Censorí
Forces
50.000[1] 40.000[2]

La batalla d'Emporion fou una de les batalles de la revolta de 197 aC dels pobles ibers contra la dominació romana al segle II aC.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La victòria de la república de Roma sobre Cartago a la Segona Guerra Púnica va deixar Hispània en mans romanes, i la transformació del territori en província va provocar importants canvis administratius i fiscals,[3] i la imposició del stipendium no fou acceptada per les tribus locals que encara gaudien d'una certa estructura política i capacitat de reacció,[4] de manera que el 197 aC va esclatar una gran revolta a tota l'àrea conquerida a Hispania a causa de l'expoli republicà.

Nombrosos caps locals es van revoltar a la Hispània Ulterior i La República va enviar Gai Semproni Tudità a la Hispània Citerior i a Marc Helvi Blasió a la Hispània Ulterior.[2] Gai Semproni Tudità morí per ferides de combat a la Citerior abans d'acabar l'197 aC.,[5] però Quint Minuci Therme derrotà el 196 aC als insurrectes a la batalla de Turda.[6] i Quint Fabi Buteó i Marc Helvi Blasió derrotà als celtibers a la batalla d'Iliturgi.[6] El senat romà va declarar la Citerior com a província consular[6] i el cònsol Marc Porci Cató Censorí s'hi dirigí amb Manli d'ajudant, deixant la Ulterior a Appi Claudi amb tropes més reduïdes.

Marc Porci Cató Censorí,[2] sortí del port de Luna i es dirigí vorejant el golf de Lleó a Rhode sufocant la resistència de la guarnició hispana situada al Puig Rom[7] o l'acròpolis de Rhode[5] i desembarcà a Emporion amb dues legions, vuit mil infants, quinze mil aliats i 800 genets per l'exèrcit consular i dos mil infants i dos-cents genets per cada un dels pretors, fent un total de cinquanta mil homes entre els tres exèrcits.[1] Cató va fer retornar les naus a Massalia amb els mercaders per forçar al seu exèrcit a la lluita.

« Bellum se ipsum alet »
Marc Porci Cató Censorí

Cató inicia a Emporion, una quasi illa envoltada de maresma on coexistien la ciutat grega i la ciutat ibera separades per una muralla, un dur entrenament de les tropes i es trobà amb els seus aliats ilergets[8] en nom del seu rei Bilistage que li demanen protecció. Quan va considerar que les tropes estaven preparades per enfrontar-se als indígenes a camp obert, les tropes es dirigiren a castra hiberna, un segon campament situat a 3.000 passus de la ciutat en terra ferma, en territori controlat per l'enemic, des del que fustiga per les nits els revoltats cremant els seus camps i robant les collites i el bestiar, desmoralitzant als enemics, entrenant les seves tropes en combat i ajudant als aliats ilergets.

La batalla[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit revoltat que assetjava Emporion, d'uns 40.000 homes,[2] es dissolgué parcialment en la temporada de la sega,[9] moment aprofitat per Marc Porci Cató Censorí per atacar el campament, trobant-se els exèrcits a nou o deu milles.

Durant la nit, Cató va prendre la posició més avantatjosa, mantenint una legió de reserva i situant la cavalleria en els extrems de la línia i la infanteria en el centre.[1] A primera hora va enviar tres cohorts, que un cop van arribar a la tanca del campament hispà van simular retirar-se, de manera que els ibers els van perseguir en desordre, moment en què la cavalleria romana va aparèixer pel seu flanc dret, però la dreta fou superada i es va retirar, i una part de la infanteria també, de manera que Cató va haver d'enviar dues cohorts de socors per envoltar als atacants per la dreta. Estant igualada la batalla, al vespre, Cató va haver d'atacar en falca amb tres cohorts, aconseguint la desbandada dels ibers.

Cató va ordenar formar l'exèrcit i va atacar de nit el campament. La legió de refresc va arribar, i els seus hastati i principes es van concentrar en una de les portes del campament, fins que van aconseguir entrar, i en la confusió, la resta de la legió va acabar amb els defensors.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Marc Porci Cató Censorí aconseguí en pocs dies la pacificació de tota la faixa costanera, i es dirigí cap a Tarraco, i d'allà a la Turdetània en suport de Pl. Manli, i en tornar de l'expedició se li sotmeteren lacetans, suessetans i ausetans.[10] Atacà als lacetans, assetjant la seva capital emmurallada, i bargusis,[1] que encara resistien a la seva ciutat de Vergneum.[10][11] Els romans van ordenar[2] que els ibers esfonsessin les muralles sota pena de ser reduïts a l'esclavitud, i ho feren els oppida dels voltants de l'Ebre. Els poblats de l'interior del que ara és Catalunya, desapareixeren definitivament.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 1992. ISBN 9788478759804. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Appià, Ibèria, 39-41
  3. Arrayás Morales, Isaías. Morfología histórica del territorio de Tarraco, ss. III-I a.C (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 2005, p.40. ISBN 8447530078. 
  4. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a ed.. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.134. ISBN 84-232-0639-4. 
  5. 5,0 5,1 Josep M. Nolla, la campanya de m. p. cató a empúries el 195 a.c. Algunes consideracions
  6. 6,0 6,1 6,2 Brennan, Corey Loog. The praetorship in the Roman Republic Vol. I (en anglès). 1a ed.. Oxford University Press, 2000, p.166. ISBN 0-19-511459-0. 
  7. Joan Maluquer de Motes i Nicolau, La ciutat grega mes antiga de Catalunya
  8. Titus Livi, Ab Vrbe Condita, llibre XXXIV, 11 i 12
  9. Titus Livi, Ab Vrbe Condita, llibre XXXIV, 9
  10. 10,0 10,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum I. Edicions Pàtria, 1920, p.55. 
  11. Antoni Ramon i Arrufat, Història, vol. IX: llibres XVIII-XXI Per Polibi