Ben-Hur (pel·lícula del 1925)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ben-Hur (pel·lícula de 1925))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgBen Hur
Ben-Hur
Ben-Hur-1925.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Fred Niblo
Protagonistes
Direcció artística Cedric Gibbons, Horace Jackson, Camillo Mastrocinque, A. Arnold Gillepsie i (no surt als crèdits) Edwin B. Willis
Producció Louis B. Mayer i Irving G. Thalberg
Guió Carey Wilson, Bess Meredyth, adaptació de la novel·la de de Lew Wallace.
Música William Axt
Fotografia René Guissart, Karl Struss, Clyde De Vinna, Percy Hilburn
Muntatge Lloyd Nosler
Productora Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdora Loews Cineplex Entertainment
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 1925
Durada aproximadament 3.600 m (125 min.)
Idioma original anglès i pel·lícula muda
Lloc de rodatge Los Angeles
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Basat en Ben-Hur: A Tale of the Christ
Gènere drama i adaptació cinematogràfica
Palmarès
Premis National Film Registry
Més informació
IMDB Fitxa 8.1/10 stars
FilmAffinity 7.8/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Ben-Hur, també coneguda amb el títol llarg Ben-Hur: A Tale of the Christ és una pel·lícula estatunidenca de Fred Niblo, estrenada el 1925. És la primera versió de la cèlebre novel·la de Lewis Wallace, Ben-Hur, després del curtmetratge mut del 1907.

Argument[modifica | modifica el codi]

Judah Ben-Hur és condemnat pel seu amic Messala, per haver-se negat a col·laborar amb l'ocupant romà. Serà adoptat per un soldat romà, Quintus Arrius.

Es retrobaran en el circ en d'una carrera de quadrigues. A la sortida de la carrera, Messala arriba amb un carro equipat amb llargues puntes. La carrera és acarnissada, sent més amenaçant Messala. Obliga Ben-Hur a lliurar-se a diferents proeses per quedar-se dempeus sobre el seu carro.

De resultes d'una enganxada violenta entre els dos carros, Messala cau, és trepitjat pels seus propis cavalls i els cavalls de les altres quadrigues. Ben-Hur guanya la carrera.

Esther retrobarà la germana i la mare de Ben Hur que estan, per desgràcia, afectades per la lepra, malaltia incurable en aquell temps, però que seran curades gràcies a un miracle de Jesús en la seva crucifixió.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

El rodatge va començar sota la direcció de Charles Brandin. L'actor Georges Walsh que va interpretar el paper de Ben Hur va ser reemplaçat per Ramon Novarro. L'escena del carro va ser filmada per 42 càmeres algunes de les quals arran del sòl. Més de 60.000 m de pel·lícula van ser utilitzats per a aquesta escena el muntatge final de la qual no conservarà més que 229 m! La pel·lícula va ser un èxit a les sales però, havent de retornar el 50% de les recaptacions a la família de Lewis Wallace, la Metro-Goldwyn-Mayer va perdre diners. Una versió sonoritzada amb música original composta per William Axt i David Mendoza i efectes sonors es va estrenar el 1931. El principal remake de la pel·lícula ha estat rodat el 1959: Ben Hur

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ben-Hur (pel·lícula del 1925) Modifica l'enllaç a Wikidata