Benavidesita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBenavidesita
Fórmula químicaPb4MnSb6S14
EpònimAlberto Benavides de la Quintana (en) Tradueix
Localitat tipus
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.HB.15
Nickel-Strunz 9a ed.2.HB.15
Nickel-Strunz 8a ed.II/E.22
Dana3.6.7.2
Heys5.8.3
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 15,74Å; b = 19,14Å; c = 4,06Å; β = 91,5°
Simetria2/m - prismàtica
Colorgris plom
Maclespolisintètiques paral·leles a l'elongació - comunes
Duresa2,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllamarró-gris
Diafanitatopaca
Densitat5,60 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Pleocroismefeble
Impureses comunesCu, Zn, Bi
Més informació
Estatus IMAaprovat
Codi IMAIMA1980-073
Any d'aprovació1982
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

La benavidesita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor d'Alberto Benavides de la Quintana, enginyer, empresari miner i polític peruà.[1]

Característiques[modifica]

La benavidesita és un sulfur de fórmula química Pb4MnSb6S14. Cristal·litza en el sistema monoclínic, en forma de cristalls aciculars, de fins a 200 μm de llarg, o en forma de grans arrodonits de fins a 50 μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Forma una sèrie de solució sòlida amb la jamesonita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la benavidesita pertany a "02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb" juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.

Formació i jaciments[modifica]

La benavidesita va ser descoberta a partir de mostres trobades en dues localitats diferents: en un dipòsit de sulfur de ferro metamorfosat associat amb volcanisme submarí fèlsic a la mina Sätra, al camp miner de Doverstorp (Finspång, Östergötland, Suècia); i en una mineralització polimetàl·lica telescòpica associada a intrusions dacítiques a la mina Uchucchacua, a Oyón (Regió de Lima, Perú).[2] També ha estat descrita al Japó, Romania, Rússia i la Xina.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Benavidesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Benavidesite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 15 gener 2019].