Museumita
 Museumita | |
|---|---|
| Fórmula química | [Pb₂(Pb,Sb)₂S₈][(Te,Au)₂] |
| Localitat tipus | Sacarîmb (Sãcãrâmb; Szekerembe; Nagyág), Deva, Comtat d'Hunedoara, Romania |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.20c  |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.20c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.15 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,361Å; b = 6,618Å; c = 20,858Å; β = 92,71° |
| Grup puntual | 2 - esfenoidal |
| Color | gris plata fosc |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Fractura | aspre |
| Duresa | 1 a 1,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris-negre |
| Diafanitat | opaca |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2003-039 |
| Símbol | Mus |
| Referències | [1] |
La museumita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom pel fet que va ser trobada en una mostra antiga d'un museu, donant així el crèdit adequat a tots els museus del món preservant les seves velles mostres amb cura.
Característiques[modifica]
La museumita és una sulfosal de fórmula química [Pb₂(Pb,Sb)₂S₈][(Te,Au)₂]. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1 i 1,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la museumita pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita i litochlebita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en forma de grans anèdrics a subèdrics de fins a 300 μm de grandària en cavitats dels cristalls de nagyagita. Va ser descoberta en unes mostres de Sacarîmb, a la localitat de Deva, al comtat d'Hunedoara, a Romania. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.