Krupkaïta
 Krupkaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | PbCuBi₃S₆ |
| Localitat tipus | Barbora adit, Àrea de Knöttel, Krupka, Regió d'Ústí nad Labem, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.30 |
| Dana | 3.4.5.2 |
| Heys | 5.7.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 4Å; b = 11,2Å; c = 11,56Å; |
| Color | gris acer |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Se |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-020 |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Krp |
| Referències | [1] |
La krupkaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de la localitat de Krupka, a la República Txeca, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La krupkaïta és una sulfosal de fórmula química PbCuBi₃S₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional i publicada l'any 1974. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la krupkaïta pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a l'àrea de Knöttel, a la localitat de Krupka (Regió d'Ústí nad Labem, República Txeca). Tot i no tractar-se d'una espècie gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Krupkaïta |