Paarita
 Paarita | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb1.7Cu1.7Bi6.3S₁₂ |
| Localitat tipus | dipòsit d'scheelita de Mittersill, districtes de Zell i See, Salzburg, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.HB.05a  |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.30 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,007 Å; b = 60 Å; c = 11,51 Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blanc estany |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 6,94 g/cm3 (mesurada); |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2001-016 |
| Any d'aprovació | 2001 |
| Símbol | Paa |
| Referències | [1] |
La paarita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de Werner H. Paar (Salzburg, 15 de setembre de 1942 -), professor de mineralogia a la Universitat de Salzburg, Àustria.
Característiques[modifica]
La paarita és una sulfosal de fórmula química Pb1.7Cu1.7Bi6.3S₁₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paarita pertany a «02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberts al dipòsit d'scheelita de Mittersill, a l'estat de Salzburg (Àustria). També ha estat descrita a Suïssa, Hongria, Polònia, Grècia i la República Popular de la Xina.