Bengt Samuelsson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 maig 1934 (88 anys) Halmstad (Suècia) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Suècia |
| Formació | Institut Karolinska Universitat de Lund Universitat d'Estocolm |
| Director de tesi | Sune Bergström |
| Activitat | |
| Camp de treball | Bioquímica, Medicina i Química mèdica |
| Ocupació | Bioquímica |
| Ocupador | Institut Karolinska |
| Membre de | Royal Society (1990–) Academia Europaea (1988–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1984–) Reial Acadèmia Nacional de Medicina Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Nacional de Medicina de Buenos Aires Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
|
Premis | |
Bengt Ingemar Samuelsson (Halmstad, Suècia 1934) és un químic, metge i professor universitari suec guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1982.[1]
Biografia[modifica]
Va néixer el 21 de maig de 1934 a la ciutat de Halmstad, població situada al comtat de Halland. Va estudiar química i medicina a l'Institut Karolinska d'Estocolm, on es va graudar el 1960. Posteriorment amplià els seus estudis amb una estada a la Universitat Harvard dels Estats Units, i el 1967 fou nomenat professor de química a l'Institut Reial de Veterinària i el 1973 de l'Institut Karolinska, d'on fou degà del departament de química entre 1978 i 1983 i rector del centre des d'aquell any fins al 1995.
Membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències també ho és de la delegació estrangera de la Royal Society de Londres.
Recerca científica[modifica]
Originalment s'interessava en el metabolisme del colesterol i els seus mecanismes de reacció. Després ha realitzat al costat de Sune Bergström un treball estructural sobre les prostaglandines, de les quals dictaminà que eren el sistema de control de les cèl·lules. El tercer camp de recerca eren els productes de transformació de l'àcid araquidònic. Aquesta estudi li permeté identificar els endoperòxids, tromboxans i leucotriens. Va estudiar així la química, bioquímica i biologia d'aquests compostos i llur funció de control biològic, de vital importància en àrees clíniques nombroses, especialment en trombosis, la inflamació i l'al·lèrgia.
L'any 1982 li fou concedit el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, juntament amb Sune Bergström i John Robert Vane pels seus treballs sobre les prostaglandines.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Bengt Samuelsson». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1982» (en anglès). Nobel Media AB. [Consulta: 23 novembre 2020].