Bernard Maris

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Visage de Bernard Maris sur une fresque d'hommage à Charlie Hebdo.jpg
Infotaula de personaBernard Maris
Visage de Bernard Maris sur une fresque d'hommage à Charlie Hebdo.jpg
Biografia
Naixement 23 setembre 1946
Tolosa de Llenguadoc
Mort 7 gener 2015 (68 anys)
11è districte de París
Educació Institut d'études politiques de Toulouse Tradueix
Universitat de Tolosa I Capitòli (–1975)
Activitat
Director de tesi Jean Vincens Tradueix
Ocupació Economista, periodista i escriptor
Ocupador Institut d'études politiques de Toulouse Tradueix
Le Figaro Magazine Tradueix
Le Monde
Charlie Hebdo
France Inter
L'Obs
Universitat d'Iowa
Marianne Tradueix
Paris 8 University Tradueix
CNews
Nom de ploma Oncle Bernard
Família
Cònjuge Sylvie Genevoix Tradueix (2007–)
Premis

IMDB: nm1197366
Modifica les dades a Wikidata

Bernard Maris (Tolosa de Llenguadoc, 1946 - París, 2015) va ser un economista, escriptor i periodista francès. Va ser una de les víctimes del tiroteig que va tenir lloc a la seu de la publicació Charlie Hebdo.

Biografia[modifica]

Diplomat en Ciències Polítiques per l'Institut d'estudis polítics de Tolosa de Llenguadoc en 1968, Bernard Maris es va doctorar posteriorment en Ciències Econòmiques a la universitat de Tolosa de Llenguadoc en 1975.[1] Professor assistent primer, va passar a ser professor titular al setembre de 1994 en l'Institut d'estudis polítics. També va exercir de professor en l'Institut d'estudis europeus de la universitat París-VIII, i la Universitat d'Iowa (Estats Units) on va impartir classes de microeconomia.

Com a periodista va col·laborar amb diverses publicacions com Marianne, Le Nouvel Observateur, Le Figaro Magazine, Le Monde i Charlie Hebdo, on usava el pseudònim d'«Oncle Bernard» (oncle Bernard).[2] En aquest setmanari, del qual va ser d'un dels seus refundadors i accionistes en 1992, va ocupar el càrrec de director adjunt fins a 2008.

En l'emissora de ràdio France Inter dirigia una crònica setmanal titulada "J'ai tout compris à l'économie" i participava en debats sobris temes d'actualitat econòmica.[2] De naturalesa similar eren les seves intervencions en les cadenes de televisió E-Télé i France 5 en programes com I'a pas que le CAC i C dans l'air respectivament.

El 21 de desembre de 2011, el president del Senat ho va nomenar membre del consell general del Banc de França.[3]

El 7 de gener de 2015 va morir l'atemptat que va tenir lloc a la seu de la publicació Charlie Hebdo on treballava.[4]

Publicacions[modifica]

Economia[modifica]

  • Éléments de politique économique : l'expérience française de 1945 à 1984, 1985
  • Des économistes au-dessus de tout soupçon ou la grande mascarade des prédictions, 1990
  • Les Sept Péchés capitaux des universitaires, 1991
  • Jacques Delors, artiste et martyr, 1993
  • Parlant pognon mon petit, 1994
  • Ah Dieu ! que la guerre économique est jolie ! 1998, juntament amb Philippe Labarde
  • Keynes ou l'économiste citoyen, 1999
  • Lettre ouverte aux gourous de l'économie qui nous prennent pour des imbéciles, 1999
  • La Bourse ou la vie - La grande manipulation des petits actionnaires 2000, amb Philippe Labarde
  • Malheur aux vaincus : Ah, si les riches pouvaient rester entre riches 2002, amb Philippe Labarde.
  • Antimanuel d'économie : Tome 1, les fourmis, Bréal, 2003
  • Antimanuel d'économie : Tome 2, les cigales, Bréal, 2006
  • Gouverner par la peur 2007, amb Dakhli Leyla, Roger Sue i Georges Vigarello.
  • Petits principes de langue de bois économique, 2008
  • Capitalisme et pulsión de mort, 2009, con Gilles Dostaler
  • Marx, ô Marx, pourquoi m'as-tu abandonné?, editorial Les Échappés, 2010
  • Plaidoyer (impossible) pour les socialistes, Albin Michel, 2012

Assaig[modifica]

Novel·les[modifica]

  • Pertinents Questions morals et sexuelles dans le Dakota du Nord, Albin Michel, 1995
  • L'Enfant qui voulait être muet, 2003
  • Le Journal, 2005

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernard Maris Modifica l'enllaç a Wikidata