Bernardin de Saint-Pierre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
 | |
| Nom original | (fr) Jacques-Henri Bernardin de Saint-Pierre |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement |
19 gener 1737 Le Havre |
| Mort |
21 gener 1814 (77 anys) París |
| Lloc d'enterrament | Cementiri del Père-Lachaise, 11 |
| Educació |
Universitat de Caen École des ponts ParisTech Lycée Pierre-Corneille  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ciència de les plantes |
| Ocupació | Escriptor, enginyer, novel·lista i botànic |
| Obra | |
| Abreviació d'autor en botànica | Bernardin |
| Família | |
| Cònjuge | Félicie Didot |
| Fills |
Virginie de Saint-Pierre Paul de Saint-Pierre |
|
| |
 | |
 | |
Jacques-Henri Bernardin de Sant-Pierre (també anomenat Bernardin de St. Pierre) (Le Havre, 19 gener 1737 - Éragny, Val-d'Oise, 21 gener 1814 )[1] fou un escriptor i botànic francès. Fou en el seu temps especialment conegut per la seva novel·la Paul et Virginie (1788), molt popular el segle XIX.
Obres[modifica]
- Voyage à l’Île de France, à l’île Bourbon et au cap de Bonne-Espérance (1773)
- L’Arcadie (1781)
- Études de la nature (1784)
- Paul et Virginie (1788)
- La Chaumière indienne (1790)
- Le Café de Surate (1790)
- Les Vœux d’un solitaire (1790)
- De la nature de la morale (1798)
- Voyage en Silésie (1807)
- La Mort de Socrate (1808)
- Harmonies de la nature (1815)
Traduccions al català[modifica]
Josep Carner, sota el pseudònim de Pere Bergós, va traduir la seva novel·la "Paul et Virginie" (1788) que es publicà el 1921 a la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana, amb el títol de "Pau i Virginia".[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Henri Bernardin de Saint-Pierre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ LLanas, Manuel; Pinyol, Ramon «El traspàs de l'Editorial Catalana a Antoni López-Llausàs (1924-1925) : context i documents» (pdf). Els Marges [Barcelona], nº 95, Tardor 2011, pàgs. 78-80. ISSN: 2339-8256 [Consulta: 15 setembre 2016].
