Vés al contingut

Bernat Joan i Marí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernat Joan i Marí
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1960 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Eivissa (Balears) Modifica el valor a Wikidata
Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
18 setembre 2007 – 4 gener 2011
← Miquel Pueyo i París – Yvonne Griley i Martínez →

Diputat al Parlament Europeu
Representa: Europa dels Pobles

20 juliol 2004 – 18 juny 2007

Circumscripció electoral: Espanya

President Esquerra Republicana de les Illes Balears
1995 – 2002
← Josep Palou – Joan Lladó i Binimelis → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCatalà, literatura catalana, filologia i sociolingüística Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, lingüista, filòleg, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
PartitEuropa dels Pobles
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEsperança Marí Mayans Modifica el valor a Wikidata
Veu: Bernat Joan i Marí (català) Modifica el valor a Wikidata

Bernat Joan i Marí (Eivissa, 22 de febrer de 1960) és un professor, escriptor, filòleg i polític eivissenc. Al llarg de la seva carrera, ha vetllat per la normalització i la regularització de la llengua catalana.[1][2]

Va ser militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i va ser responsable de diversos càrrecs, com a eurodiputat a Estrasburg per la coalició Europa dels Pobles (2004-2007) dins el grup Verds/ALE. Durant l’etapa d’eurodiputat va protagonitzar incidències al Ple d’Estrasburg per l’ús del català.[3]

El 2007 fou nomenat Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va exercir fins al 2010/2011.[1][4] L'any 2011 abandonà la militància del partit[5][6] i des de 2020 és membre d'Independentistes d'Esquerres, plataforma des d’on ha signat manifestos i iniciatives de l’espai independentista d’esquerres.[7][8][9]

Ha participat com a ponent en jornades i debats sobre sociolingüística i política lingüística, entre els quals l’“Espai de comunicació en català” celebrat a Palma el 2015;[10] També intervé periòdicament a la Universitat Catalana d’Estiu, on ha presentat obres i ha debatut sobre recerca i llengua en diferents edicions;[7] Així mateix, ha estat convidat en alguns mitjans per analitzar la normalització lingüística i ha col·laborat amb premsa escrivint articles.[11]

En l’àmbit acadèmic i docent, ha estat professor de secundària i ha publicat diversos treballs i llibres d’assaig sobre llengua i política lingüística,[2] entre els quals l’assaig Drets lingüístics a les Illes Balears (2021), que repassa l’ús del català en educació, justícia, administracions i mitjans.[12]

Com a autor, la seva obra inclou assaig, narrativa i teatre i, al larg de la seva trajectòria, sobresurten Breu història de la llengua als Països Catalans (2019), síntesi divulgativa escrita amb Esperança Marí;[13][14] Drets lingüístics a les Illes Balears (2021), anàlisi sobre la garantia efectiva dels drets lingüístics;[12] Paraula i esperit (2021), dedicat als cants espirituals en la literatura catalana;[15] la peça teatral Balada de la garsa vella (2022), estrenada i presentada a Eivissa;[16] la novel·la Mujahidí (2023), un thriller polític ambientat a l’Orient Mitjà; [17] i l’assaig Covid-19: Dietari d’un confinament (2021), reflexió en forma de dietari sobre la pandèmia.[18] El 2019 va rebre el Premi 31 de Desembre (Josep M. Llompart) de l’Obra Cultural Balear.[19]

Obra

[modifica]

Novel·la

[modifica]
  • Ball de voltors. Eivissa: Edicions Can Sifre, 1992.
  • Espectral. Eivissa: Res Publica, 1996.
  • Adrenalina tòxica. Barcelona: La Busca, 2005.
  • Un cadàver robat a Prada de Conflent, Voliana Edicions, 2024.[7]

Narrativa breu

[modifica]
  • Deu variacions sobre la Caputxeta. Eivissa: Res Publica, 1999.
  • Sirventesos. Barcelona: La Busca, 2000.
  • Pedagogia per a indígenes, Voliana Edicions, 2019.

Narrativa infantil i juvenil

[modifica]
  • El drac vermell. Eivissa: Edicions Can Sifre, 1993.
  • Assassinat a l'institut. Barcelona: La Busca, 2001.
  • Sota la màrfega. Barcelona: La Busca 2005

Teatre

[modifica]
  • Es gegant des Vedrà. Eivissa: Can Sifre: 1993.
  • Carn de psiquiàtric crua. Eivissa: Can Sifre, 1993.
  • Les aventures del cavaller Tirant. Barcelona: La Galera, 1995.
  • Marc Ferrer: Formentera, la nova terra. Eivissa: Mediterrània, 1996.
  • El cornetí o la vida. Eivissa: Mediterrània, 1996.
  • Fàtima a Teheran. Eivissa: Mediterrània, 1998.
  • Una bella resplendor a la copa. Eivissa: Mediterrània, 1998.
  • Història d'ella. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, Revista Eivissa, 1998.
  • Les tribus de la tribu. Eivissa: Mediterrània, 2000.
  • La Barbie fantasma. Eivissa: Mediterrània, 2000.
  • Subway/Soterrani. Eivissa: Mediterrània, 2001.
  • Història d'Eivissa. Eivissa: Mediterrània, 2001.
  • El dimoni Cucarell i l'arbre sagaç. Eivissa: Res Publica, 2003.
  • Trio de negres. Eivissa: Mediterrània, 2003.
  • Antropofàgia. Pollença: El Gall, 2005.

Crítica literària o assaig

[modifica]
  • Els estudiants de BUP i COU i la literatura catalana (amb N. Dalmau, R. Serrano i D. Viola, Barcelona, 1980).
  • La llengua catalana a Eivissa. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 1980. (amb M. Torres)
  • Bilingüisme? Normalització? Dades sobre el conflicte lingüístic a l'illa d'Eivissa. Palma: Promotora Mallorquina de Mitjans de Comunicació, 1984.
  • El progrés, detonant de la substitució lingüística? Eivissa. Edicions Can Sifre, 1992.
  • Llengua i Educació a Eivissa. Eivissa: Edicions Can Sifre, 1993.
  • Llengua i Variació. Barcelona: Oikos-Tau, 1993. (amb Carles Castellanos)
  • Llengua estàndard en l'ensenyament. Barcelona: Oikos-Tau, 1993.
  • Història de la llengua catalana. Barcelona: Oikos-Tau, 1994. (amb M. L. Pazos i E. Sabater)
  • La llengua i el Leviathan. Barcelona: Oikos-Tau, 1994.
  • Fer una llengua és fer una nació. Palma: Edicions d'Esquerra Republicana, 1994.
  • Les normalitzacions reeixides. Barcelona: Oikos-Tau, 1996.
  • Acció cívica per la normalització lingüística. Eivissa: Edicions Res Pública, 1996.
  • ¡Ganemos el catalán (el vasco, el gallego)! Eivissa: Edicions Res Pública, 1996.
  • Balears. Zona d'urgent intervenció lingüística. Eivissa: Edicions Res Pública, 1997.
  • Història d'Eivissa. Eivissa: Editorial Mediterrània, 1997.
  • Taller de Teatre. Barcelona: Edicions La Busca, 1997.
  • Construcció i destrucció de mites i rols a través del teatre. Eivissa: Edicions Can Sifre, 1998.
  • Un espai per a una llengua. València, Edicions 3i4, 1998.
  • El pacte (im)possible. Eivissa: Edicions Res Pública, 1999.
  • Pacte: el progrés (im)possible. Eivissa: Edicions Res Pública, 1999.
  • Criptació o llibertat. Actituds lingüístiques entre els jóvens d'Eivissa. Eivissa: Institut d'Estudis Eivissencs, 2000.
  • Sociolingüística a l'abast. Eivissa: Edicions Res Pública, 2000.
  • Integració sociocultural a Eivissa i progrés acadèmic. Eivissa: Editorial Mediterrània, 2001.
  • Sociolingüística a l'aula. Barcelona: La Busca, 2002.
  • Normalitat lingüística i llibertat nacional, Editorial 3i4, 2002
  • Marià Villangómez, des de l'illa. Eivissa: Res Publica, 2003.
  • Integració nacional i evolució. Eivissa: Mediterrània, 2004.
  • Una altra Europa és possible. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2004.
  • Els Països Catalans. Un projecte articulable. Barcelona: La Busca, 2004.
  • Projecte ecolingüística=Ecolinguistics project. Eivissa: Mediterrània, 2005.
  • Montenegro: nou estat d'Europa. I Catalunya...? Barcelona: La Busca, 2006.
  • (Re)pensar el nacionalisme a Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner, 2008.

Altres

[modifica]
  • Cala Llentrisca. Palma: Moll, 2002.
  • Veure i viure (notes d'aeroport i de carretera) Eivissa: Insittut d'Estudis Eivissencs, 2005.
  • Els colors de Formentera. Eivissa: Mediterrània, 2005. (amb Esperança Marí i Mayans i Santiago Barberán Guasch)
  • Manual d'urgència per a pares i mares que no saben com heure-se-les amb els seus fills. Barcelona: La Busca, 2006.

…

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Pérez-Pérez, Núria «TERMINÀLIA parla amb... Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística». Terminàlia, 2009, pàg. 31–33. ISSN: 2013-6706.
  2. ↑ 2,0 2,1 Nerín, Gustau. «Bernat Joan: “Segons com evolucioni la història veurem cap on va el català”». El Nacional (publicació digital), 11-09-2019. [Consulta: 11 novembre 2025].
  3. ↑ «El Parlament Europeu prohibeix a Bernat Joan de parlar en català». Vilaweb, 19-01-2006. [Consulta: 11 novembre 2025].
  4. ↑ «Bernat Joan: 'Qui representi aquesta societat ha de dominar el català'». Vilaweb, 19-09-2007. [Consulta: 11 novembre 2025].
  5. ↑ ARA (22/11/2011) L'exeurodiputat Bernat Joan, afí a Carod, també abandona ERC
  6. ↑ Roig, C. «Bernat Joan abandona ERC porque no es un partido «maduro» para gobernar» (en castellà). Periódico de Ibiza, 21-11-2011. [Consulta: 11 novembre 2025].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Bennasar, Sebastià. «Bernat Joan Marí: “Al món acadèmic, li cal més crítica”». Vilaweb, 20-08-2024. [Consulta: 11 novembre 2025].
  8. ↑ «Històrics independentistes d’esquerres impulsen un manifest de suport a Puigdemont, Ponsatí i Comín». Vilaweb, 19-02-2020. [Consulta: 11 novembre 2025].
  9. ↑ «Personalitats independentistes d'esquerres pressionen per crear una organització unitària al voltant de Puigdemont». Ara (diari), 19-02-2020. [Consulta: 11 novembre 2025].
  10. ↑ «L’STEI-i organitza una jornada sobre l'espai de comunicació en català». Diari de Balears, 07-12-2015. [Consulta: 12 novembre 2025].
  11. ↑ «Entrevista amb Bernat Joan sobre la normalització lingüística a Catalunya». Tarragona Ràdio, 16-02-2012. [Consulta: 12 novembre 2025].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Un ensayo de Bernat Joan sobre 'Drets Lingüístics a les Illes Balears' concluye que la Administración del Estado es la que más incumple» (en castellà). Nou diari, 06-10-2021. [Consulta: 12 novembre 2025].
  13. ↑ Gelabert, Martí. «El català a Eivissa i Formentera, víctima d’un model econòmic que el devora». Vilaweb, 06-08-2025. [Consulta: 11 novembre 2025].
  14. ↑ Costa-Gramunt, Teresa. «Història de la llengua catalana». Núvol (publicació digital), 13-11-2019. [Consulta: 11 novembre 2025].
  15. ↑ «Presentació de ‘Paraula i Esperit’, l’última obra de Bernat Joan i Marí» (en castellà). Nou diari, 16-02-2022. [Consulta: 12 novembre 2025].
  16. ↑ «La biblioteca de Can Ventosa acoge la presentación de Balada de la garsa vella de Bernat Joan i Marí» (en castellà). Periódico de Ibiza, 23-03-2022. [Consulta: 12 novembre 2025].
  17. ↑ Gordillo Tur, Juan. «Bernat Joan: «Oriente Medio tiene mucha más religión de la que puede digerir»» (en castellà). Periódico de Ibiza, 15-06-2023. [Consulta: 12 novembre 2025].
  18. ↑ Torres, Josefina. «Bernat Joan publica ‘COVID-19: Dietari d'un confinament'» (en castellà). Periódico de Ibiza, 25-04-2021. [Consulta: 12 novembre 2025].
  19. ↑ Navarro, Elena. «L'Obra Cultural Balear revela els guardonats als premis 31 de Desembre». Ara (diari), 20-12-2019. [Consulta: 11 novembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernat Joan i Marí
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bernat_Joan_i_Marí&oldid=36481784»