Bernie Taupin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBernie Taupin
Bernie Taupin 2011 Shankbone.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 22 de maig de 1950 (67 anys)
Sleaford
Ciutadania Regne Unit
Activitat professional
Ocupació poeta, lletrista, músic, compositor, cantautor, pintor i escriptor
Gènere rock
Discogràfica Island Records
Obra
Obres destacades Your Song
Candle in the Wind
Goodbye Yellow Brick Road

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0005479
Modifica dades a Wikidata

Bernie Taupin (Anwick, afores de Sleaford, 22 de maig del 1950)[1] és un lletrista, poeta i cantant anglès, conegut per ser el lletrista habitual (amb només un parèntesi entre 1977 i 1982) de les cançons d'Elton John.[2]

Bernie va néixer en el si d'una família catòlica. Havent tingut una infantesa en contacte amb el món rural, l'aspecte religiós i la vida senzilla del camp oposada a la de la ciutat es repeteixen en moltes cançons. De jove va ser mal estudiant, aficionat a la beguda però ben dotat per a la literatura. El 1966 va conèixer Elton i el 1969 van fer equip.[3] S'ha casat tres vegades.[4]

Comentaris d'algunes composicions[modifica | modifica el codi]

Les lletres de les cançons de Bernie per a Elton reflecteixen una orientació heterosexual i més aviat és un cant a la vida nord-americana que no pas a la britànica.

  • Your song (1970), una de les primeres composicions (reinterpretada en la pel·lícula Moulin Rouge), és un himne gairebé naïf a la senzillesa i a la generositat.
  • Mellow (1971), balada, calculadament melancòlica, en què es barreja l'erotisme i la religió amb la cervesa fins a arribar al paroxisme.
  • Daniel (1972): es va prendre per tothom com una referència a l'homosexualitat, malgrat que Bernie va aclarir que era un homenatge als combatents americans en la Guerra del Vietnam.
  • Crocodile Rock (1972): és una de les més populars i senzilles, a més de Don't go breaking my heart. Tracta d'un temps passat on ballar rock semblava un automatisme de rellotgeria.
  • Yellow brick road (1973): lletra fortament depressiva, desenganyada, mostrant la inutilitat de tot, acompanyada una vegada més d'una referència irònica a la futilitat de l'alcohol.
  • Candle in the wind (1973), dedicada a Marilyn Monroe i després a la princesa Diana, és realment un panegíric necrològic, potser oportunista.[5]
  • Don't let the sun going down on me (1974): notable descens astronòmic a un pou sense fons.
  • Crazy water (1976): l'ambient dels ports baleners evocat per tal de donar uns consells enigmàtics que deixen regust a sal.
  • Sacrifice: molt rítmica i alegre, malgrat que el tema es prestava a ser un drama.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Billboard 4 Oct 1997, 30 Years of Music: Elton John with Bernie Taupin Billboard Magazine
  2. «Elton John, 30 years of music with Bernie Taupin». Billboard,  1997. ISSN: 0006-2510 [Consulta: 10 març 2012].
  3. «Bernie Taupin Biography» (en inglés). Songwriters Hall of Fame, 1992. [Consulta: 10 marzo].
  4. Market Rasen Today: News, Sport, Jobs, Property, Cars, Entertainments & More Arxivat 8 December 2008 at the Wayback Machine.
  5. The Songwriters Idea Book. Writer's Digest Books, p. 103. «"I thought it was very important to project it from a nation's standpoint. I wanted to make it sound like a country singing it. From the first couple of lines i wrote [which began 'Goodbye England's Rose'], the rest sort of fell into place".» 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernie Taupin Modifica l'enllaç a Wikidata