Bernie Taupin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaBernie Taupin
Bernie Taupin 2011 Shankbone.JPG
Naixement 22 de maig de 1950 (1950-05-22) (66 anys)
Sleaford
Ocupació poeta, lletrista, músic, compositor, cantautor, pintor i escriptor
Obres notables Your Song, Candle in the Wind i Goodbye Yellow Brick Road
Gènere rock

Lloc web www.berniejtaupin.com
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Bernie Taupin (Anwick, afores de Sleaford, 22 de maig del 1950)[1] és un lletrista, poeta i cantant anglès, conegut per ser el lletrista habitual (amb només un parèntesi entre 1977 i 1982) de les cançons d'Elton John.[2]

Bernie va néixer en el si d'una família catòlica. Havent tingut una infantesa en contacte amb el món rural, l'aspecte religiós i la vida senzilla del camp oposada a la de la ciutat es repeteixen en moltes cançons. De jove va ser mal estudiant, aficionat a la beguda però ben dotat per a la literatura. El 1966 va conèixer Elton i el 1969 van fer equip.[3] S'ha casat tres vegades.[4]

Comentaris d'algunes composicions[modifica | modifica el codi]

Les lletres de les cançons de Bernie per a Elton reflecteixen una orientació heterosexual i més aviat és un cant a la vida nord-americana que no pas a la britànica.

  • Your song (1970), una de les primeres composicions (reinterpretada en la pel·lícula Moulin Rouge), és un himne gairebé naïf a la senzillesa i a la generositat.
  • Mellow (1971), balada, calculadament melancòlica, en què es barreja l'erotisme i la religió amb la cervesa fins a arribar al paroxisme.
  • Daniel (1972): es va prendre per tothom com una referència a l'homosexualitat, malgrat que Bernie va aclarir que era un homenatge als combatents americans en la Guerra del Vietnam.
  • Crocodile Rock (1972): és una de les més populars i senzilles, a més de Don't go breaking my heart. Tracta d'un temps passat on ballar rock semblava un automatisme de rellotgeria.
  • Yellow brick road (1973): lletra fortament depressiva, desenganyada, mostrant la inutilitat de tot, acompanyada una vegada més d'una referència irònica a la futilitat de l'alcohol.
  • Candle in the wind (1973), dedicada a Marilyn Monroe i després a la princesa Diana, és realment un panegíric necrològic, potser oportunista.[5]
  • Don't let the sun going down on me (1974): notable descens astronòmic a un pou sense fons.
  • Crazy water (1976): l'ambient dels ports baleners evocat per tal de donar uns consells enigmàtics que deixen regust a sal.
  • Sacrifice: molt rítmica i alegre, malgrat que el tema es prestava a ser un drama.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Billboard 4 Oct 1997, 30 Years of Music: Elton John with Bernie Taupin Billboard Magazine
  2. «Elton John, 30 years of music with Bernie Taupin». Billboard,  1997. ISSN: 0006-2510 [Consulta: 10 març 2012].
  3. «Bernie Taupin Biography» (en inglés). Songwriters Hall of Fame, 1992. [Consulta: 10 marzo].
  4. Market Rasen Today: News, Sport, Jobs, Property, Cars, Entertainments & More Arxivat 8 December 2008 at the Wayback Machine.
  5. The Songwriters Idea Book. Writer's Digest Books, p. 103. «"I thought it was very important to project it from a nation's standpoint. I wanted to make it sound like a country singing it. From the first couple of lines i wrote [which began 'Goodbye England's Rose'], the rest sort of fell into place".» 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernie Taupin Modifica l'enllaç a Wikidata