Bianca Lavin De Casas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1875  Bilbao |
| Mort | segle XX |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Mezzosoprano |
Bianca Lavin De Casas (Bilbao, 1875 - ?, segle xx) fou una mezzosoprano basca que probablement debutà vers la fi de la dècada de 1890 i la vida de la qual roman incerta, més enllà d'actuacions de diverses actuacions destacades i documentades en diverses ciutats europees i sobretot a Itàlia.[1] A Espanya, tingué prestigi com a cantant de sarsuela.[2]
El 27 d'octubre de 1896 va participar en la primera posada en escena a Madrid de L'holandès errant, sota la direcció musical de Joan Goula.[3] Durant la dècada de 1900, va actuar principalment a València, Madrid (Espanya), Lisboa (Portugal), Montevideo (Uruguai), el Caire (Egipte), Milà, Nàpols, Palerm i Roma (Itàlia).[2] D'aquells anys, la temporada 1901-1902 va actuar també al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. En destaca la seva aparició a La Scala de Milà com a Fricka a Die Walküre, on també hi va cantar el paper de Pierotto a Linda di Chamounix, de Gaetano Donizetti.[4] Anys més tard, el 1908, també adquirí prestigi la seva actuació com a Carmen al Teatro Massimo de Palerm,[2] així com la de Brangània a Tristan und Isolde (de Richard Wagner) al Teatro San Carlo de Nàpols.[4] Durant aquell període, les fonts també destaquen el seu paper cantat de Leonora a l'obra La Favorite de Gaetano Donizetti, representada al Teatro Costanzi de Roma. L'any següent, prengué el paper d'Amneris a l'òpera Aida, de Giuseppe Verdi.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon (en alemany). vol. 4. Alemanya: K. G. Saur Verlag GmbH, 2012, p. 2637. ISBN 9783598440885.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Bianca Lavin de Casas» (en anglès). Forgoten Opera Singers, n.d. [Consulta: 3 octubre 2021].
- ↑ Ortiz de Urbina y Sobrino, Paloma. «La recepción de Richard Wagner en Madrid» (en castellà). UCM.
- ↑ 4,0 4,1 Karl-Josef Kutsch; Leo Riemens Großes Sängerlexikon. Walter de Gruyter, 1 gener 2004, p. 2637–. ISBN 978-3-598-44088-5.
- ↑ Döring, Tobias; Fernie, Ewan. Thomas Mann and Shakespeare : something rich and strange (en anglès). Nova York: Bloomsbury Publishing, 2015, p. 223. ISBN 978-1-62892-209-7.