Bohumil Hrabal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgBohumil Hrabal
Bohumil Hrabal 1988 český spisovatel foto Hana Hamplová.jpg
Bohumil Hrabal, el 1988.
Naixement 28 de març de 1914
Brno (Imperi Austrohongarès)
Mort 3 de febrer de 1997(1997-02-03) (als 82 anys)
Praga (República Txeca)
Nacionalitat Txecoslovàquia Txecoslovàquia
Alma mater Universitat Carolina de Praga
Ocupació escriptor
Premis Medal of Merit

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Bohumil Hrabal (Brno, Imperi Austrohongarès, 28 de març de 1914 - Praga, República Txeca, 3 de febrer de 1997) fou un dels escriptors txecs amb més renom del segle XX.[1][2]

Nat a la ciutat morava de Brno, cresqué a Nymburk, on el seu padrastre era el gerent d'una fàbrica cervesera. Estudià dret a la Universitat Carolina de Praga, llicenciant-se'n tardanament el 1946. Tanmateix mai treballà en aquest camp sinó que abans de dedicar-se plenament a l'escriptura, exercí feines d'allò més diverses (sovint font d'inspiració per als seus relats): viatjant de comerç, ferroviari (durant la Segona Guerra Mundial, cosa que inspirà Trens rigorosament vigilats), trinxador de paper vell (Els sofriments del vell Werther) o oficinista.

Hrabal començà a publicar el 1963, si bé a partir de 1970 (després de la primavera de Praga i amb la re-ocupació soviètica) hom li prohibí publicar durant uns anys.

El seu estil és directe i aparentment desendreçat, reflectint el parlar dels homes simples i alegres a qui dóna veu, a vegades en el que pot semblar un llarg monòleg. Els gats i la cervesa són elements recurrents en la seva obra.

Morí en caure d'una finestra del cinquè pis d'un hospital de Praga mentre provava d'alimentar coloms. Cal fer notar, però, que el suïcidi per salt des d'un cinquè pis apareix a més d'un dels seus llibres.

És considerat un dels grans escriptors txecs del segle XX juntament amb Jaroslav Hašek, Karel Čapek i Milan Kundera.

Obra traduïda al català[modifica | modifica el codi]

Mural al barri de Libeň (Praga), on Hrabal visqué molts anys.
  • Jo he servit el rei d'Anglaterra (Obsluhoval jsem anglického krále, 1971). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Destino, 1989 («L'àncora», 15). ISBN 84-233-1722-6
  • Una solitud massa sorollosa (Příliš hlučná samota, 1977). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Edicions 62, 1989 («El confident», 1). ISBN 84-297-2987-9
  • Anunci d'una casa on ja no vull viure (Inzerát na dům, ve kterém už nechci bydlet, 1965). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Edicions 62, 1990 («El confident», 10). ISBN 84-297-3170-9
  • Personatges en un paisatge d'infància (Postřižiny, 1974). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Destino, 1991 («L'àncora», 30). ISBN 84-233-2005-7
  • Qui sóc jo (Kdo jsem, 1987). Trad. i pròleg de Monika Zgustová. Barcelona: Destino, 1992 («L'àncora», 44). ISBN 84-233-2169-X
  • Els sofriments del vell Werther («Utrpení starého Werthera» in Schizofrenické evangelium: (1949-1952), 1990). Trad. de Maria Garcia Barris. Barcelona: Edicions 62, 1993 («El confident», 20) ISBN 84-297-3614-X
  • Noces a casa. Vita nuova. Terra erma (Svatby v domě. Vita nuova. Proluky, 1986). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Destino, 1993 («L'àncora», 59). ISBN 84-233-2313-7
  • La petita ciutat on es va aturar el temps (Městečko, kde se zastavil čas, 1974) Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Destino, 1995 («L'àncora», 68). ISBN 84-233-2375-7
  • Trens rigorosament vigilats (Ostře sledované vlaky, 1965). Trad. de Maria Garcia Barris. Pròleg de Monika Zgustová. Barcelona: Edicions 62, 1996 («MOLU Segle XX», 106). ISBN 84-297-4131-3
  • Els enraonaires (Pábitelé, 1964). Trad. de Núria Mirabet i Eva Kruntorádová. Barcelona: Destino, 1997 («L'àncora», 103). ISBN 84-233-2844-9
  • Llegendes i romanços de cec (Morytáty a legendy, 1968) Trad. de Núria Mirabet i Luisa Rancaño. Barcelona: Destino, 2000 («L'àncora», 140). ISBN 84-233-3244-6

Bibliografia sobre Hrabal[modifica | modifica el codi]

  • Monika Zgustová. Els fruits amargs del jardí de les delícies: vida i obra de Bohumil Hrabal. Barcelona: Destino, 1996 («El dofí»). ISBN 84-233-2658-6

Cinema[modifica | modifica el codi]

Les obres de Hrabal han sigut sovint adaptades al cinema pel director txec Jiří Menzel. L'estreta col·laboració entre l'escriptor i el cineasta va donar com a fruits pel·lícules com Ostře sledované vlaky (Trens rigorosament vigilats, 1965), Skřivánci na niti (1969), Postřižiny (1980) o Slavnosti sněženek (1983). La defunció de Hrabal el 1997 va impedir que també pogués contribuir en l'elaboració del guió de la darrera adaptació cinematogràfia de Menzel: Obsluhoval jsem anglického krále ("Jo he servit el rei d'Anglaterra", 2006).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bohumil Hrabal Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Bohumil Hrabal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Celebració i elegia». Diari Ara, 23-11-2011. [Consulta: 24 novembre 2011].