Bohumil Hrabal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBohumil Hrabal

Bohumil Hrabal, el 1985. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(cs) Bohumil František Kilian Modifica el valor a Wikidata
28 març 1914 Modifica el valor a Wikidata
Brno-Židenice (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1997 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCaiguda Modifica el valor a Wikidata
SepulturaHradištko
Cemetery in Hradištko (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatTxecoslovàquia Txecoslovàquia
FormacióUniversitat Carolina de Praga
Facultat de Dret de la Universitat Carolina de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCzech prose (en) Tradueix, Czech poetry (en) Tradueix i arts visuals Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePoesia i ficció Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeEliška Hrabalová (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsBohuslav Kilian (en) Tradueix (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0398518 Allocine: 80825 Allmovie: p161461
Find a Grave: 16331411 Modifica el valor a Wikidata

Bohumil Hrabal (Brno, Imperi Austrohongarès, 28 de març de 1914 - Praga, República Txeca, 3 de febrer de 1997) fou un dels escriptors txecs amb més renom del segle xx.[1][2]

Nat a la ciutat morava de Brno, cresqué a Nymburk, on el seu padrastre era el gerent —i posteriorment director— d'una fàbrica cervesera. Estudià dret a la Universitat Carolina de Praga, doctorant-se'n tardanament el 1946, acabada la guerra. Tanmateix mai treballà en aquest camp sinó que abans de dedicar-se plenament a l'escriptura, exercí feines d'allò més diverses (sovint font d'inspiració per als seus relats): oficinista, ferroviari (durant la Segona Guerra Mundial, cosa que inspirà Trens rigorosament vigilats), viatjant de comerç, obrer en una fàbrica siderúrgica («Jarmilka», narració de Els enraonaires; contes de Anunci d'una casa on ja no vull viure), trinxador de paper vell (Una solitud massa sorollosa) o tramoista en un teatre del barri de la perifèria de Praga on vivia.

Hrabal començà a publicar el 1963, passat el cop d'estat comunista i els anys de l'estalinisme, i l'alegria de poder ser molt llegit li durà poc, perquè a partir de 1970 (després de la primavera de Praga i amb la re-ocupació soviètica) hom li prohibí publicar, tal com passà a la majoria dels escriptors txecs.

Autor d'una obra extensa i de gran qualitat, és considerat un dels grans escriptors txecs del segle xx juntament amb Jaroslav Hašek, Karel Čapek i Milan Kundera.

El seu estil s'intueix molt sofisticat sota una escriptura "abocada a raig" i aparentment desendreçada, que reflecteix el parlar dels homes senzills i alegres a qui dona veu (gent de fet ben culta i bastant deprimida, parents inclosos), tot fent servir sovint la tècnica del llarg monòleg joyceà, amb un sentit de l'humor que fa pensar en les gràcies i en les desgràcies. El gust pels gats, la cervesa, la molta filosofia llegida i l'alta cultura en general, més l'experimentació mítica i formal, fan la seva obra especialment apreciable però ben complicada de jutjar. Hrabal és un escriptor d'obra majoritàriament incòmoda, i una reedició sistemàtica de la seva obra magníficament traduïda al català, (tot afegint-hi més traduccions que gosem somiar dormint l'espera en calaixos), tot plegat sembla improbable però no impossible.[cal citació]

Obra[modifica]

Mural al barri de Libeň (Praga), on Hrabal visqué molts anys.
  • El carreró perdut (Ztracená ulička). Nymburk: Hrádek, 1948. Recull de poemes, edició destruïda a l'últim moment per circumstàncies polítiques.
  • Enraonies de la gent (Hovory lidí), 1956. Edició bibliòfila finançada per Jiří Kolář, conté dues narracions.
  • Aloses penjades d'un fil (Skřivánek na niti). Recull de contes, edició de 1959 prohibida a última hora per la direcció de l'editorial Československý Spisovatel.
  • Una perla en el fons (Perlička na dně). Praga: Československý Spisovatel, 1963. Primer llibre publicat, conté la majoria de narracions del recull de 1959 no publicat.
  • Els enraonaires (Pábitelé). Praga: Mladá Fronta, 1964. Recull de narracions.
  • Lliçons de ball per a adults i avançats (Taneční hodiny pro starší a pokročilé). Praga: Československý Spisovatel, 1964. Reescriptura de la narració de 1949 «Els sofriments del vell Werther».
  • Trens rigorosament vigilats (Ostře sledované vlaky). Praga: Československý Spisovatel, 1965.
  • Anunci d'una casa on ja no vull viure (Inzerát na dům, ve kterém už nechci bydlet). Praga: Mladá Fronta, 1965. Recull de narracions.
  • La taverna «El Món» (Automat Svět: Výbor z povídek). Praga: Mladá Fronta, 1966. Selecció de narracions prèviament publicades, il·lustrat amb collages de Jiří Kolář.
  • Aquesta ciutat està sotmesa a la cura dels ciutadans (Toto město je ve společné péči obyvatel). Praga: Československý Spisovatel, 1967. Llibre de montages de Hrabal, acompanyat de fotografies de Miroslav Peterka.
  • Llegendes i romanços de cec (Morytáty a legendy). Praga: Československý spisovatel, 1968. Recull de narracions.
  • Poncelles (Poupata). Praga: Mladá Fronta, 1970. Il·lustrat per Vladimír Boudník. Recull de contes i textos primerencs, dels temps de l'estalinisme. Edició retirada a darrera hora, just abans de ser distribuïda a les llibreries.
  • Deures (Domácí úkoly). Praga: Mladá Fronta, 1970. Edició retirada, com el recull anterior, just abans de ser distribuïda a les llibreries.
  • Cabellera sacrificada, en català publicada amb el títol Personatges en un paisatge d'infància (Postřižiny, 1970). Praga: Československý spisovatel, 1976.
  • Jo he servit el rei d'Anglaterra (Obsluhoval jsem anglického krále, 1971). Publicada en txec a l'exili, Colònia: Index, 1980; després a Praga: Jazzová sekce, 1982 (en edició semiclandestina) i posteriorment en primera edició oficialment autoritzada, a Praga: Československý Spisovatel, 1989.
  • La petita ciutat on es va aturar el temps (Městečko, kde se zastavil čas, 1973). Primera publicació en txec, a l'exili, Innsbruck: Comenius, 1978.
  • Bàrbar tendre (Něžný barbar, 1973). Colònia: Index, 1981, primera publicació en txec, a l'exili.
  • Les festes de les campanetes de neu (Slavnosti sněženek, 1975). Praga: Československý spisovatel, 1978, versió permesa lleugerament diferent de l'original. Recull de narracions.
  • Una solitud massa sorollosa (Příliš hlučná samota, 1976). Colònia: Index, 1981, publicada en txec a l'exili, com altres obres de Hrabal no serà publicada a Txecoslovàquia fins després de la caiguda del règim comunista.
  • Els milions d'Arlequí (Harlekýnovy milióny, 1979). Praga: Československý spisovatel, 1981. Escrita amb el títol original de Nimfes jubilades (Nymfy v důchodu), que serà recuperat —després de la caiguda del règim— amb la publicació de les obres completes en 19 volums (1991-1997).
  • La bella tristesa (Krasosmutnění). Praga: Československý spisovatel, 1979. Recull de contes, és una versió acceptable per la censura de la novel·la La petita ciutat on es va aturar el temps.
  • Cada dia un miracle (Každý den zázrak). Praga: Československý spisovatel, 1979. Recull de contes nous i vells.
  • Clubs de poesia (Kluby poezie). Praga: Mladá Fronta, 1981.
  • Trilogia Una petita ciutat a la vora del riu (Městečko u vody). Praga: Československý spisovatel, 1982. Publicació conjunta de Cabellera sacrificada seguida dels llibres acceptats per la censura La bella tristesa i Els milions d'Arlequí. La trilogia original contindria Cabellera sacrificada més els llibres La petita ciutat on es va aturar el temps i Nimfes jubilades.
  • Deures escrits per voluntat pròpia (Domácí úkoly z pilnosti). Praga: Československý spisovatel, 1982. Recull d'entrevistes, articles, assajos i discursos d'inauguració.
  • Enraonies de la gent (Hovory lidí). Praga: Československý spisovatel, 1984. Selecció de narracions prèviament publicades.
  • La vida sense esmòquing (Život bez smokingu). Praga: Československý spisovatel, 1986. Selecció d'entrevistes i altres textos.
  • Trilogia Noces a casa. Vita nuova. Terra erma (Svatby v domě. Vita nuova. Proluky, 1982-1985). Trilogia de prosa autobiogràfica, primerament publicada a l'exili, entre altres, a Toronto: 68 Publishers, 1986-87.
  • La flauta màgica (Kouzelná flétna). Praga: Pražská imaginace, 1989. Inspirat per les manifestacions de gener del 1989.
  • Qui sóc jo (Kdo jsem). Praga: Pražská imaginace, 1989.
  • Nusos en el mocador (Kličky na kapesníku). Praga: Práce, 1990. Entrevista de 1984-85 amb el periodista hongarès László Szigeti.
  • L'huracà de novembre (Listopadový uragán). Praga, Delta, 1990. Escrit després dels fets de novembre de 1989, que van suposar el canvi de règim.
  • Schizofrenické evangelium: (1949-1952), Praga: Melantrich, 1990. Textos embrionaris de 1949-1952, posteriorment reescrits en les novel·les més conegudes de Hrabal.
  • Obres completes de Bohumil Hrabal en 19 volums (Sebrané spisy Bohumila Hrabala = SSBH), dirigides per Miroslav Červenka, Karel Dostál, Milan Jankovič, Václav Kadlec i Josef Zumr. Praga: Pražská imaginace, 1991-1997:
    1. Básnění, 1991
    2. Židovský svícen, 1991
    3. Jarmilka, 1992.
    4. Pábení, 1993.
    5. Kafkárna, 1994.
    6. Obrazy v hlubině času, 1994.
    7. Obsluhoval jsem anglického krále, 1993.
    8. Rukověť pábitelského učně, 1993.
    9. Hlučná samota, 1994.
    10. Nymfy v důchodu, 1994.
    11. Svatby v domě, 1995.
    12. Kdo jsem, 1995.
    13. Dopisy Dubence, 1995.
    14. Pojízdná zpovědnice, 1996.
    15. Domácí úkoly, 1995.
    16. Naivní fuga, 1995.
    17. Kličky na kapesníku, 1996.
    18. Ze zápisníku zapisovatele, 1996.
    19. Bibliografie, dodatky, rejstříky, 1997.
  • Aurora en terra ferma (Aurora na mělčině). Praga: Pražská imaginace, 1992.
  • Contes de bressol per a Cassius (Večerníčky pro Cassia). Praga: Pražská imaginace, 1993.
  • Textos: gener 1993-gener 1994 (Texty: leden 1993-leden 1994). Praga: Pražská imaginace, 1994.
  • Anècdotes dels patis interiors (Pražské pavlačové anekdoty). Praga: Pražská imaginace, 1994.
  • Setkání. Štíty: Veduta, 2008. Narracions de Hrabal acompanyades de fotografies de Jindřich Štreit.
  • Povídky, črty a hovory, Praga, Host, 2015. Extensa antologia de la prosa hrabaliana, dels anys 50 als 90.
  • En curs de publicació una nova edició (crítica?) de les Obres completes de Bohumil Hrabal en 7 volums, dirigides per Václav Kadlec i Jiří Pelán, Praga, Mladá Fronta, 2014-2018:
    1. Lyrika (Poesia), 2017.
    2. Povídky (Narracions), 2014.
    3. Novely (Novel·les), 2015.
    4. Texty z časů normalizace (Textos del temps de la "normalització"), 2016.
    5. Autobiografická trilogie (Trilogia autobiogràfica), 2016.
    6. Publicistika, previsió novembre 2018.
    7. Literární žurnalista, 2018.

Obra traduïda al català[modifica]

Mural al barri de Libeň (Praga), on Hrabal visqué molts anys.
  • Jo he servit el rei d'Anglaterra (Obsluhoval jsem anglického krále, 1971). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Destino, 1989 («L'àncora», 15). ISBN 84-233-1722-6. Hi ha reedicions a Proa («A tot vent», 2011; «labutxaca», 2013).
  • Una solitud massa sorollosa (Příliš hlučná samota, 1976). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Edicions 62, 1989 («El confident», 1). ISBN 84-297-2987-9
  • Anunci d'una casa on ja no vull viure (Inzerát na dům, ve kterém už nechci bydlet, 1965). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Edicions 62, 1990 («El confident», 10). ISBN 84-297-3170-9
  • Personatges en un paisatge d'infància (Postřižiny, 1970). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Destino, 1991 («L'àncora», 30). ISBN 84-233-2005-7
  • Qui sóc jo (Kdo jsem, 1989). Trad. i pròleg de Monika Zgustová. Barcelona: Destino, 1992 («L'àncora», 44). ISBN 84-233-2169-X
  • Els sofriments del vell Werther («Utrpení starého Werthera», 1949). Trad. de Maria Garcia Barris. Barcelona: Edicions 62, 1993 («El confident», 20) ISBN 84-297-3614-X
  • Noces a casa. Vita nuova. Terra erma (Svatby v domě. Vita nuova. Proluky, 1985). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Destino, 1993 («L'àncora», 59). ISBN 84-233-2313-7
  • La petita ciutat on es va aturar el temps (Městečko, kde se zastavil čas, 1973). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Destino, 1995 («L'àncora», 68). ISBN 84-233-2375-7
  • Trens rigorosament vigilats (Ostře sledované vlaky, 1965). Trad. de Maria Garcia Barris. Pròleg de Monika Zgustová. Barcelona: Edicions 62, 1996 («MOLU Segle XX», 106). ISBN 84-297-4131-3
  • Els enraonaires (Pábitelé, 1964). Trad. de Núria Mirabet i Eva Kruntorádová. Barcelona: Destino, 1997 («L'àncora», 103). ISBN 84-233-2844-9
  • Llegendes i romanços de cec (Morytáty a legendy, 1968) Trad. de Núria Mirabet i Luisa Rancaño. Barcelona: Destino, 2000 («L'àncora», 140). ISBN 84-233-3244-6
  • El meu gat Autíčko («Autíčko», 1983). Trad. de Monika Zgustová. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2016 («Galàxia Gutenberg», 9). ISBN 978-84-16734-14-6

Bibliografia sobre Hrabal[modifica]

Cinema[modifica]

Les obres de Hrabal han sigut sovint adaptades al cinema pel director txec Jiří Menzel. L'estreta col·laboració entre l'escriptor i el cineasta va donar com a fruits pel·lícules com Ostře sledované vlaky (Trens rigorosament vigilats, 1965), Skřivánci na niti (1969), Postřižiny (1980) o Slavnosti sněženek (1983). La defunció de Hrabal el 1997 va impedir que també pogués contribuir en l'elaboració del guió de la darrera adaptació cinematogràfia de Menzel: Obsluhoval jsem anglického krále ("Jo he servit el rei d'Anglaterra", 2006).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bohumil Hrabal
  1. ↑ «Bohumil Hrabal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Celebració i elegia». Diari Ara, 23-11-2011. [Consulta: 24 novembre 2011].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bohumil_Hrabal&oldid=30108344»