L'estol del Regne de França de vint-i-cinc galeres, comandat per Jean II d'Estrées va demanar una gran quantitat de diners per no destruir la ciutat, el port més important del Regne de València, i que fou rebutjada per la ciutat donant inici a les hostilitats, l'atac es va iniciar el 22 de juliol amb el bombardeig continu durant 2 dies, inclòs un intent de desembarcament el 23 de juliol que les defenses portuàries que va ser repel·lit. La guarnició no disposava mitjans per rebutjar l'atac donat el deficient estat de les muralles i fortificacions obsoletes des de feia un segle i l'obsolescència del arcabussos i mosquets que utilitzaven en comparació dels moderns fusells de pedra alemanys dels que disposaven els francesos. Les defenses d'alacant van intentar respondre però no van impedir la total devastació de la ciutat, ni van aconseguir fugir la flota francesa que només es va retirar el dia 29 després de conèixer que una flota espanyola es dirigia cap allà, deixant 200 cases dempeus de les 2000 que hi havia abans de l'atac quedant destruïts tots els edificis del segle XVI inclòs l'ajuntament[3] i va afectar el Castell de Santa Bàrbara.
