Vés al contingut

Bonaventura Bassegoda i Amigó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:12, 30 març 2017 amb l'última edició de Carlospino (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaBonaventura Bassegoda i Amigó

Bassegoda vist per Ramon Casas (MNAC).
Biografia
Naixement16 de maig de 1862
Barcelona
Mort29 de novembre de 1940
Barcelona
SepulturaCementiri de Montjuïc (Barcelona) 
Activitat
Ocupacióarquitecte, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Catalanista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentModernisme català Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBonaventura Bassegoda i Musté, Pere-Jordi Bassegoda i Musté Modifica el valor a Wikidata
GermansJoaquim Bassegoda i Amigó i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoan Bassegoda i Nonell (net)
Bonaventura Bassegoda i Hugas (besnet) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940[1]) fou un escriptor i arquitecte català. Fou pare dels també arquitectes Bonaventura Bassegoda i Musté (1896-1987) i Pere-Jordi Bassegoda i Musté (1892-1988).[2]

Fou membre de la segona generació dels Bassegoda, una família barcelonina d'arquitectes procedent del poble de Bassegoda (municipi d'Albanyà, Alt Empordà).[2] A principis del segle XIX els seus membres es traslladaren a Barcelona, com a paletes. Els membres de la primera generació varen ser Pere Bassegoda i Mateu (1817—1908), mestre d'obres, i contractista amb els seus germans paletes Josep Bassegoda i Mateu i Bonaventura Bassegoda i Mateu, pare de Bonaventura Bassegoda i Amigó i de Joaquim Bassegoda i Amigó, amb qui va treballar associat Bonaventura.[2]

Fou secretari de la Junta Permanent d'Unió Catalanista per a l'Assemblea d'Olot de 1897. Milità a la Lliga de Catalunya i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1922) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Com a escriptor fou premiat als Jocs Florals del 1880, el 1881, el 1884 i el 1885. També fou redactor de La Renaixença, La Ilustració Catalana i L'Avenç, i col·laborà, des del 1905, al Diario de Barcelona i, després, a La Vanguardia.

Com a arquitecte participà en el pla de reforma de Barcelona. Les seves obres més representatives són la casa Rocamora (entre el passeig de Gràcia i el carrer de Casp), la casa Berenguer (carrer de la Diputació) i el col·legi Comtal (1906), amb el que va guanyar el concurs anual d'edificis artístics a Barcelona; el Casino del Masnou, la casa Malagrida d'Olot i l'escola Garcia Fossas d'Igualada (1937).[3]

Fou arquitecte municipal d'Igualada,[3] ciutat on l'any 1940 fou autor de la capella del cementiri vell, que reemplaçà l'anterior capella destruïda durant la guerra civil.[4]

Obres literàries

  • Viva l'avi! (1885)
  • Pluja d'estiu (1886)
  • Mero (1887)
  • Joc de cartes (1887),
  • Quaranta graus al sol (1886)

Fonts

  • L'obra arquitectònica de Pere, Joaquim i Bonaventura Bassegoda (1856-1934), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1995.

Referències

  1. ↑ Fitxa del Col·legi d'arquitectes de Barcelona
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Bonaventura Bassegoda i Amigó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 ADEQUACIÓ DEL C.E.I.P. GARCIA I FOSSAS. Antecedents de partida
  4. ↑ Tríptic "El cementiri vell d'Igualada. Un espai per descobrir". Institut municipal de cultura d'Igualada.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonaventura Bassegoda i Amigó


Precedit per:
Josep Puiggarí i Llobet
Celestí Ribera Aguilar (electe) 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla VIII
1922-1940 		Succeït per:
Francesc Ràfols (electe)
Josep Maria de Sagarra (electe)
Eduard Junyent i Subirà
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bonaventura_Bassegoda_i_Amigó&oldid=18303533»