Bonaventura Frigola i Fajula

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBonaventura Frigola i Fajula
Biografia
Naixement23 d'octubre de 1835
MortDesembre 1899
Família
PareJosep Frigola i Carreres

Bonaventura Frigola i Fajula (Castelló d'Empúries, 23 d'octubre de 1835 - desembre del 1899) músic, compositor i violinista. Els seus pares eren procedents de Castelló d'Empúries, cosí de Bonaventura Frigola i Frigola.

Biografia[modifica]

Era fill de Josep Frigola i Carreres músic i Anna Fajula i Casellas nascuts a Castelló d'Empúries. Germà de Narcís Frígola i Fajula. Cosí de Bonaventura Frigola i Frigola .Va aprendre les seves primeres lliçons amb els mestres Jaume Joan Lleys i Josep Anglada, i de violí amb el seu tiet, Ramon Frigola. El 1859 dirigia l'escola de Música de Banyoles, fins que va ser clausurada el 1873 degut a la Primera República i a la Guerra Carlina. Es va traslladar a Santa Coloma de Farners on dirigí la capella de cant de la parròquia. A més, el 1895 creà una cobla amb els músics més prometedors de l'entorn, anomenada La dels músics petits, per no ser confosa amb aquella històrica de la població, de nom La Farnense.[1]

Obra[modifica]

A més de compondre algunes sardanes, va ser l'autor de L'himne de Nostra Senyora del Camp de Garriguella, amb lletra de Ramon Bassols. També va adaptar el Miserere a quatre veus que es cantava a Santa Coloma per Setmana Santa.

Es conserven obres de Bonaventura Frigola i Fajula als fons musicals de la Catedral de Girona (GiC)[1], de la Basílica de Castelló d'Empúries (I) (CdE)[2] i de l'Església Parroquial de Sant Esteve d'Olot (SEO)[3].[2]

Referències[modifica]

  1. Gregori i Cifré, Josep Maria; Salgado Cobo, Elena. Inventaris dels fons muiscals de Catalunya. Volum 7: Fons de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries.. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2013, p. 30. ISBN 9788449040511. 
  2. «Obres de Bonaventura Frigola i Fajula als fons musicals de Catalunya». [Consulta: 27 novembre 2020].