Bonnie i Clyde (pel·lícula)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Bonnie i Clyde (pel·lícula de 1967))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngBonnie and Clyde
Bonnie i Clyde (pel·lícula)
Bonnie and Clyde2.JPG
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Arthur Penn
Protagonistes Warren Beatty
Faye Dunaway
Gene Hackman
Gene Wilder
Michael J. Pollard
Direcció artística Dean Tavoularis
Producció Warren Beatty
Disseny de producció Dean Tavoularis
Guió David Newman
Robert Benton
Música Charles Strouse
Fotografia Burnett Guffey
Muntatge Dede Allen
Vestuari Theadora Van Runkle
Productora Tatira-Hiller Productions i Warner Brothers/Seven arts
Distribuïdora Warner Bros.-Seven Arts
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1967
Durada 111 min.
Idioma original Anglès
Color color
Pressupost 2,5 milions dòlars
Temàtica
Gènere cinema policíac
Tema principal Bonnie i Clyde
Palmarès
Nominacions
Premis National Film Registry
Oscar a la millor actriu secundària
Oscar a la millor fotografia
Més informació
IMDB Fitxa 8.1/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Bonnie i Clyde (títol original en anglès Bonnie and Clyde)[1] és una pel·lícula estatunidenca estrenada el 1967. La pel·lícula està basada en fets reals dels anys 1930, i narra la vida de dos atracadors, Bonnie Parker i Clyde Barrow, que s'enamoren i recorren mitja Amèrica deixant darrere seu un rastre de morts i delictes, fent anar de cul la policia estatunidenca.

Argument[modifica | modifica el codi]

Clyde Barrow (Warren Beatty), un atracador de bancs de poca monta, ha sortit de presó. En plena depressió dels anys 1930 torna a assaltar bancs. Coneix Bonnie Parker (Faye Dunaway), una noia de poble que s'avorreix i l'acompanya. Junts protagonitzen una escalada d'atracaments i crims cada vegada més brutals, deixant en les seves fugides darrere seu una estela de violència i de sang.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Un clàssic del gènere d'atracaments de bancs, ambientat a l'època entre les dues guerres. El protagonisme de l'automòbil com a mitjà per fugir d'una població a l'altra constitueix un avenç de les futures road movies, les pel·lícules l'acció que es desenvolupen a la carretera.

La relació sentimental entre els protagonistes és un altre element diferencial respecte a les habituals pel·lícules d'atracadors. Va ser el film que va llançar a Faye Dunaway a la fama. Va guanyar dos Oscar i va ser nominada a altres vuit.

Influència[modifica | modifica el codi]

Alguns crítics citen El dimoni de les armes de Joseph H. Lewis, una pel·lícula de cinema negre de 1950 sobre una parella que roba bancs, com la influència essencial a Bonnie i Clyde. Quaranta anys després de la seva estrena, Bonnie i Clyde s'ha citat com a influència essencial a pel·lícules tan dispars com Grup salvatge, El Padrí, Reservoir Dogs i Infiltrats.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «Bonnie and Clyde». The New York Times.
  3. Two Outlaws, Blasting Holes in the Screen; A. O. Scott, The New York Times, 8-12-2007 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonnie i Clyde (pel·lícula) Modifica l'enllaç a Wikidata