British Experts Trial

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Chequered flag.pngBritish Experts Trial
Acrònim/Àlies Experts
Categoria Trial
Lloc Més habituals:
Anglaterra Gloucestershire i
Gal·les Powys
Data darreria de novembre
Organitzador Birmingham MCC
Historial
1a Edició 1929 / 2016
Edició final 2008
1r guanyador Regne Unit Bert Perrigo
Darrer guanyador Regne Unit James Fry (2016)
Modifica les dades a Wikidata

El British Experts Trial (en català: Trial d'Experts Britànics) fou una competició de trial que se celebrava anualment al Regne Unit entre el 1929[1] i el 2008. Organitzada pel Birmingham Motorcycle Club i coneguda sovint simplement com a l'«Experts», la prova es disputava tradicionalment a la darreria de novembre en indrets itinerants, per bé que els més habituals eren Stroud, a Gloucestershire (Anglaterra) i Llandrindod, a Powys (Gal·les). Durant anys, fou una de les tres proves més emblemàtiques de trial de la Gran Bretanya, juntament amb els Sis Dies d'Escòcia i l'Scott Trial.[2]

Per a poder participar en el British Experts Trial calia ser un pilot de gran nivell, ja que només hi accedien per estricta invitació de l'ACU aquells que havien reeixit durant la temporada, tant en categoria individual com en sidecar. Fins que no es va instaurar el Campionat britànic, el guanyador de la prova era considerat "de facto" el millor pilot britànic de l'any en aquesta disciplina. El 2016, quan feia anys que la prova s'havia discontinuat, el West of England Club (autoritzat pel Birmingham MCC) la tornà a convocar, aquest cop al juliol i a Devon.

Història[modifica]

Naixement de la prova[modifica]

El George Hotel de Bewdley, punt de sortida de la primera edició

El febrer de 1929, un pagès que presenciava un trial organitzat als Cotswolds pel Birmingham Motorcycle Club li suggerí a Fred Watson, president de l'entitat, que fóra bo de poder veure un trial on només hi participessin autèntics experts. A Watson li agradà la idea i la proposà a la següent reunió de junta del motoclub, amb el resultat d'una entusiasta aprovació.[3] Un cop programat aquest nou esdeveniment per al 23 de novembre d'aquell any, Graham Goodman es presentà voluntari per a dirigir-lo i trià com a punt de sortida el George Hotel de Bewdley, Worcestershire -a només 35 km de Birmingham-, amb l'arribada al Greet Motordrome (el circuit de speedway de Birmingham). Per a aquella primera edició es dotaren dos trofeus valorats en 100 guinees (uns 123 euros al canvi, suma molt important a l'època): la Copa Skefko d'or per al guanyador individual i la Palmer d'argent per als guanyadors en sidecars.

El Birmingham MCC va demanar permís a l'ACU per a poder anomenar la prova "Motor Cycle Championship", però la federació s'hi va negar adduint que el nom seria inadequat si en un futur s'instaurava un Campionat Britànic de trial (cosa que es va acabar fent el 1950). El nom alternatiu proposat, "British Experts", fou aprovat sense problema.[3]

Context històric[modifica]

A l'època en què es va instaurar l'Experts, feia poc que els fabricants de motocicletes britànics havien començat a oferir models especialitzats (superant, doncs, l'etapa inicial en què les motos que s'hi empraven eren les de carretera, com a molt amb el tub d'escapament aixecat). Les noves motos de trial tenien menys distància entre eixos, canvis a la forquilla anterior per a facilitar la maniobrabilitat, dipòsits de benzina més prims, magnetos més impermeabilitzats i desenvolupaments adients. A més, els fabricants de pneumàtics havien ideat els primers dissenys destinats a proporcionar adherència sobre terrenys com ara el fang, roques i arrels d'arbres. Per la seva banda, el trial com a disciplina esportiva començava a diferenciar-se definitivament de l'actual enduro, passant a prioritzar l'habilitat dins les seccions observades ("zones") per sobre de la regularitat horària mantinguda en el recorregut.[2]

Primeres edicions[modifica]

El riu Frome prop de Stroud, on va disputar-se la prova fins al 1939

El guanyador de la primera edició, en què hi participaren 24 "experts", fou el pilot estel·lar de BSA Bert Perrigo (anys a venir, director de l'equip de competició de la firma), equipat amb el nou model de 350 cc de la marca britànica. Cal dir que el nivell dels pilots d'aleshores era encara força millorable. Es diu que un granger per les terres del qual discorria la prova li preguntà a un jutge de zona fins a quin punt eren experts els participants: «Oh, i tant! -contestà l'oficial- són la flor i nata del país». «De debò? -contestà el granger - A mi em semblen una colla d'arreplegats. Si aquests són experts, odiaria veure els principiants!»[3]

Pel fet de disputar-se a Bewdley, l'organització va poder comptar amb nombrosos voluntaris i va poder oferir un emplaçament situat més o menys al centre del conjunt d'Anglaterra i el País de Gal·les. L'inconvenient del lloc, però, era la manca de terreny adequat per a la pràctica del trial.[2] De fet, gairebé totes les zones es basaven en terreny pla i enfangat, com ara les anomenades Rue de Hofman, Sling Fordrough, Satan's Arcade, Gay Hill o The Swamp.[3] Tanmateix, entre els espectadors d'aquella primera edició hi havia afeccionats de la zona de Stroud, a Gloucestershire (entre ells, el propietari de la marca de motocicletes i autocicles Baughan Harry Baughan) els quals, sabedors que al seu territori hi abundaven terrenys òptims per a aquest esport, s'oferiren per a organitzar la següent edició. L'oferiment s'acceptà i el 1930 la prova canvià el seu emplaçament a Stroud (amb centre neuràlgic al Bear Hotel de Rodborough), on es mantingué amb èxit durant tota la dècada.[4]

Durant els anys 30, la victòria a l'Experts se la disputaven els pilots oficials de les nombroses fàbriques de les Midlands: Len Heath amb Ariel, Bert Perrigo i Fred Povey amb BSA, Vic Brittain amb Norton i Charlie Rodgers amb Royal Enfield. La victòria del local Jack Williams, de Cheltenham, amb Rudge el 1932 li suposà un contracte immediat amb Norton. Algunes zones estrenades aleshores encara es fan servir actualment en trials de motos clàssiques, com ara l'ascensió per l'"Escala de Nailsworth" (Nailsworth Ladder) cap als vessants costeruts del Golden Valley i la "Bàscula" (Weighbridge), una forta pujada rocosa al costat del Pub Weighbridge.[2] En aquella època, els directors de l'Experts eren Harry Baughan i Graham Goodman.[3]

L'edició de 1939 fou la darrera abans que l'inici de les hostilitats de la Segona Guerra Mundial suposessin la interrupció de la seva celebració.

La postguerra[modifica]

El 1946, acabada la guerra, el trial va tornar a Stroud en uns moments en què aquest esport s'havia popularitzat força pel fet que, durant el conflicte, molts soldats destinats al servei de missatgers de l'exèrcit britànic havien après a conduir motocicletes fora d'asfalt, sobretot la Matchless 350 (la moto preferida dels missatgers de l'exèrcit i la primera a dur suspensió anterior).[2] El 1947, la prova va passar a la zona de Skipton, a Yorkshire, i el guanyador en fou el pilot local Artie Ratcliffe (de Bradford), amb una Matchless. Després de tornar una sola vegada a Stroud, el 1948, i passar per Exeter (Devon) el 1949, l'Experts es desplaçà el 1950 a les Midlands, on anà canviant d'emplaçament durant anys.

Les dècades de 1960 i 1970[modifica]

El dic de Caban-Coch, prop de Rhayader, on hi havia la famosa zona del Caban Dam

El 1959, la prova es tornà a reubicar, entrant per primer cop al País de Gal·les. Des d'aleshores, se celebrà durant dècades gairebé sempre a Powys, primer a Llandrindod i després a Rhayader. Segons l'opinió dels entesos, aquesta fou l'època d'or del British Experts, quan el trial era encara un esport amable i les zones no eren tan impracticables per als neòfits com a l'actualitat. A les edicions celebrades pels voltants de Llandrindod Wells, dirigides per Olga Kevelos, s'hi marcaven unes zones inspirades i tècniques, com ara les d'Ashfield, prop de la carretera de Rhayader a Builth Wells, on calia superar un torrent ple de roques nevades, o les anomenades Bongham Alley.[5]

Altres zones d'aquesta època que han passat a la història són les que hi havia prop de Pembridge, les del riu de Cefnllyn, les dels embassaments de la vall de l'Elan (entre elles, la de Caban Dam) o les de la granja de Llwyncwtta, a l'est de Rhayader. Com era habitual llavors, les zones eren d'allò més natural, pràcticament no calia ni delimitar-les (uns pocs senyals n'indicaven l'entrada i la sortida, i el pilot triava la trajectòria que li semblava).[2]

Declivi i resorgiment[modifica]

Cap al final dels 70, la progressiva millora tecnològica de les muntures, iniciada el 1965 amb l'aparició de les motocicletes de dos temps catalanes (Bultaco, Montesa i OSSA), va fer que el trial s'anés fent cada cop més difícil i especialitzat, perdent de mica en mica l'esperit inicial d'aquesta prova. A més, a causa dels anys que portava celebrant-se, l'Experts havia anat perdent el seu inicial prestigi. Un factor que en desvirtuava sovint el resultat era el del marge de temps que es donava als participants, tan ajustat que de vegades causava desqualificacions massives: el 1969, quasi tots els competidors individuals varen ser exclosos per haver fet tard, de manera que el guanyador fou sorprenentment l'irlandès John Harrison (Bultaco); els anys 1974 i 1975, Mick Wilkinson (OSSA) aconseguí dues victòries consecutives només per haver estat el millor dels pocs que van arribar a temps, mentre la gran majoria dels seus rivals eren desqualificats.[3]

El 2009, amb més de 70 edicions celebrades,[6] l'Experts va desaparèixer del calendari juntament amb altres proves de prestigi -com ara el John Douglas, el Kickham i el Wye Valley Traders- quan l'ACU va decidir que totes les proves del campionat estatal havien de discórrer totalment per fora de carretera, amb la qual cosa la majoria de trials van haver de reduir dràsticament el seu recorregut.[7]

Uns anys després, el 2016, el West of England Club va demanar permís al Birmingham Motorcycle Club per a ressuscitar la històrica prova, cosa que va aconseguir. El darrer British Experts Trial fins a l'actualitat se celebrà, doncs, el 3 de juliol del 2016, a la granja Kelly Farm de Lustleigh, Devon. La principal diferència entre aquesta nova edició amb les antigues és que ja no va caldre que els participants haguessin de guanyar el dret d'inscripció mitjançant un sistema de punts durant la temporada, sinó que era obert a tots els competidors que tinguessin prou nivell com per a prendre-hi part.[7] El guanyador en fou el pilot de Sherco James Fry.[8]

Llista de guanyadors[modifica]

A data 1 de gener de 2017

Font:[3][9]

Any Lloc Comtat Motocicletes Sidecars
Guanyador Moto Guanyador Sidecar
1929 Bewdley Worcestershire Bert Perrigo UK BSA Dennis Mansell UK Norton
1930 Stroud Gloucestershire Len Heath UK Ariel Stuart Waycott UK Rudge
1931 Stroud Gloucestershire Bert Perrigo UK BSA Stuart Waycott UK Rudge
1932 Stroud Gloucestershire Jack Williams UK Rudge Harold Flook UK Norton
1933 Stroud Gloucestershire Fred Povey UK BSA Harold Flook UK Norton
1934 Stroud Gloucestershire Fred Povey UK BSA Harold Flook UK BSA
1935 Stroud Gloucestershire Len Heath UK Ariel Harold Flook UK BSA
1936 Stroud Gloucestershire Vic Brittain UK Norton Harold Flook UK BSA
1937 Stroud Gloucestershire Charlie Rogers UK Royal Enfield Dennis Mansell UK Norton
1938 Stroud Gloucestershire Allan Jefferies UK Triumph Dennis Mansell UK Norton
1939 Stroud Gloucestershire Vic Brittain
Jack Williams[t 1]
UK Norton
UK Norton
Harold Flook UK Norton
1940 - 1945: A causa de la II Guerra Mundial no es disputà
1946 Stroud Gloucestershire Bob Ray UK Ariel Harold Tozer UK BSA
1947 Skipton North Yorkshire Artie Ratcliffe UK Matchless Harold Tozer UK BSA
1948 Stroud Gloucestershire Hugh Viney UK AJS Harold Tozer UK BSA
1949 Exeter Devon Artie Ratcliffe UK Matchless Arthur Humphries UK Norton
1950 Church Stretton Shropshire Bill Nicholson UK BSA Harold Tozer UK BSA
1951 Buxton Derbyshire Tom Ellis UK BSA Cyril Kemp UK Norton
1952 Stroud Gloucestershire John Brittain UK Royal Enfield Harold Tozer UK BSA
1953 Newtown Cheshire? John Brittain UK Royal Enfield Frank Wilkins UK Ariel
1954 Newtown Cheshire? Bill Nicholson UK BSA Frank Darrieulat UK BSA
1955 Winchcombe Gloucestershire Jeff Smith UK BSA Arthur Humphries UK Norton
1956 Ludlow Shropshire Jeff Smith UK BSA Frank Darrieulat UK BSA
1957 Ludlow Shropshire Gordon Jackson UK AJS Frank Wilkins UK Ariel
1958 Ludlow Shropshire Gordon Jackson UK AJS Frank Wilkins UK Ariel
1959 Llandrindod Powys Sammy Miller UK Ariel Frank Wilkins UK Ariel
1960 Llandrindod Powys Bill Wilkinson UK Greeves Bill Slocombe UK BSA
1961 Llandrindod Powys Gordon Jackson UK AJS Peter Wraith UK Ariel
1962 Ludlow Shropshire Sammy Miller UK Ariel Ron Langston UK Ariel
1963 Llandrindod Powys Jeff Smith UK BSA Ron Langston UK Ariel
1964 Llandrindod Powys Sammy Miller UK Ariel Ron Langston UK Ariel
1965 Llandrindod Powys Scott Ellis UK BSA Ron Langston UK Ariel
1966 Llandrindod Powys Sammy Miller CAT Bultaco Alan Morewood UK Ariel
1967 Suspès a causa de la febre aftosa
1968 Llandrindod Powys Sammy Miller CAT Bultaco Alan Morewood UK Ariel
1969 Llandrindod Powys John Harrison CAT Bultaco Roy Bradley UK Ariel
1970 Llandrindod Powys Malcolm Rathmell CAT Bultaco Alan Morewood UK Ariel
1971 Llandrindod Powys Rob Edwards CAT Montesa Ray Round UK BSA
1972 Llandrindod Powys Malcolm Rathmell CAT Bultaco Ray Round UK BSA
1973 Rhayader Powys Clive Smith CAT Montesa Arthur Lampkin CAT Bultaco
1974 Rhayader Powys Mick Wilkinson CAT OSSA Jack Mathews CAT OSSA
1975 Rhayader Powys Mick Wilkinson CAT OSSA Colin Dommet Japó Kawasaki
1976 Lypiatt Gloucestershire Rob Shepherd CAT Montesa Colin Dommet Japó Suzuki
1977 Burrington Devon Martin Lampkin CAT Bultaco Adrian Clarke Japó Honda
1978 Rhayader Powys Martin Lampkin CAT Bultaco Adrian Clarke CAT Montesa
1979 Knighton Powys John Reynolds Japó Suzuki Adrian Clarke CAT Montesa
1980 - 1985: Sense dades
1986 Hawkstone Park Shropshire Steve Saunders Japó Honda ?
1987 - 2008: Sense dades
2009 - 2015: No disputat
2016 Lustleigh Devon James Fry CAT Sherco -

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Skelton, Richard. Motorcycling in the 1970s (en anglès). Vol. 4 - Funky Motorcycling! Biking in the 1970s - Part Three. Pennsauken, Nova Jersey: Autoeditat (BookBaby), 23 juliol 2014. ISBN 9780993002069. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «British Experts Trials - A Brief History» (en anglès). trialscentral.com, 18-02-2014. [Consulta: 24 gener 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Trials. The British Experts» (PDF) (en anglès). weebly.com p. 159-162. T+MX Review, 1980. [Consulta: 24 gener 2017].
  4. «British Pathe Films - The British Experts' Trial (AKA The British Experts Trail)» (en anglès). rudge.co.uk, 2016. [Consulta: 24 gener 2017].
  5. «Scott Ellis - Heading for his first big win, riding his own built and last version of the works BSA C15T BOK228C» (en anglès). bsaotter.com, 2010. [Consulta: 24 gener 2017].
  6. «Report: British Experts Trial» (en anglès). tmxnews.co.uk. T+MX, 06-07-2016. [Consulta: 24 gener 2017].
  7. 7,0 7,1 «West of England Club are attempting to revive the British Experts Trial» (en anglès). somersetlive.co.uk. Western Daily Press, 23-01-2016. [Consulta: 24 gener 2017].
  8. «West of England Motor Club Ltd in conjunction with Birmingham Motor Club - The SKF British Experts Trial» (PDF) (en anglès). trialmaguk.com. Trial Magazine, juliol 2016. [Consulta: 24 gener 2017].
  9. Merlos, Peter; G. Luque, Joan «No habrá otro como él. Samuel Hamilton Miller» (en castellà). SOLO MOTO 30. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 12, gener 1984, p. 76.

Enllaços externs[modifica]