Cığalazade Yusuf Sinan Paixà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCığalazade Yusuf Sinan Paşa
Cicala.jpg
Biografia
Naixement 1545
Messina
Mort 1605
Diyarbakır
Lloc d'enterrament Edirnekapı Martyr's Cemetery Tradueix
 Kapudan paixà 

1599 – 1604 – Derwix Paixà →
Sadrazamlik-nisanlari.svg  Gran visir de l'Imperi otomà 

17 octubre 1596 – 5 desembre 1596
← Damat Ibrahim PaixàDamat Ibrahim Paixà →
 Kapudan paixà 

1591 – 1595
← Uluj Ali
Altres noms alternativament Čighalazade, Cighalazade, Čighala-zade, Cighala-zade, ortografia moderna Çigalazade, escrit ocasionalment com Cigalazade; àrab Djighala-zade; conegut també com Čaghal o Čaghal-Oghlu
Religió Islam
Activitat
Ocupació Corsari i condottiero
Modifica les dades a Wikidata

Cığalazade Yusuf Sinan Paşa (Messina, 1545-1605) fou un militar i polític otomà d'origen genovès, de la família genovesa dels Cicala, i que de naixement va portar el nom d'Escipió Cicala.[cal citació] Era fill del vescomte de Cicala, un corsari al servei de la corona espanyola, i una dona turca de Castelnuovo. Pare i fill foren fet presoners el 1560 o 1561 per corsaris otomans i portats a Trípoli de Líbia i després a Istanbul. El pare fou rescatat i va tornar a Messina (Sicília) on va morir el 1564, però el fill va restar a territori otomà i es va fer musulmà, entrant a servir al palau imperial com silahdar. Per dos matrimonis successius amb besnétes del sultà Solimà Kanuni (1573 i 1576) va ascendir al grau de kapidji bashi.

El 1575 va esdevenir agha dels geníssers. Després del 1578 va tenir alts càrrecs militars en la guerra contra els perses (1578-1590); el 1583 fou nomenat beglerbegi de Van i el mateix any va ser nomenat també comandant de la fortalesa d'Erevan i va rebre el rang de visir. El 1585 va tenir part activa a la campanya de Tabriz i l'any següent fou nomenat beglerbeg de Bagdad, i amb aquest càrrec va conquerir Nihawand i Hamadan als perses.

Després de la pau de 1590 fou nomenat beglerbeg d'Erzurum i el 1591 Kapudan Paixà o gran almirall de la flota (fins a 1595). El gran visir Khodja Sinan Pasha el va ascendir a quart visir el 1593 i després, durant la guerra contra Àustria iniciada aquell any, a tercer visir (1596); en aquesta condició va acompanyar al sultà Mehmet III a la campanya d'Hongria (1596) i encara que no va poder auxiliar a l'assetjada fortalesa de Khatwan (Hatvan) que fou ocupada pels cristians el setembre de 1596, va participar amb èxit al setge d'Egri (Erlau) aquella mateixa tardor, i a la batalla de Mezö-Keresztes (Hač Ovasi) l'octubre de 1596, on fou decisiu pel triomf otomà.

Llavors fou nomenat gran visir. Va tractar de restaurar la disciplina a l'exèrcit i va intervenir en els afers del khanat de Crimea, i això li van crear l'oposició d'un partit de la cort partidari de l'anterior gran visir Damad Ibrahim Pasha, i fou destituït al cap d'un més i mig (desembre de 1596). L'any següent fou nomenat beglerbeg de Xam (Síria) càrrec que va ocupar entre el desembre de 1597 i el maig de 1599, quan fou nomenat per segona vegada com Kapudan Paixà.

El 1604 fou nomenat comandant en cap del front oriental en la nova guerra contra els perses. A la seva campanya del 1605 va entrar a Tabriz però fou derrotat prop de la riba del llac Úrmia (Urmiya) i es va retirar cap a la fortalesa de Van i d'allí cap al Diyarbakir i va morir durant la retirada a finals del 1605.

Bibliografia[modifica]

  • G. Sagredo, Memorie Istoriche dei monarchi Ottomani, Venècia 1673
  • I. Ranieri, Clemente VIII e Sinan Bassa Cicala, Studio storico secondo documenti inediti, Roma 1898
  • G. Oliva, Sinan Bassa (Scipione Cicala) celebre renegato del secolo XVI, Memorie storico-critiche, Archivio Storico Messinese, Messina 1907-1908.

Enllaços externs[modifica]