Club de Futbol Solsona

C.F. Solsona

Dades
Tipus	club de futbol
Creació	1928
Activitat
Esport	futbol
Lliga	Segona Catalana (Grup 5.B)
Governança corporativa
Presidència	Manel Planes
Entrenador principal	David Jaray
Altres
Color	blau, blanc
Equipament esportiu

El Club Futbol Solsona o C.F. Solsona és un club català de futbol de la ciutat de Solsona, fundat l'any 1928, i actualment milita a la Segona Catalana.

El club disputa els seus partits al Camp Municipal de Solsona, propietat de l'Ajuntament de Solsona, i que compartia fins al 2014 amb l'altre club de la ciutat, el C.E. Arrels. El camp es troba al costat de la piscina municipal i de l'institut Francesc Ribalta. Els jugadors vesteixen amb samarreta blava amb escàpula blanca, pantalons negres i mitgetes blaves.

El 16 de juny de 2014 es firmà un acord per unificar el futbol base del C.F. Solsona i del C.E Arrels mantenint però la identitat dels dos equips sèniors del C.F. Solsona. Aquest nou club de futbol base passarà a dir-se Futbol Base Solsona-Arrels, com a primer president Quim Sala.

Actualment la presidència del C.F. Solsona recau en Ernest Estany.

Història

Inicis-Guerra Civil (1928-1936)

Antic Camp Montserrat, Solsona.

Es té constància de la creació d'equips de futbol a Solsona a partir del 1915 amb clubs com el Club Pirenaic, la Joventut Catòlica o el Solsoní. El club va ser fundat al 3 d'agost de 1928 amb el nom de Club Esportiu Solsona Futbol Club però no seria fins al 28 d'octubre de 1928 amb l'impuls de Guillem Ros que hi hauria el primer partit sota les seves ordres, disputat a la plaça del Camp. Problemes econòmics i esportius van provocar la seva desaparició el 1931. El 1933 es va reorganitzar el club gràcies al president Joan Sant i disputaria els seus partits al Camp Montserrat, situat a l'antiga carretera del Miracle i estrenat el 2 de juny del 1929. Amb la Guerra Civil, el C.F. Solsona es va veure obligat a suspendre les seves activitats a causa de la manca de jugadors i directius.

Ressorgiment i Nova Crisi (1939-1949)

Acabada la Guerra Civil van sorgir penyes que van mantenir el futbol a la ciutat com la "Casa de la Troia", "Els Verds", "Els Blaus" que jugaven amistosos amb diferents equips de la comarca i rodalia. L'any 1946 va retornar el C.F. Solsona amb el president Ramon Solà; i aquest cop es van inscriure a la Federació Catalana de Futbol, i en la primera temporada va aconseguir ascendir a primera categoria regional. El club seguia disputant els seus partits al Camp Montserrat, també anomenat camp de la "Caputxina", on si van instal·lar unes grades pel gran nombre d'afeccionats que anava a veure l'equip. El 1949 Ramon Solà va dimitir i van tornar els problemes econòmics.

Anys incerts i desaparició (1949-1963)

Miquel Flores es va posar a la presidència del club l'any 1949, però la seva poca vinculació va fer que deixés la presidència l'any següent. El nou president va ser Valentí Feu, que va entrar al club quan hi havia una greu crisi econòmica i esportiva.. El club tenia sort que persones com Ramon Serra es dedicava a tenir cura del camp, les instal·lacions i la roba dels jugadors amb molt d'entusiasme.

L'any 1952 el club va celebrar les noces de plata. Hi van haver nombrosos actes, entre ells un partit entre el combinat local i el CE Manresa amb el resultat de 5 a 1 a favor dels locals. Però tot i la celebració, les dificultats no s'havien acabat pel club. En un partit que s'havia de jugar contra el Castellar del Vallès els jugadors solsonins no es van presentar, i la Federació va imposar una multa al club. El Solsona no va saldar el deute i la federació va donar de baixa el club. Entre el 1953 i 1954 el club no va disputar cap partit federat. Per la Festa major de 1953 es va realitzar un partit amistós entre el Solsona i el C.E. Europa amb victòria per 4 a 3 del conjunt solsoní. El 1954 Valentí Feu deixà la presidència del club.

El club va restar sense president 9 anys. El club tirava endavant gràcies a l'empenta dels jugadors, què per poder jugar federats van haver de canviar el nom del club per al de Club Atlètic Solsona. El 1958, per intentar recuperar-se econòmicament es van realitzar unes conferències sobre el futbol amb la intervenció de Ladislau Kubala i Vicenç Piera. El club es va dissoldre el 1963.

Ressorgiment i noces d'or (1963-1981)

Després de la desaparició del club es va formar la penya "Los Merengues" que jugaven amb una samarreta del Reial Madrid. Poc després es va formar una junta i es va canviar el nom novament pel de Club Futbol Solsona i es va tornar a jugar amb la camisa blava i coll blanc de sempre. Nemesi Novas va ser el president d'aquesta nova junta.

Detall de la samarreta del Club Futbol Solsona

El 1964 es va formar una nova junta presidida per Jesús Pallarès que va millorar força la situació del club. El 1968 es va formar el primer equip de juvenils. El 1969 Lluis Reig es feia càrrec de la presidència del club ja recuperat econòmicament. Atesa la bona situació del club es va començar a construir el nou camp de futbol inaugurat al desembre del 1971. També va ser en aquest temps que un soci anònim va pagar un equip complet d'uniformes amb la condició que es tornés a lluir l'escapulari. El 1975 es va instal·lar una tribuna coberta al camp de futbol, i es va canviar la il·luminació, passant de 4 pals amb focus, a 8 pals. El 1975 el club comptava amb un primer equip, un juvenil i un infantil.

La setmana del 21 al 28 d'agost del 1978 es va celebrar el cinquantenari de la fundació del club amb diferents actes, com exposicions fotogràfiques, una revetlla popular, missa a la Catedral i un emocionant partit entre la Unió Esportiva Lleida i el C.F.Solsona. El mestre Joan Roure va compondre l'himne del club, què va ser interpretat per l'Orfeó Nova Solsona. El 1979 Lluís Reig deixà la presidència en mans de Pau Caelles, que al cap d'un any la cedí a Pere Ribó que feia anys que estava a la junta del club.

1981 fins al canvi de mil·lenni

Camp de futbol de Solsona

La presidència de Pere Ribó va durar només un any. El 1981 Pere Ribó deixà la presidència en mans de Ventura Gómez qui ja havia sigut vicepresident a la junta de Pau Caelles. A la temporada 1983-84 el club va aconseguir l'ascens a Primera Regional després d'una molt bona temporada.

L'any 1984 Miquel Montaner va acceptar el càrrec de president per un any prorrogable per un altre. En la primera assemblea El club arrossegava un dèficit de 223.884 ptes., que durant el primer any de la junta es va incrementar a 467.450 ptes. Però al segon any de la junta es va aconseguir liquidar el deute i va aconseguir un benefici de 553.884 ptes. gràcies a les rifes d'un cotxe i d'una moto. El primer equip va tenir una actuació destacada en les seves dues primeres temporades a Primera, quedant en vuitè i sisè lloc respectivament. Conjuntament amb el bàsquet i la regidoria de Joventut es varen fer càrrec de les revetlles d'estiu a la plaça del Camp, i es va implementar el "bingo" a la mitja part del ball amb un bon èxit. També es va guanyar per subhasta l'estand de les botifarres que s'organitza per la Fira de Sant Isidre.

L'any 1986 Miquel Montaner va abandonar la presidència del club, i Ramon Abal es va posar al capdavant del club. De la seva presidència que va durar dos anys en podem destacar la liquidació del dèficit amb la Caixa a canvi de cinc anys de propaganda al camp. També se'n pot remarcar les millores en l'enllumenat i els murs del camp. Eduard Castillo va agafar el relleu de Ramon Abal i va estar dos anys a la presidència fins al 1990. Durant el seu mandat fan renovar la teulada i van construir les banquetes. Després de dues temporades fluixes esportivament i econòmicament parlant, Joan Serra i Caball es posa al capdavant del club. L'escola de Futbol es va crear durant la seva presidència.

2000 - Fins a l'actualitat

Camp Municipal de Solsona, 2006

Coincidint amb el 75è aniversari del club, es va decidir la construcció d'uns nous vestidors d'ús propi, ja que fins al moment s'havien utilitzat els del pavelló poliesportiu. L'any 2006 s'instal·là gespa artificial al camp de futbol millorant així les condicions de joc que proporcionava l'antic terreny de terra. També s'instal·laren seients de plàstic sobre les antigues grades de formigó. La següent millora que es realitzà al camp fou la instal·lació d'un marcador electrònic i la col·locació d'elements esmorteïdors a les voreres de l'àmbit perimetral del camp per la seguretat dels jugadors el 2011.

El 2011 es va crear un equip filial del primer equip amb el nom de CF Solsona B que va començar a militar a la Quarta Catalana, i que actualment s'ha consolidat a la Tercera Catalana.

La temporada 2014-2015 va ser la millor temporada esportivament parlant de la història del club. Es va aconseguir quedar 3r a la Segona Catalana, categoria on històricament el club hi havia passat de puntetes sense passar mai de la zona mitjana de la taula classificatòria. Tot i això l'ascens va quedar força lluny, ja que eren 12 punts qui superaven el club de les places d'ascens.

La temporada 2018-2019 amb una plantilla renovada i amb jugadors molt joves i de la cantera, es va tornar a repetir aquesta 3ra posició a la Segona Catalana. Justament aquest any també el mític capità del primer equip, Àlex Alarcón "Moski" es va retirar.

Seguint amb la mateixa filosofia i plantilla de jugadors joves de la casa, i després de realitzar una temporada històrica, enguany el CF Solsona va aconseguir la millor posició de la seva història: la segona. Aquesta va suposar la promoció d'ascens a Primera Catalana.

En la primera temporada (2020-21) del club a la Primera Catalana, aconseguí una meritòria quarta posició, lluitant fins a les últimes jornades per a les primeres places. Aquesta temporada, el primer equip solsoní disputa la segona temporada a la categoria dins del grup 3r.

Temporades

• 1997-98: Tercera Territorial (G1)
• 2006-07: Segona Territorial (G7) 1r
• 2007-08: Primera Territorial (G4)
• 2008-09: Primera Territorial (G5)
• 2010-11: Primera Territorial (G5)
• 2011-12: Segona Catalana (G5) 17è (Descens a Tercera Catalana).
• 2012-13: Tercera Catalana (G14) 1r (Ascens a Segona Catalana).
• 2013-14: Segona Catalana (G5) 12è
• 2014-15: Segona Catalana (G5) 3r
• 2016-17: Segona Catalana (G5) 6è
• 2017-18: Segona Catalana (G5) 5è
• 2018-19: Segona Catalana (G5) 3r
• 2019-20: Segona Catalana (G5) 2n (Ascens a Primera Catalana).
• 2020-21: Primera Catalana (G2B) 4t (millor posició de la història del club)
• 2021-22: Primera Catalana (G3) 11è (Descens a Segona Catalana)
• 2022-23: Segona Catalana (G5B)

Plantilla 2022-2023

Els futbolistes que formen la plantilla 2022 - 2023 del Club Futbol Solsona són els següents:

N. Pos. Nac. Jugador 1 POR Dani Soria 2 DEF Jordi Casaldàliga 3 DEF Ignasi Ballarà 4 DEF Adrià Barniol (2n capità) 5 MIG Sergi Vendrell 6 DEF Roger Ribera (1r capità) 7 DEF Guiu Montaner (3r capità) 10 DAV Ioan Andrei 11 MIG Hug Plans 13 POR Albert Colell 14 MIG Aniol Serra 16 MIG Brian Maarouf 17 DEF Dídac Espuga 18 DEF Àlex Garcia 8 DAV Joel Canals 20 MIG Joan Vendrell 21 DEF Gerard Baliellas 22 DAV Bilal Ait Mekideche 23 DAV Modestas Melnikas 24 MIG Artem Melnyk 25 POR Xabi Rodríguez Presidents 1929-1931 Agustí Solé Xarpell 1933-1936 Joan Sant Alet 1946-1949 Ramon Solà Planas 1949-1950 Miquel Flores Flaquer 1950-1954 Valentí Feu Font 1963-1964 Nemesio Novas Piñeo 1964-1969 Jesús Pallarès Moncunill 1969-1979 Lluís Reig Oller 1979-1980 Pau Caelles Ramonet 1980-1981 Pere Ribó Albareda 1981-1984 Ventura Gómez Caravaca 1984-1986 Miquel Montaner Jounou 1986-1988 Ramon Abal Duarte 1988-1990 Eduard Castillo Sances 1990-1994 Joan Serra Caball 1994-1998 Josep Mª Mateos 1998-2002 Ramón Navés Roca 2002-2006 Josep Mª Divins 2006-2010 Montse Albacete 2010-2014 Isidre Angrill Balletbò 2014-2016 Toni Màrquez 2016-2018 Joan Solé Sort "Solvi" 2018-Act. Ernest Estany Futbol base El futbol base del Club Futbol Solsona és una part fonamental del club, ja que d'aquí surt el gran gruix de futbolistes que acabaran formant part dels sèniors del club. Els equips del futbol base entrenen i competeixen al camp municipal de Solsona. El primer intent de crear una Escola de Futbol va ser durant la presidència de Ramon Abal (1986-1988). Finalment es va crear durant la presidència de Joan Serra el 1992 amb l'objectiu de formar nens i joves com a jugadors de futbol, tant físicament com psicològicament. Gràcies al gran nombre de jovent que es va interessar per jugar a futbol es va poder crear per primera vegada un equip aleví i un benjamí. Avui en dia, el futbol base del CF Solsona es diu Futbol Base Solsona-Arrels (FBSA) a causa de la unió al 2014 del CF Solsona i del CE Arrels (els dos clubs de futbol que hi havia a Solsona). El CF Solsona està compost pel Sènior A i pel Sènior B. Pel que fa al Futbol Base Solsona-Arrels, trobem els següents equips: Equips masculins (16 equips): Juvenil A, Juvenil B, Cadet A, Cadet B, Infantil A, Infantil B, Infantil C, Aleví A, Aleví B, Aleví C, Benjamí A, Benjamí B, Benjamí C, Prebenjamí A, Prebenjamí B, Babies. Equips femenins (3 equips): Sènior Femení, Infantil-Cadet femení, Benjamí-Aleví femení. Dades actualitzades el 4 d'abril de 2018. I Quadrangular del Solsonès L'any 2008 es va celebrar la primera edició del Quadrangular del Solsonès amb la participació dels equips juvenils del FC Barcelona, de la U.E. Lleida, del R.C.D. Espanyol i del C.F. Solsona. El quadrangular estava organitzat amb el format de lligueta i es va realitzar una tanda de penals després de cada partit per desempatar en cas d'empat de punts. La classificació final va ser la següent: Equip PJ PG PE PP GF GC Dif Pts FC Barcelona 3 2 0 1 7 1 +6 6 R.C.D. Espanyol 3 2 0 1 4 0 +4 6 U.E. Lleida 3 1 1 1 4 5 -1 4 C.F. Solsona 3 0 1 2 3 9 -6 1 14 de setembre, 2008 C.F. Solsona 3-3 UE Lleida penals: 3-2 FC Barcelona 3-0 RCD Espanyol penals: 3-2 UE Lleida 1-0 FC Barcelona penals: 1-3 RCD Espanyol 2-0 C.F. Solsona penals: 5-4 UE Lleida 0-2 RCD Espanyol penals: 2-3 FC Barcelona 4-0 C.F. Solsona sense penals II Quadrangular del Solsonès L'any 2009 es va celebrar la segona edició del Quadrangular del Solsonès després de l'èxit de la primera edició. Aquell any el Quadrangular va comptar amb la participació de l'equip cadet del Vila-real CF que es va enfrontar en un amistós amb els juvenils del C.F. Solsona el dissabte 19 de setembre. L'endemà, el diumemge 20 de setembre es realitzà el quadrangular amb la participació dels equips infantils del FC Barcelona, de l'Athletic Club, del Vila-real CF i del C.F. Solsona. El quadrangular estava organitzat amb el format de lligueta i es va realitzar una tanda de penals després de cada partit per desempatar en cas d'empat de punts. La classificació final va ser la següent: Equip PJ PG PE PP GF GC Dif Pts FC Barcelona 3 3 0 0 10 1 +9 9 Athletic Club 3 1 1 1 5 3 +2 4 Vila-real CF 3 1 1 1 7 3 +4 4 C.F. Solsona 3 0 0 3 3 17 -14 0 19 de setembre, 2008 C.F. Solsona Juvenil 0-10 Vila-real CF Cadet 20 de setembre, 2008 Athletic Club 0-0 Vila-real CF C.F. Solsona 0-6 FC Barcelona Vila-real CF 1-2 FC Barcelona C.F. Solsona 1-5 Athletic Club Athletic Club 0-2 FC Barcelona C.F. Solsona 2-6 Vila-real CF Grada d'animació "Llampec Blau" (Supporters 1994) El CF Solsona té com a grada d'animació el Llampec Blau de Solsona. Aquest es va crear l'any 1994 per tal d'acompanyar i animar l'equip solsoní en cada partit. Malauradament, a finals de la dècada dels anys 90, l'entitat va desaparèixer. A principis de la segona dècada del segle xxi, els solsonins van tornar agafar gust per anar a veure el CF Solsona i van començar a omplir les gradaries del camp de la ciutat, fins a tal punt que el jovent solsoní s'han unit per renéixer el Llampec Blau. El seu objectiu és animar l'equip omplint tots els seients del Camp Municipal de Solsona i, també, acompanyant-lo en els desplaçaments. Instagram: @llampecblau_cfs Himne La lletra i música de l'himne actual van ser realitzades pel mestre solsoní Joan Roure el 1978 amb motiu del cinquantè aniversari del club. « Som del Solsona, campions de l'esport per l'amistat, amb noble lluita enaltim el nom de nostra Ciutat. Endavant, Club de Futbol Solsona per tu vibra una afició que en l'espera o amb molta enyorança, sent i estima els teus colors. Endavant!, sempre endavant, Solsona, Solsona, d'un blau pur com el teu cel, Solsona, Solsona, per tu brinca el meu anhel Solsona, Solsona, campiona del futbol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, GOL, GOL, GOL !!! » — Himne del C.F. Solsona. Joan Roure Referències Bibliografia Història il·lustrada del futbol a Solsona (1915-1994). Conxita Colomés, Judit Altarriba, Marta Escolies, Ester Pellicer, Josep Simelio. Solsona 1996 ISBN 84-89553-40-8