Cafe racer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Uns rockers amb cafe racers al Regne Unit durant els anys 50

El Cafe Racer és una motocicleta lleugera, potent i optimitzada per a la velocitat i la manipulació en lloc de la comoditat i per fer recorreguts ràpids a distàncies curtes.[1] Amb una carrosseria i un control que recorden les motocicletes del Gran Premi de principis dels anys seixanta, els Cafe Racer són destacats pel seu minimalisme visual, amb manillar de muntatge baix, cargol de seient destacat i tanc de combustible allargat i freqüentment de genolls indentats al dipòsit de combustible.[2]

Orígens del cafe racer[modifica]

El terme es va originar entre els aficionats a la moto britànica de principis dels anys seixanta a Londres, concretament a la subcultura juvenil Rocker o "Ton-Up Boys", on les bicicletes s'utilitzaven per a passeigs curts i ràpids entre els populars cafès, a Watford, al cafè Busy Bee, i l'Ace Café a Stonebridge, Londres.[3][4][2][5][6] A la Gran Bretanya de la postguerra, la propietat del cotxe era encara infreqüent, però a finals dels anys cinquanta la mitjana britànica es podia permetre un cotxe,[7] pel que a principis dels anys 1960 la importància del cafe racer va ser que una bicicleta havia arribat a representar la velocitat, l'estat i la rebel·lió, en lloc de la simple incapacitat per permetre's un cotxe.[8]

Escrit el 1973, Wallace Wyss va sostenir que el terme "cafe racer" es va utilitzar originalment a Europa per descriure un "motorista que jugava a ser un corredor de carretera de l'Illa de Man", però en realitat era "algú que posseïa una màquina estrafolària però que només es va aparcar a prop de la seva taula. a la cafeteria local a l'aire lliure. "[9]

Configuració[modifica]

Una motocicleta de carreres 1962 AJS 7R de 350cc, amb característiques sovint imitat pels cafe racers
Cafe racer BSA Gold Star 500

A més del pes lleuger, un motor sintonitzat i una carrosseria minimalista, el cafe racer té característicament una ergonomia distintiva. Barres desplegades que són manillar baixes i estretes (anomenades "pinces")[4] - va permetre que el pilot s'enfilés, reduint la resistència al vent i millorant el control. Juntament amb el seient situat al darrere, la postura sovint necessitava rellotges posteriors, o reposa-botons i controls de peu ajustats a la part posterior, típics de les motocicletes de l'època.[10] De vegades es van muntar carences distintives a la meitat o a la completa de les carreres a les forquilles o bastidors.[9]

Mick Walker va declarar que l'especificació típica d'un cafe racer primerenc seria: tubs d'escombrat, manillar inclinat a baix o barres "Ace", silenciadors de megafonia amb cona inversa, pneumàtics TT100 Dunlop, jocs posteriors i carburadors més grans (sovint amb trompeta d’entrada més que filtres d’aire).[11]

Les motos presentaven un estil minimalista, motors sintonitzats per a una velocitat i un maneig receptiu. Un exemple típic va ser el "Triton", una combinació casolana d'un motor Triumph Bonneville en un marc de plom de Norton.[10] Un híbrid menys comú era el "Tribsa" que tenia un motor Triumph en un marc dúplex BSA. Altres corredors de cafè híbrids incloïen el "NorVin" (un motor Vincent V-Twin en un marc de ploma) i motocicletes amb marcs de carreres de Rickman o Seeley.

Evolució[modifica]

Harley-Davidson XLCR del 1977
Cafe racer Honda GB500 TT

L'estil del cafe racer va evolucionar al llarg del temps de la seva popularitat. A mitjans dels anys setanta, les bicicletes japoneses havien superat les bicicletes britàniques al mercat i l'aspecte de les bicicletes de competició del Gran Premi havia canviat. Els dipòsits de combustible de cursa d’alumini fets a mà, sovint sense pintar, dels anys seixanta havien evolucionat a tancs de fibra de vidre quadrats i estrets. Cada cop més, els motors de Kawasaki de tres cilindres, de dos cilindres Kawasaki Z1 i de quatre cilindres i els motors Honda de quatre cilindres van ser la base per a la conversió dels cafe racers. Al 1977, diversos fabricants havien tingut en compte el boom del cafe racers i estaven produint cafe racers de fàbrica, com el ben rebut Moto Guzzi Le Mans[12] i la Harley-Davidson XLCR.[13][14][15] Una versió especial del motor monocilíndric Honda XBR amb rodes de filferro, l’Honda GB500 TT, pretenia emular als cafe racer BSA i Norton dels anys seixanta.[16]

A mitjans dels anys 70, els motoristes van continuar modificant les motocicletes de producció estàndard en els anomenats "caçadors de cafè" simplement equipant-los amb barres de clubman i un petit carenatge al voltant del far. Diversos fabricants europeus, inclosos Benelli, BMW, Bultaco i Derbi van produir d'aquesta manera les variants "cafè" de les seves motocicletes estàndard,[17] sense cap modificació per fer-los més ràpids o potents,[18] una tendència que continua en la actualitat.[19][20]

Subcultura[modifica]

Els rockers eren una subcultura jove i rebel de rock and roll[21] que volia una motocicleta ràpida, personalitzada i distintiva per circular entre les cafeteries de transport per les autopistes arterials de nova construcció a les rodalies i ciutats britàniques.[22][23][24] Biker Lore diu que l’objectiu de molts era poder assolir les 100 milles per hora (160 km / h), anomenats simplement "la tona", al llarg d’un recorregut on el genet sortiria d’un cafè, la carrera fins a un punt predeterminat. i tornant a la cafeteria abans que una sola cançó pogués tocar a la jukebox, anomenada discogràfica, no obstant això, l’autor Mike Seate sosté que el record-racing és un mite, la història es va originar en un episodi del programa de televisió de la BBC Dixon of Dock Green.[25] Es recorda als cafe racers que eren molt aficionats a la música rockabilly i la seva imatge està integrada en la cultura rockabilly actual.[26][27]

La subcultura del Cafè Racer ha creat una mirada i identitat separades amb els moderns cafe racers que prenen elements d’estil de Greasers americans, britànics rockers, ciclistes dels 70 i moderns motoristes per crear un estil global propi.[28][3]

Referències[modifica]

  1. James Adam Bolton. «Moto Guzzi T3 Special». Motorcycle Classics, 11 Octubre del 2009. [Consulta: Novembre–Desembre del 2010].
  2. 2,0 2,1 Pratt, Paul Richard «A Trip Through North America». American Motorcyclist. American Motorcycle Association, XVII, 4, abril 1963, pàg. 20 [Consulta: 26 desembre 2014]. «The American 'Cafe Racer' rides with 'ape' type handlebars as high as possible in order to attract attention whereas, in direct contrast his British brother rides with the handlebars as low as possible in a feeble attempt to emulate racer John Surtees. One thing they do have in common is the making of excessive noise.»
  3. 3,0 3,1 «Keep the motor running». Sydney Morning Herald. Fairfax Media, 09-12-2014 [Consulta: 27 desembre 2014]. «'The cafe racer culture is a phenomenon, not just in Australia, but around the world,' says motorcycle adventurer Rennie Scaysbrook, editor of Australia's Free Wheeling magazine, who spent 10 days last year riding an Enfield across the mountains of Nepal.»
  4. 4,0 4,1 «Highway stars». Detroit Metro Times, 29-07-2009 [Consulta: 26 desembre 2014]. «What about the so-called café racer – that low-profile vintage motorcycle rider who looks as if he just rode away from the Marquee Club circa '62? His motorcycle is minimal and slim-lined, unlike the mainstream Harleys and those angular sport bikes you're used to seeing on the road.»
  5. Cafe Society (DVD). Sewickley, PA: Beaverbrook. 2009. ASIN B002L3OVJ0. «From their origins on the streets of 1950s England, the cafe racer has become one of the world's most desirable and distinctive motorcycles.» 
  6. «The History of Café Racers». Discovery Communications, 12-10-2010. [Consulta: 26 desembre 2014]. «The café racer movement may have been born in London in the 1950s, but it has developed into a subculture encompassing a desire for speed, a love of rock and roll, and ultimately an enduring love for a motorcycle that’s being revived worldwide.»
  7. Siegal, Margie. «1975 Norton Commando 850 Mark III». Motorcycle Classics, January–February 2017. [Consulta: 20 abril 2017].
  8. Duffy, Martyn; Robinson, Terry «An econometric analysis of motorcycle ownership in the UK». International Journal of Transport Management, 2, 3–4, 2004, pàg. 111–121. DOI: 10.1016/j.ijtm.2005.04.002.
  9. 9,0 9,1 Wyss, Wally (setembre 1973). «How to fit a fairing and ride a racer!». Popular Mechanics 140 (3) (The Hearst Corporation): 166. Consulta: 26 desembre 2014. «The American trend toward cafe racers caught most of the world's bikemakers by surprise and, at this writing, only Triumph has anything that approaches a cafe racer—a new model called the Hurricane that has a seat-molded-into-the-gas-tank one-piece unit designed by American fairing designer Craig Vetter.» 
  10. 10,0 10,1 «Classic bikes: DIY Tritons». Telegraph. Telegraph Media Group, 26-09-2004 [Consulta: 26 desembre 2014]. «Originally, cost was a major influence. In 1965, a good engine from the ill-handling Triumph Tiger 110 cost £30. Another £30 bought a rough Norton Model 50 or ES2, which provided not only the frame but the gearbox, clutch, suspension and brakes.»
  11. "What Is a Cafe Racer?" - Mick Walker [1]
  12. «The 50 Greatest Motorcycles of All Time». Nova York: Complex Media, 28-03-2011. [Consulta: 29 desembre 2014]. «The sinister Le Mans was an immediate hit when launched in 1976.»
  13. Brown, Roland. «Harley-Davidson XLCR». Motorcycle Classics. [Consulta: 24 agost 2009]. «The Harley-Davidson XLCR was Willie G. Davidson's one and only brush with the cafe racer set, and it created a classic for all time»
  14. «Harley's Sportster: From a Wild Child to a Grown-Up in 50 Years». New York Times, 05-11-2006 [Consulta: 29 desembre 2014]. «As grim as those days were in terms of performance, it was an era that produced two of the Sportsters considered most unusual and sought-after by collectors, the 1977-78 XLCR Cafe Racer and the 1983-85 XR1000. Both of these racebike-inspired models were risky departures for Harley, and both originally languished unsold in showrooms long after production concluded.»
  15. Driver’s Seat blog «New Era for 'Hogs?' Harley-Davidson Styling Chief To Retire». Wall Street Journal. Driver’s Seat blog. Dow Jones & Company, 16-03-2012 [Consulta: 29 desembre 2014]. «His road-race-styled Café Racer built from 1977 to 1979 was a departure and a famous flop. However, the sleek bikes are now coveted by collectors.»
  16. Backus, Richard «Honda GB500 Under the Radar». Motorcycle Classics. Ogden Publications, January/February, 2011 [Consulta: 29 desembre 2014]. «Ducati, Triumph, Guzzi and others have enjoyed considerable success with repli-bikes in recent years, so maybe the Honda was just 10 years ahead of its time. 'Simplicity and grace are never out of style,' wrote Peter Egan in Cycle World’s 1989 review of the GB500, 'and the GB is a simple, handsome bike.'»
  17. Driver’s Seat blog «Moto Guzzi Cafe Classic: Retro, But Not Painfully So». Wall Street Journal. Driver’s Seat blog. Dow Jones & Company, 29-03-2010 [Consulta: 29 desembre 2014]. «The Cafe is based on the V7 Classic that came out about a year ago. The differences are cosmetic, but significant. The Cafe’s exhaust pipes are swept upwards and its it handlebars are low, “clip-on” style that give it the look of a vintage racer.»
  18. Driver’s Seat blog «Moto Guzzi V7 Racer: A Test Ride». Wall Street Journal. Driver’s Seat blog. Dow Jones & Company, 03-08-2011 [Consulta: 29 desembre 2014]. «Its low, compact shape, racy down-turned handlebars and spoke wheels give it the look of a vintage grand prix bike while jewel-like details from the engine to the foot pegs suggest a hand-built custom machine. But it is really a dressed up version of the Italian company’s earlier mass-market V7 Classic.»
  19. «Top 10 production café racers». Immediate Media Company Ltd, 18-12-2013. [Consulta: 27 desembre 2014]. «Café racers are an odd phenomenon. They’re popular enough to inspire endless shed-built specials and even dedicated websites, magazines and TV shows, but when it comes to strolling into a showroom and buying one, the options are surprisingly thin on the ground.»
  20. «Retro revival: Café racers are back!». Independent Online. Independent Newspapers (Pty) Limited [Cape Town], 23-12-2013 [Consulta: 27 desembre 2014].
  21. «Old Rockers in tune with Mods». Daily Express. Northern and Shell Media Publications [Londres], 30-01-2011 [Consulta: 27 desembre 2014]. «Lenny Paterson, 61, who was a Rocker back in the Sixties and remains one at heart recalls the sense of being outcasts and rebels. 'Often you wouldn’t be allowed into cafes or bars with a leather jacket,' says the father of three who lives in Wallington, near Croydon, where he runs his own spare parts business.»
  22. Obituaries «Ray Pickrell». The Telegraph. Obituaries. Telegraph Media Group Limited, 01-05-2006 [Consulta: 27 desembre 2014]. «Those were the days of the 'rockers', and Ray learned to ride fast on the north London roads around the Ace Cafe and the Busy Bee where fellow bikers used to hold impromptu races.»
  23. This is Somerset «Leader of the pack». Western Daily Press. This is Somerset. Local World [Bristol], 30-01-2009 [Consulta: 27 desembre 2014]. «Now aged 89, Father Bill, as he was known in east London, was one of the founders of the world famous 59 Club – the home of hordes of tearaway rockers, the hoodies of the day, who used to scream around London's North Circular on their Triumphs, Nortons and BSAs, terrifying the populace and causing retired majors to splutter into their sherry.»
  24. ; Brooke, Lindsay; Sherman, Don; Patton, Phil; Martin, Keith «The Books of Summer, Awaiting Your Armchair». New York Times. The New York Times Company, 03-06-2011 [Consulta: 27 desembre 2014]. «Built in the 1930s on the busy North Circular Road, the open-all-night Ace [Cafe] was a haven for truckers and other nighthawks, serving up tea, coffee and thFe usual 30-weight diner fare. By the 1950s Ace regulars began to include a new breed of motorcyclist, mostly young, looking for a place to gather with their mates. They would listen to the jukebox rock 'n' roll and explore their machines' speed potential on the surrounding roads.»
  25. «Cafe Racer Rave Up». Hardscrabble Media LLC, 03-02-2009. Arxivat de l'original el 27 desembre 2014. [Consulta: 27 desembre 2014].
  26. «Rose-coloured goggles: throb of the wild lures cafe racers back in time». Sydney Morning Herald. Fairfax Media, 05-11-2011 [Consulta: 29 desembre 2014]. «Mr Travis has noticed a rise in cafe-racer culture in the past few years - the motorcycle scene that grew out of rockabilly.»
  27. «Throttle Roll motors into The Vic». City Hub. Alternative Media Group of Australia [Sydney], 08-05-2014 [Consulta: 27 desembre 2014]. «Throttle Roll promotor, Mark Hawwa, says the partnership between rock ‘n’ roll and motorbikes is an important one: 'The reason I brought in rock ‘n’ roll to the actual event is that back in the ’60s that was the music that these guys were listening to. The roots of the Cafe Racer comes back to rock ‘n’ roll music. Young guys on motorbikes, the pin-up girls and the guys with their slicked back hair-dos. It’s all just a whole lot of fun.'»
  28. «You Should Build Your Own Retro Café Racer». Hearst Communication, 20-06-2014. [Consulta: 25 desembre 2014]. «Take a look around the hippest neighborhoods across the country and you'll see motorcycles that look like something out of an old Steve McQueen movie—retro, minimalist, and tough.»

Bibliografia[modifica]

  • Steven E. Alford; Suzanne Ferriss Motorcycle. Londres: Reaktion, 2007. ISBN 9781861893451. 
  • Beale, Paul; Partridge, Eric. Shorter Slang Dictionary. Londres: Routledge, 28 desembre 1993. ISBN 978-0415088664. 
  • Clay, Mike. (1988) Café Racers: Rockers, Rock 'n' Roll and the Coffee-bar Cult. London: Osprey Publishing. ISBN 0-85045-677-0
  • Cloesen, Uli. Italian Cafe Racers. Dorchester: Veloce Publishing, 15 octubre 2014. ISBN 9781845847494. 
  • D'Orléans, Paul and Lichter, Michael. Café Racers: Speed, Style, and Ton-Up Culture. Motorbooks, 2014 ISBN 978-0760345825
  • Duckworth, Mick. Ace Times Speed Thrills and Tea Spills, a Cafe and Culture. UK: Redline Books, 2011. ISBN 9780955527869. 
  • King, Anthony D.. Buildings and Society: Essays on the Social Development of the Built Environment. Reprint. Londres: Routledge, 26 abril 1984. ISBN 978-0710202345. 
  • Puxley, Ray. Britslang: An Uncensored A-Z of the People's Language, Including Rhyming Slang. Londres: Robson, 2004. ISBN 9781861057280. 
  • Seate, Mike. Café Racer: The Motorcycle: Featherbeds, clip-ons, rear-sets and the making of a ton-up boy. Stillwater, MN: Parker House, 2008. ISBN 978-0979689192. 
  • Walker, Alastair. The Café Racer Phenomenon. 2009 Veloce Publishing ISBN 978-1-84584-264-2
  • Walker, Mick. Cafe Racers of the 1960s. Wiltshire: Crowood Press, 1994. ISBN 978-1872004198. 
  • Walker, Mick. Cafe Racers of the 1970s. Reprint. Wiltshire: Crowood Press, 2001. ISBN 978-1847972835. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cafe racer Modifica l'enllaç a Wikidata