Calcocianita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCalcocianita
Fórmula química CuSO4
Epònim cian, coure i composició
Localitat tipus Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed. 7.AB.10
Nickel-Strunz 8a ed. VI/A.01
Dana 28.3.3.1
Heys 25.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 6,709(1) Å; b = 8,409(1) Å; c = 4,833(1) Å;
Simetria mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color incolor, verd clar, marronós, groguenc, blau cel
Duresa 3,5
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 3,65(5) g/cm3 (mesurada); 3,89 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,724(3) nβ = 1,733(3) nγ = 1,739(3)
Birefringència δ = 0,015
Angle 2V mesurat: 70°, calculat: 78°
Dispersió òptica r > v mitjana
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1868
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La calcocianita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom dels termes grecs per "coure" i "blau-atzur", en al·lusió a la seva composició i a la propietat de tornar-se blava quan s'exposa a l'aire humit.

Característiques[modifica]

La calcocianita és un sulfat de fórmula química CuSO4. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són tabulars en {010} i lleugerament allargats al llarg de [001], de fins a diversos mil·límetres; es troba típicament en incrustacions cristal·lines.[2] Està química i estructuralment relacionada amb la dravertita. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És soluble en H2O i molt higroscòpica, alterant-se a calcantita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcocianita pertany a "07.A - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana" juntament amb els següents minerals: mikasaïta, millosevichita, zincosita i ferrotel·lurita.

Formació i jaciments[modifica]

És un sublimat que es troba a prop de fumaroles volcàniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: dolerofanita, melanotal·lita, eriocalcita, euclorina, piypita, ponomarevita, cotunnita, sofiïta, fedotovita, tenorita, stoiberita, shcherbinaïta, ziesita, bannermanita o calcantita.[2] Va ser descoberta l'any 1868 al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia).

Referències[modifica]

  1. «Chalcocyanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juliol 2016].
  2. 2,0 2,1 «Chalcocyanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 1r juliol 2016].