Camallarga comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Camallarga)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCamallarga comú
Himantopus himantopus
Himantopus himantopus.jpg
Camallarga fotografiat a Camarles, Baix Ebre, Principat de Catalunya.
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Charadriiformes
Família Recurvirostridae
Gènere Himantopus
Espècie Himantopus himantopus
(Linnaeus, 1758)
Subespècies
Modifica dades a Wikidata
Exemplar adult fotografiat a l'estat indi d'Haryana
Exemplar immadur fotografiat a Haryana
Estol de camallargues fotografiat a Bengala occidental, Índia
Exemplar fotografiat a la Xina

El camallarga, camallonga, cames llargues, avisador, xerraire o cames de jonc (Himantopus himantopus),[a] és un ocell que sembla una cigonya en miniatura. Esvelt i d'aspecte fràgil, és nombrós per totes les zones humides dels Països Catalans en la subespècie himantopus.

Morfologia[modifica]

  • Fa 37 cm de llargària.
  • Ales negres, bec negre i potes vermelles o de color rosat.
  • Coll llarg, que és, juntament amb el cap, totalment blanc en la femella, mentre que en el mascle la part posterior de cap i coll és de color negre.

Alimentació[modifica]

Es nodreix amb cucs, mol·luscs i insectes.

Costums[modifica]

Vola amb el coll i les potes (que, com el seu nom indica, són d'una llargada desacostumada) estirats.

Els progenitors avisen de la presència d'algun estrany o d'algun perill amb uns xiscles aguts i insistents, raó per la qual al delta de l'Ebre i a zones de les Balears els anomenen avisadors.[2]

Als Països Catalans és estival nidificant regular (arriba durant els mesos de març-abril i emigra a partir del mes d'agost fins a l'octubre) i n'hi ha uns pocs que hivernen, especialment al sud del País Valencià i a les Balears.[3]

Reproducció[modifica]

Himantopus himantopus

Nia en llocs diferents: al delta de l'Ebre, al delta del Llobregat, a l'Empordà i al Segrià. Ho fa en colònies, junt amb altres ocells.

La nidificació té lloc a partir de maig i acaba pel juliol.

Entreteixeix un niu amb herbes i el situa a l'aigua, dolça o salada, de les basses poc fondes, o bé al sòl. A l'abril-maig fa la posta de 3-4 ous, verdosos i clapejats de terrós i negre, que ambdós pares escalfaran durant 25 dies, al terme dels quals encara faltaran 30 dies perquè els pollets volin.[4]

Notes[modifica]

  1. A la Llista Patró dels ocells de Catalunya[1] rep el nom "oficial" de Cames llargues.

Referències[modifica]

  1. Comitè Avifaunístic de Catalunya, ICO. Llista Patró dels ocells de Catalunya. 4.1. Institut Català d'Ornitologia, agost 2015 [Consulta: 2 maig 2017]. 
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 106-107. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  3. Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Bellaterra: Lynx Edicions, 2010, p. 98. ISBN 978-84-06553-54-5 [Consulta: 2 maig 2017]. 
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 47. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]