Campionat d'Europa de waterpolo femení

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article és sobre la competició femenina. Per a la competició masculina, vegeu Campionat d'Europa de waterpolo masculí
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa de waterpolo femení
Tipuscampionat europeu Modifica el valor a Wikidata
Esportwaterpolo Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorLliga Europea de Natació Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Vigència1985 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició26 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocPaïsos Baixos (6è)
(2024)
Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsPaïsos Baixos (6) Modifica el valor a Wikidata

El Campionat d'Europa de waterpolo (oficialment en anglès: Women's European Water Polo Championship) és una competició internacional de waterpolo de seleccions nacionals. De caràcter bianual, és organitzat per Lliga Europea de Natació i es celebrà per primer cop l'any 1985 a Oslo.[1] Hi participen setze seleccions nacionals agrupats en quatre grups. Disputen una primera fase en format de lligueta i els dos millors classificats de cadascun del grups accedeixen a la segona fase. Els vuits equips classificats disputen els quarts de final, semifinal i final. El guanyador de la competició és declarat campió d'Europa i, en any olímpic, té dret a participar als Jocs Olímpics.

El dominador històric de la competició és la selecció neerlandesa amb sis títols. tres de forma consecutiva entre 1985 i 1989. Itàlia amb quatre (1995, 1997, 1999, 2003), Rússia (2006, 2008, 2010) i Hongria (1991, 2001, 2016) amb tres títols respectivament, són les seleccions més reixides del campionat. La selecció espanyola, històricament formada una gran majoria de jugadores de waterpolo catalanes, s'ha proclamat campiona d'Europa en tres ocasions (2014, 2020, 2022).[2] També ha aconseguit dues medalles d'argent (2008, 2024) i una de bronze (2018).

Historial[modifica]

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga
(p.) = Penals
Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I 1985
Països Baixos 		lligueta
Hongria
Alemany Occidental 		lligueta
Noruega 		Oslo
II 1987
Països Baixos 		lligueta
Hongria
França 		lligueta
Alemany Occidental 		Estrasburg
III 1989
Països Baixos 		14–11
Hongria
França 		10–9
(p.)
Itàlia 		Bonn
IV 1991
Hongria 		11–8
Països Baixos
Itàlia 		9–5
França 		Atenes
V 1993
Països Baixos 		13–8
Rússia
Hongria 		8–7
Itàlia 		Sheffield
VI 1995
Itàlia 		7–5
Hongria
Països Baixos 		8–3
Grècia 		Viena
VII 1997
Itàlia 		6–5
Rússia
Països Baixos 		10–5
Espanya 		Sevilla [3]
VIII 1999
Itàlia 		10–9
(prò.)
Països Baixos
Rússia 		7–5
Hongria 		Prato
IX 2001
Hongria 		10–8
Itàlia
Rússia 		8–5
Grècia 		Budapest
X 2003
Itàlia 		6–5
Hongria
Rússia 		7–6
Països Baixos 		Ljubljana
XI 2006
Rússia 		12–10
Itàlia
Hongria 		12–11
Espanya 		Belgrad [4]
XII 2008
Rússia 		9–8
Espanya
Hongria 		9–6
Itàlia 		Màlaga [5]
XIII 2010
Rússia 		11–6
Grècia
Països Baixos 		14–12
Itàlia 		Zagreb
XIV 2012
Itàlia 		13–10
Grècia
Hongria 		9–8
Rússia 		Eindhoven
XV 2014
Espanya 		10–5
Països Baixos
Hongria 		10–9
Itàlia 		Budapest [6]
XVI 2016
Hongria 		9–7
Països Baixos
Itàlia 		10–9
Espanya 		Belgrad
XVII 2018
Països Baixos 		6–4
Grècia
Espanya 		12–6
Hongria 		Barcelona [7]
XVIII 2020
Espanya 		13–12
Rússia
Hongria 		10–8
Països Baixos 		Budapest [8]
XIV 2022
Espanya 		9–6
Grècia
Itàlia 		16–13
Països Baixos 		Split [2]
XVI
[Nota 1] 		2024
Països Baixos 		8–7
Espanya
Grècia 		7–6
Itàlia 		Eindhoven [10]
  1. ↑ La 16a edició es decidí celebrar inicialament a Netanya, Israel. Degut a l'esclat del conflicte entre Israel i Gaza de 2023, la LEN i la Federació Israeliana de Natació decidiren renunciar-hi. La seu de la competició es bescanvià a Eindhoven.[9]

Premis individuals[modifica]

Les jugadores neerlandeses, com Patricia Libregts (1985, 1987) i Alice Lintaud (1991, 1993), i les hongareses, especialment Rita Keszthelyi (2012, 2014, 2016, 2020, 2024), han sigut històricament les màximes golejadores del campionat. El trofeu a la millor jugadora s'atorgà a partir l'onzena edició. Destaquen la italiana Tania di Mario (2006, 2012) i la catalana Bea Ortiz (2020, 2024) amb dos premis respectivament. També l'han guanyat les catalanes Blanca Gil (2008) i Maica García (2014). Per altra banda, la neerlandesa Laura Aarts ha sigut escollida millor portera del campionat en dues ocasions (2018, 2024) , mentre que la catalana Martina Terré el guanyà el 2022.

Edició Any Màxima golejadora Millor jugadora Millor portera refs.
Nom Gols Nom Nom
I 1985 Patricia Libregts 28 N/A N/A
II 1987 Patricia Libregts 22 N/A N/A
III 1989 Andrea Eke 20 N/A N/A
IV 1991 Alice Lintaud 22 N/A N/A
V 1993 Alice Lintaud 31 N/A N/A
VI 1995 Laure Gotha 27 N/A N/A
VII 1997 Giusi Malato 26 N/A N/A
VIII 1999 Karin Kuipers 13 N/A N/A
Giusi Malato N/A N/A
Krisztina Szremko N/A N/A
IX 2001 Ágnes Primász 14 N/A N/A
X 2003 Daniëlle de Bruijn 15 N/A N/A
XI 2006 Ekaterina Pantyulina 18 Tania di Mario Elena Gigli
XII 2008 Ekaterina Pantyulina 16 Blanca Gil N/A
XIII 2010 Angeliki Gerolymou 17 N/A N/A
XIV 2012 Rita Keszthelyi 19 Tania di Mario N/A
XV 2014 Rita Keszthelyi 19 Maica García Giulia Gortero
XVI 2016 Rita Keszthelyi 23 Yasemin Smit Edina Gangl
XVII 2018 Bea Ortiz 25 Sabrina van der Sloot Laura Aarts [7]
XVIII 2020 Rita Keszthelyi 28 Bea Ortiz Anna Karnaukh
XIV 2022 Gréta Gurisatti 27 Eleftheria Plevritou Martina Terré [11]
XVI 2024 Rita Keszthelyi 21 Bea Ortiz Laura Aarts [10]
Alina-Ioana Olteanu
Belen Vosseberg

Referències[modifica]

  1. ↑ «Waterpolo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Espanya ja és tricampiona d'Europa de waterpolo». Esports À Punt, 10-09-2022. [Consulta: 18 gener 2024].
  3. ↑ González, Elvira. «Las españolas hacen historia» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 23-08-1997. [Consulta: 18 gener 2024].
  4. ↑ S.D.. «Las españolas son cuartas tras plantar cara a Hungría» (en castellà). Mundo Deportivo p. 52, 10-09-2006. [Consulta: 18 gener 2024].
  5. ↑ «España se queda a las puertas del oro tras perder la final ante Rusia (8-9)» (en castellà). 20minutos, 12-07-2008. [Consulta: 18 gener 2024].
  6. ↑ Masana, Àlex. «Vals daurat al Danubi». L'Esportiu, 27-07-2014. [Consulta: 18 gener 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 «La selecció espanyola es penja el bronze en l'europeu». L'Esportiu, 27-07-2018. [Consulta: 18 gener 2024].
  8. ↑ «La selecció espanyola de waterpolo es penja l'or a l'Europeu | betevé». betevé, 25-01-2020. [Consulta: 18 gener 2024].
  9. ↑ «European Water Polo Championships to go ahead in January 2024 with two co-hosts». LEN, 17-11-2023. [Consulta: 18 gener 2024].
  10. ↑ 10,0 10,1 Agustí, Xavier. «Destronat a Eindhoven». L'Esportiu, 14-01-2024. [Consulta: 18 gener 2024].
  11. ↑ «Spain retains the title, fourth silver for Greece, Italy on the podium after six years – Split 2022, day 14» (en anglès). LEN - European Aquatics, 09-09-2022. [Consulta: 20 gener 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_d%27Europa_de_waterpolo_femení&oldid=33117082»