Campionat d'Europa d'escacs individual

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Europa d'escacs individual
Imatge
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Vista de la sala del torneig masculí, a Zegrze 2005.

El Campionat d'Europa d'escacs individual és un torneig d'escacs organitzat per l'European Chess Union. Va ser establert el 2000 i des d'aleshores s'ha celebrat anualment. A banda de determinar el campió d'Europa, un altre objectiu d'aquest torneig és el de classificar un nombre de jugadors per al Campionat del món organitzat per la FIDE.

Organització del torneig contemporani[modifica]

El torneig s'organitza per separat per a homes i dones, per sistema suís, amb un nombre variable de rondes. L'única excepció va ser el primer torneig del femení del 2000, que es va celebrar per sistema eliminatori. Igualment com en totes les competicions d'escacs, el torneig "masculí" és en realitat obert a qualsevol participant femenina que ho desitgi, mentre que el "femení" és exclusiu per a dones. El 2002, na Judit Polgár va participar en la competició masculina, i va estar a punt de guanyar medalla de bronze en la competició masculina (va perdre finalment un play-off contra en Zurab Azmaiparaixvili).

Llevat de la primera edició el 2000, on en cas d'empat, es desempatava per Buchholz, en la resta d'edicions el desempat es produeix mitjançant un play-off de partides ràpides, que determina els guanyadors de medalles, així com les places que classifiquen per al següent campionat del món.

Controvèrsia[modifica]

Una sèrie de problemes recurrents han estat espatllant l'esdeveniment des del començament:

  • En la majoria de les seus, els participants i els seus acompanyants han estat sovint obligats a acomodar-se a l'hotel "oficial", triat pels organitzadors locals. El preu de l'habitació, però, seria significativament més alt que per a altres hostes de l'hotel.[1][2] Aquest fet va provocar la fundació de l'ACP. També el nivell dels hotels, així com dels àpats ha estat objecte de queixes dels jugadors i periodistes.
  • Com que els Campionats d'Europa formen part del cicle del Campionat del Món de la FIDE, a partir de l'edició de 2001, es va utilitzar el nou control de temps propugnat per la FIDE, més ràpid que l'estàndard anterior. Això va donar lloc a nombroses queixes dels participants sobre l'augment de l'estrès, les dificultats dels destrets de temps i un fort deteriorament de la qualitat de les partides.[3][4]
  • Un problema més indirecte és la incertesa sobre si la classificació d'un jugador per al Campionat del Món tindrà algun valor, a causa de la irregular organització dels cicles per al Campionat del Món des del canvi del format del torneig el 1999. Per exemple, els Campionats Europeus de 2002 tenien cinc places de classificació per al Campionat del Món de 2003, el qual mai, de fet, es va dur a terme.

Quadre d'honor (masculí)[modifica]

Edició Any Seu Or Argent Bronze Participants/rondes
I 2000[5][6] Saint-Vincent, Itàlia Pàvel Tregúbov (Rússia Rússia) Aleksei Aleksàndrov (Belarús Belarús) Tomasz Markowski (Polònia Polònia) 120 / 11
II 2001 Ohrid, Macedònia Emil Sutovsky (Israel Israel) Ruslan Ponomariov ( Ucraïna) Zurab Azmaiparaixvili (Geòrgia Geòrgia) 203 / 13
III 2002 Batumi, Geòrgia Bartłomiej Macieja (Polònia Polònia) Mikhaïl Gurévitx (Bèlgica Bèlgica) Serguei Vólkov (Rússia Rússia) 101 / 13
IV 2003 Istanbul, Turquia Zurab Azmaiparaixvili (Geòrgia Geòrgia) Vladímir Malakhov (Rússia Rússia) Alexander Graf (Alemanya Alemanya) 207 / 13
V 2004 Antalya, Turquia Vasil Ivantxuk ( Ucraïna) Predrag Nikolić (Bòsnia i Herzegovina Bòsnia i Hercegovina) Levon Aronian (Armènia Armènia) 74 / 13
VI 2005 Zegrze, Polònia Liviu-Dieter Nisipeanu (Romania Romania) Teimur Radjàbov (Azerbaidjan Azerbaidjan) Levon Aronian (Armènia Armènia) 229 / 13
VII 2006 Kuşadası, Turquia Zdenko Kožul (Croàcia Croàcia) Vasil Ivantxuk ( Ucraïna) Kiril Gueorguiev (Bulgària Bulgària) 138 / 11
VIII 2007[7] Dresden, Alemanya Vladislav Tkatxov (França França) Emil Sutovsky (Israel Israel) Dmitri Iakovenko (Rússia Rússia) 403 / 11
IX 2008 Plòvdiv, Bulgària Serguei Tiviàkov (Països Baixos Països Baixos) Serguei Movsesian (Eslovàquia Eslovàquia) Serguei Vólkov (Rússia Rússia) 323 / 11
X 2009 Budva, Montenegro Ievgueni Tomaixevski (Rússia Rússia) Vladímir Malakhov (Rússia Rússia) Baadur Jobava (Geòrgia Geòrgia) 306 / 11
XI 2010 Rijeka, Croàcia Ian Nepómniasxi (Rússia Rússia) Baadur Jobava (Geòrgia Geòrgia) Artiom Timoféiev (Rússia Rússia) 408 / 11
XII 2011[8] Aix les Bains, França Vladímir Potkin (Rússia Rússia) Radoslaw Wojtaszek (Polònia Polònia) Judit Polgár (Hongria Hongria) 393 / 11
XIII 2012[9][10] Plòvdiv, Bulgària Dmitri Iakovenko (Rússia Rússia) Laurent Fressinet (França França) Vladimir Malakhov (Rússia Rússia) 348 / 11
XIV 2013[11] Legnica, Polònia Oleksandr Moissèienko ( Ucraïna) Ievgueni Alekséiev (Rússia Rússia) Ievgueni Romànov (Rússia Rússia) 286 / 11
XV 2014[12] Erevan, Armènia Aleksandr Motiliov (Rússia Rússia) David Antón Guijarro (Espanya Espanya) Vladímir Fedosséiev (Rússia Rússia) 257 / 11
XVI 2015[13] Jerusalem, Israel Ievgueni Naier (Rússia Rússia) David Navara (Txèquia Txèquia) Mateusz Bartel (Polònia Polònia) 250 / 11
XVII 2016[14][15] Đakovica, Kosovo Ernesto Inàrkiev (Rússia Rússia) Ígor Kovalenko (Letònia Letònia) Baadur Jobava (Geòrgia Geòrgia) 245 / 11
XVIII 2017[16] Minsk, Belarús Maksim Matlakov (Rússia Rússia) Baadur Jobava (Geòrgia Geòrgia) Vladímir Fedosséiev (Rússia Rússia) 397 / 11
XIX 2018[17] Batumi, Geòrgia Ivan Šarić (Croàcia Croàcia) Radosław Wojtaszek (Polònia Polònia) Sanan Sjugirov (Rússia Rússia) 302 / 11
XX 2019[18] Skopje, Macedònia del Nord Vladislav Artémiev (Rússia Rússia) Nils Grandelius (Suècia Suècia) Kacper Piorun (Polònia Polònia) 361 / 11
XXI 2021[19] Reykjavík, Islàndia  Anton Démtxenko (RUS)  Vincent Keymer (GER)  Alexey Sarana (RUS) 180 / 11
XXII 2022 Podcetrtek, Eslovènia

A causa de la Pandèmia de COVID-19, l'edició de 2020 a Podčetrtek, Eslovènia, fou posposada a 2022.[20]

Quadre d'honor (femení)[modifica]

Edició Any Seu Or Argent Bronze Participants/rondes
I 2000 Batumi, Geòrgia Natàlia Júkova ( Ucraïna) Ekaterina Kovalévskaia (Rússia Rússia) Maia Txiburdanidze (Geòrgia Geòrgia)

Tatiana Stepovaya (Rússia Rússia)

32 / K.O.
II 2001 Varsòvia, Polònia Almira Skripchenko (Moldàvia Moldàvia) Ekaterina Kovalévskaia (Rússia Rússia) Ketevan Arakhamia (Geòrgia Geòrgia) 157 / 11
III 2002 Varna, Bulgària Antoaneta Stéfanova (Bulgària Bulgària) Lilit Mkrtchian (Armènia Armènia) Alissa Gal·liàmova (Rússia Rússia) 114 / 11
IV 2003 Istanbul, Turquia Pia Cramling (Suècia Suècia) Viktorija Čmilytė (Lituània Lituània) Tatiana Kossíntseva (Rússia Rússia) 113 / 11
V 2004 Dresden, Alemanya Aleksandra Kosteniuk (Rússia Rússia) Zhaoqin Peng (Països Baixos Països Baixos) Antoaneta Stéfanova (Bulgària Bulgària) 108 / 12
VI 2005 Chişinău, Moldàvia Katerina Lahnó ( Ucraïna) Nadejda Kossíntseva (Rússia Rússia) Yelena Dembo (Grècia Grècia) 164 / 12
VII 2006 Kuşadası, Turquia Ekaterina Atalık (Turquia Turquia) Tea Bosboom-Lanchava (Països Baixos Països Baixos) Lilit Mkrtchian (Armènia Armènia) 96 / 11
VIII 2007[7] Dresden, Alemanya Tatiana Kossíntseva (Rússia Rússia) Antoaneta Stéfanova (Bulgària Bulgària) Nadejda Kossíntseva (Rússia Rússia) 150 / 11
IX 2008 Plòvdiv, Bulgària Katerina Lahnó ( Ucraïna) Viktorija Čmilytė (Lituània Lituània) Anna Uixénina ( Ucraïna) 157 / 11
X 2009[21][22] Sant Petersburg, Rússia Tatiana Kossíntseva (Rússia Rússia) Lilit Mkrtchian (Armènia Armènia) Natàlia Pogonina (Rússia Rússia) 168 / 11
XI 2010[23][24] Rijeka, Croàcia Pia Cramling (Suècia Suècia) Viktorija Čmilytė (Lituània Lituània) Monika Soćko (Polònia Polònia) 158 / 11
XII 2011[25] Tiflis, Geòrgia Viktorija Čmilytė (Lituània Lituània) Antoaneta Stéfanova (Bulgària Bulgària) Elina Danielian (Armènia Armènia) 158 / 11
XIII 2012[26][27] Gaziantep, Turquia Valentina Gúnina (Rússia Rússia) Tatiana Kossíntseva (Rússia Rússia) Anna Muzitxuk (Eslovènia Eslovènia) 103 / 11
XIV 2013[28][29] Belgrad, Sèrbia Hoang Thanh Trang (Hongria Hongria) Salome Melia (Geòrgia Geòrgia) Lilit Mkrtchian (Armènia Armènia) 169 / 11
XV 2014[30] Plòvdiv, Bulgària Valentina Gúnina (Rússia Rússia) Tatiana Kossíntseva (Rússia Rússia) Salome Melia (Geòrgia Geòrgia) 116 / 11
XVI 2015[31] Chakvi, Geòrgia Natàlia Júkova ( Ucraïna) Nino Batsiashvili (Geòrgia Geòrgia) Alina Kashlinskaya (Rússia Rússia) 98 / 11
XVII 2016[32] Mamaia, Romania Anna Uixénina ( Ucraïna) Sabrina Vega Gutiérrez (Espanya Espanya) Antoaneta Stéfanova (Bulgària Bulgària) 112 / 11
XVIII 2017[33] Riga, Letònia Nana Dzagnidze (Geòrgia Geòrgia) Aleksandra Goriàtxkina (Rússia Rússia) Alissa Gal·liàmova (Rússia Rússia) 144 / 11
XIX 2018[34] Vysoké Tatry, Eslovàquia Valentina Gunina (Rússia Rússia) Nana Dzagnidze (Geòrgia Geòrgia) Anna Uixènina ( Ucraïna) 144 / 11
XX 2019[35] Antalya, Turquia Alina Kashlinskaya (Rússia Rússia) Marie Sebag (França França) Elisabeth Paehtz (Alemanya Alemanya) 130 / 11
XXI 2021 Iași, Romania  Elina Danielian (ARM)  Iulija Osmak (UKR)  Oliwia Kiolbasa (POL) 117 / 11

Vegeu també[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ Krasenkow, Michal. Youth on top in Batumi. 2002, p. 69–79. OCLC 20735159. 
  2. ↑ Geuzendam, Ten; Jan, Dirk. "Azmai" fourth European Champion. 2003, p. 26–45. OCLC 20735159. 
  3. ↑ Tischbierek, Raj «Himmelhoch jauchzend, zu Tode betrübt». Schach, 2001, 07, p. 4–31. ISSN: 0048-9328.
  4. ↑ Van Wely, Loek. Sometimes the King Wore no Clothes. 2001, p. 52–57. OCLC 20735159. 
  5. ↑ Quatre jugadors quedaren empatats al primer lloc amb 8 punts: 1r Pàvel Tregúbov, 2n Aleksei Aleksàndrov, 3r Tomasz Markowski, 4t Andrei Khàrlov «European Men Championship, Saint Vincent, July 3–14, 2000». RusChess.com. [Consulta: 12 novembre 2011].
  6. ↑ Crowther, Mark. «1st European Chess Championships 2000» (en anglès). The Week In Chess. Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 12 novembre 2011].
  7. ↑ 7,0 7,1 «EURO 2007: Tkachiev and Kosintseva win European Championship» (en anglès). Chessbase, 15-04-2007. [Consulta: 30 gener 2014].
  8. ↑ «Vladimir Potkin Becomes European Champion» (en anglès). Chessdom. Arxivat de l'original el 2011-04-09. [Consulta: 7 novembre 2011].
  9. ↑ «GM Dmitry Jakovenko won the 13th European individual Chess Championship 2012» (en anglès). europechess.net, 04-04-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  10. ↑ «Jakovenko Wins European Championship 2012» (en anglès). chess.com, 31-03-2012. [Consulta: 12 maig 2012].
  11. ↑ «Campionat d'Europa absolut 2013: Classificació final». chess-results.com. [Consulta: 29 juliol 2013].
  12. ↑ «Alexander Motylev is the new European Champion» (en anglès). chessdom. [Consulta: 11 maig 2014].
  13. ↑ «16th European Individual Championship 2015» (en anglès). The Week In Chess, 09-03-2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
  14. ↑ «European Individual Chess Championship 2016». chessdom.com. [Consulta: 12 maig 2016]. (anglès)
  15. ↑ «17th European Individual Chess Championship». chess-results.com. [Consulta: 23 maig 2016].
  16. ↑ «European Individual Chess Championship 2017». chess-results.com. [Consulta: 15 novembre 2017].
  17. ↑ Doggers, Peter «Ivan Saric Wins European Championship». chess.com, 29-03-2018 [Consulta: 8 desembre 2019].
  18. ↑ Peterson, Macauley «European Championship: Gold for Artemiev» (en anglès). chessbase, 29-03-2019 [Consulta: 8 desembre 2019].
  19. ↑ «Anton Demchenko wins European Championship» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2021].
  20. ↑ «EICC 2020 – European Individual Chess Championship 2020» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-12-05. [Consulta: 20 novembre 2020].
  21. ↑ «Tatiana Kosintseva new European Women's Champion 2009» (en anglès). chessbase, 20-03-2009. [Consulta: 30 gener 2014].
  22. ↑ «European Women's Championship: Mkrtchian and Konsintseva win» (en anglès). chessbase, 20-03-2009. [Consulta: 30 gener 2014].
  23. ↑ «News». Eurorijeka2010.com. [Consulta: 6 novembre 2011]. (anglès)
  24. ↑ «Polski Związek Szachowy - oficjalna strona». Pzszach.org.pl, 18-03-2010. [Consulta: 6 novembre 2011]. (polonès)
  25. ↑ «European Woman Chess Championship-2011» (en anglès). Chess-Results.com, 18-05-2011. [Consulta: 7 novembre 2011].
  26. ↑ «Gunina clinches European title» (en anglès). chessvibes.com, 15-03-2012. Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 14 desembre 2013].
  27. ↑ «Valentina Gunina es la Campeona Europea» (en castellà). chessdom.com, 14-03-2012. Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 14 desembre 2013].
  28. ↑ Crowther, Mark. «European Individual Women's Championship 2013» (en anglès). TWIC, 23-07-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
  29. ↑ «Classificació i partides del Campionat d'Europa d'escacs femení de 2013, Belgrad». chessgames.com. [Consulta: 13 desembre 2013].
  30. ↑ «GM Valentina Gunina is second time European Women's Champion» (en anglès). chessdom.com, 18-07-2014. [Consulta: 27 setembre 2014].
  31. ↑ «Natalia Zhukova is 2015 European Women's Champion» (en anglès). Chessdom, 31-05-2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
  32. ↑ Leontxo García. «Sabrina Vega asombra, y es subcampeona de Europa» (en castellà). elpais.es, 07-06-2016. [Consulta: 7 juny 2016].
  33. ↑ «Georgia’s Dzagnidze triumphs in European Women's Chess Championship». [Consulta: 7 maig 2017].
  34. ↑ «Emparellaments i resultats del Campionat d'Europa femení de 2018». chess-results.. [Consulta: 6 abril 2020].
  35. ↑ Peterson, Macauley. «European Women's Ch: Kashlinskaya tops five-way tie». ChessBase, 22-04-2019. [Consulta: 6 abril 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campionat d'Europa d'escacs individual
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_d%27Europa_d%27escacs_individual&oldid=33271020»