Can Mario
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica  | |||
| Arquitecte | General Guitart i Lostaló | |||
| Construcció | 1904 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català arquitectura eclèctica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palafrugell (Baix Empordà) | |||
| Localització | Pi i Margall, 26-28 | |||
| ||||
| Format per | Torre de Can Mario Bòbila Vella | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 4 febrer 2008 | |||
| Id. IPAC | 4147 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Torre de Can Mario | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1903-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0010489 | |||
| Id. IPAC | 4148 | |||
|
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Bòbila Vella | ||||
| Data | 2 abril 2008 | |||
| Id. IPAC | 44899 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Museu del Suro de Palafrugell Museu Can Mario | |||
Can Màrio, o Can Màrius, és una fàbrica dedicada a la indústria surera de Palafrugell (Baix Empordà). Hi destaca el dipòsit d'aigua en una torre de ferro que està declarada com a bé cultural d'interès nacional. El complex industrial està protegit com a bé cultural d'interès local.
Ha estat anomenada Fàbrica Armstrong Cork España, Manufactures del Suro o Miquel, Vincke i Meyer, però predomina el nom popular referit al seu fundador Joan Miquel i Avellí, àlies "Joanet Màrius" (Palafrugell, 1875-1934).
Descripció
És un gran complex industrial que ocupa una extensió considerable dins el nucli urbà de Palafrugell. L'espai de la fàbrica el conformen nombroses edificacions de naus industrials, de dues plantes, que s'estructuren formant una xarxa de patis i vials. És una interessant distribució que s'ha conservat inalterada. Al centre s'hi dreça una torre-dipòsit i de vigilància metàl·lica, datada el 1904, que ha esdevingut la senya d'identitat de la fàbrica i, en part, de la vila. Les naus són cobertes a doble vessant, sobre grans bigues d'enreixat metàl·lic; llurs façanes tenen frontons idèntics amb cornisa i coronament prominents. Destaquen els edificis pont damunt la via d'entrada. Es notable la façana principal del carrer Pi i Margall, de tres crugies amb torreta central, simulant obra de carreuada i de rajol; elements de ferro forjat: reixes dels finestrals, faroles adossades i, molt notable, als batents de la gran portalada. Hi figuren, com en altres punts del conjunt fabril, anagrames del nom inicial de la indústria: les lletres M i V dins d'un cercle. Han sofert modificacions alguns sectors, en especial els edificis d'oficines. L'any 1984 ha estat derruïda una alta xemeneia de rajols, al sector septentrional de la fàbrica.[1]
La torre està formada per una estructura metàl·lica helicoïdal col·locada sobre una base cilíndrica d'obra de pedra, on hi ha la porta d'accés a l'escala que hi ha a l'interior de l'entramat de ferro i dóna accés a la part superior on hi ha un dipòsit d'aigua també cilíndric, amb barana de forja a la part superior. La torre continua elevant-se fins a un segon nivell que constitueix un lloc de guaita de dimensions menors i amb una barana similar a l'anterior. S'han de destacar els elements decoratius, tant de l'enreixat de la barana com en l'acabament superior, elements gens comuns en aquest tipus de construccions tan funcionals.[2]
A l'extrem superior hi ha un casquet de forma cònica amb un penell ornamentat amb l'emblema comercial de l'antiga empresa.[2]
Es tracta d'una obra plena de singularitat tècnica, espacial, volumètrica i estilística. És una excel·lent mostra de l'arquitectura de ferro, i una fita urbana dins de la població de Palafrugell.[2]
Història
La història d'aquesta fàbrica té un paper fonamental en la indústria del suro de la qual fou capdavantera de la mecanització. Joan Miquel i Avellí "Màrius", expert surer format tècnicament a Alemanya, en fou el creador l'any 1900, amb socis alemanys. La raó social s'anomenà "Miguel i Vincke" i des del 1901 "Miquel, Vincke i Meyer". El 1916, en retirar-se els alemanys, s'anomenà "Manufactures de Suro SA". Recollí el procés d'industrialització del sector artesanal, iniciat abans de la fi del segle. Es dedicà a tota mena d'especialitats aprofitant tots els recursos de la matèria primera: aglomerats aïllants, llana de suro, parquets, paper de suro, taps i discos d'embotellament, salacots, flotadors etc.; suro de composició a partir del 1922-23, que exportà arreu. El 1910 ja era la indústria surera més gran i moderna de la península amb més d'un miler de treballadors; el 1916 amplià el complex amb la dependència de fabricació d'aglomerat negre. El 1920 adquirí la gran factoria de Palamós. Pels anys 1920-30 hi treballaven més de 1200 persones a Palafrugell, més de 800 a Palamós, unes 100 a Begur i altres 100 als dipòsits de Càceres. Fundà filials comercials a Nova York i Londres.[1]
El 1930, després d'uns anys de dura competència, fou adquirida per la casa nord-americana Armstrong Cork Co., la més important del ram, i el fundador es retirà. Ha seguit el procés posterior d'aquesta indústria (avui s'anomena Armstrong World Industries), en les darreres dècades en decadència. Actualment a la factoria de Palafrugell hi treballen unes 200 persones -hi és important la elaboració de paper i articles de decoració- i altres 200 a la filial Trefinos SA dedicada als taps de xampany.[1]
A Palafrugell la fàbrica és coneguda popularment, encara avui, com "Can Màrius", del sobrenom familiar de Joan Miquel a qui Josep Pla dedicà un dels seus Homenots.[1]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Màrio |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fàbrica Armstrong Cork España, S.A.». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Torre de Can Màrio». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 abril 2012].