Capella de Sant Joan Baptista de Can Coll

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Capella de Sant Joan Baptista de Can Coll
Ubicació geogràfica

L'any 1660 es va beneir la capella de Sant Joan, dedicada a Sant Joan Baptista; i que substitueix una d'anterior, del segle XI.

Vista general
Vista general

És una capella petita, a la qual no en queden més elements ni vestigis del culte que s'hi celebrà, que un altar de pedra amb les lletres gregues "α" i "Ω" (alpha i omega) i una creu de forja amb el Crist mirant cap a l'altar i no cap els feligresos, com s'hauria d'esperar.

Està dotada d'una avantsala que en dona accés, decorada amb pintures murals realitzades durant els anys 1962 i 1963 per Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000). Es tracta de quatre quadres de grans dimensions pintats amb la tècnica de l’oli sobre llenç, que situats dins de la capella ocupen tot l’espai com si es tractés d’una gran pintura mural. Es tracta, en total, de més de vint-i-tres metres quadrats de pintura que expliquen la vida de Sant Vicenç i Santa Clara.[1]

Frescos de la Capella de Sant Joan Baptista de Lliçà de Vall

Les pintures estan situades a l'entrada de la capella en ambdós costats. Estan estructurades en tres escenes i un frontal. Les de la dreta mostren escenes de la vida terrenal, per contra en el frontal ens presenta els dos màrtirs dins els taüt. Les de l'esquerra ens expliquen el martiri que van sofrir els dos sants abans que adjurar la seva fe i el frontal situa els dos màrtirs junts en una barca, potser per recordar el pas a la vida eterna i plaents dins un mar d'un blau intens (Palau Ferré ha aprofitat la barca per fer referència a la família que li féu l'encàrrec: Sancho Vilardell). La composició és geomètrica i està explicada de forma senzilla per facilitar així la seva comprensió al fidel. La figuració é esquemàtica, influïda pel cubisme, les figures son hieràtiques, el cromatisme és viu i li dona força i expressió al conjunt. En aquesta capella, en l'actualitat només es fan celebracions litúrgiques per Sant Joan.[2]

L'any 1797 van portar-hi els cossos de Sant Vicenç i Santa Clara[3] fet que va provocar que l'anomenessin "La Capella del Cossos Sants" o "La Capella de Santa Clara i Sant Vicenç".[4]

«Segons la tradició, a can Coll donaren aixopluc a un pelegrí que es trobà malalt en aquest verals, el qual un cop recuperat resultà ser una persona romana important, que en agraïment pel tracte rebut, permeté el trasllat des de Roma dels cossos de dos màrtirs que estaven enterrats a les catacumbes. Santa Clara, “la Lluminosa” i Sant Vicenç, “el Victoriós”, sepulcres que estaven situats un a cada costat de l'altar Major. Durant la desfeta de la guerra civil, es va cremar la capella i varen destruir-se les relíquies.»[4]

«Se’ls dedicà la capella de Can Coll, que fou objecte de devoció i fins a la Guerra del Francès se celebrà un aplec anual en honor seu. Es coneixen, a més, goigs en honor dels sants en el darrer tram del segle XIX, un dels quals de 1892. Amb la guerra de 1936-1939, segons sembla, els cossos dels sepulcres van desaparèixer i no fou fins a l’elaboració de les pintures de Palau Ferré que se’ls tornà a fer homenatge.»[1]

Durant la Guerra Civil espanyola, un escamot republicà va calar foc a la capella i davant de la porta del pati del darrere va cremar els cossos sants. No en va quedar res de les rel·líquies, i la capella va haver de ser reconstruïda.

Detall dels frescos de la Capella de Sant Joan Baptista

Durant l'època que can Coll va ser propietat de la familia Sancho-Vilardell i probablement durant el mateix temps que Palau Ferré hi fes la decoració pictòrica, s'hi afegí un nou altar de pedra (l'actual) que encara que no s'ha pogut demostrar, se li atribueix a Josep Maria Subirachs.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Marco Palau, Francesc «Les pintures de Palau Ferré a la Capella de Can Coll (Lliçà de Vall).». Revista del Centre d’Estudis de Granollers, 17, 2013, pàg. 167-177.
  2. Carreras, Núria. Lliçà de Vall 1000 anys d'història (en català). Ajuntament de Lliçà de Vall. Ajuntament de Lliçà de Vall, 1999, p. 154. ISBN DL: B-25127-99. 
  3. «Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya» (en català). Generalitat de Catalunya, 22-04-1949. [Consulta: 12 octubre 2018].
  4. 4,0 4,1 García Pey, Enric. Lliçà d'Avall / de Vall : Recull onomàstic - Garcia-Pey, Enric (en català). 1999. Lliçà de Vall: Ajuntament, 1999, p. 271. ISBN DL: B-10497-99.