Carl Djerassi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarl Djerassi
Carl Djerassi HD2004 AIC Gold Medal crop.JPG
Carl Djerassi el 2004
Biografia
Naixement 29 d'octubre de 1923
Viena, Àustria
Mort 30 gener 2015 (91 anys)
San Francisco, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica
Causa de mort Càncer
Nacionalitat Búlgar, austríac, estatunidenc
Religió Ateisme
Formació Kenyon College, Universitat de Wisconsin-Madison
Es coneix per píndola contraceptiva oral
Activitat
Director de tesi George Rosenkranz
Camp de treball Química
Ocupació químic
Ocupador Universitat Estatal Wayne
BASF Schweiz AG Tradueix
Universitat de Stanford
Novartis
Família
Cònjuge Diane Middlebrook (1985–)

Lloc web djerassi.com
IMDB: nm2658591 Find a Grave: 142076987
Modifica les dades a Wikidata

Carl Djerassi (Viena, 29 d'octubre de 1923 - Sant Francisco, Califòrnia, 30 de gener de 2015) va ser un químic, novel·lista i dramaturg búlgar-austríac-estatunidenc, més conegut per la seva contribució al desenvolupament de la píndola anticonceptiva (OCP).[1]

Trajectòria[modifica]

Djerassi va néixer el 1923 a Viena, en una família d’origen jueu. Va emigrar als 16 anys als Estats Units,passaven moltes dificultats econòmiques i va aconseguir completar els seus estudis gràcies a una carta que va escriure a Eleanor Roosevelt, la primera dama en aquells temps, que va intercedir perquè aconseguís el finançament. Quan es va llicenciar, primer va treballar per a la companyia farmacèutica suïssa Ciba, a Nova Jersey, on va aconseguir la patent del primer antihistamínic. El 1949 el va fitxar Syntex i el van enviar a Mèxic. El compost bàsic per crear la píndola es va trobar en una planta endèmica, el nyam de Mèxic (barbasco). A Mèxic s'han utilitzat tradicionalment les plantes amb finalitat abortiva, per modificar els cicles menstruals o simplement per reduir les molèsties durant la menstruació.

Va participar en la invenció, el 1951, juntament amb el mexicà Luis Miramontes i l'hongarès-mexicà George Rosenkranz, de l'hormona progestina 19-noretisterona, la qual, diferent de la progesterona, té un efecte permanent quan es pren oralment i és més resistent que l'hormona natural. Més tard seria la base del primer anticonceptiu oral, conegut com a píndola anticonceptiva. La seva preparació va ser administrada primer a animals per Gregory Pincus i Min Chueh Chang i a una dona per John Rock. Djerassi va remarcar que ell no tenia al cap el control de la natalitat quan va començar a treballar amb la progesterona — "ni en els nostres somnis més salvatges… ho imaginàvem" — quan va ser referit per alguns com el pare de la píndola. Va ser també autor de la novel·la Cantor's Dilemma (El Dilema de Cantor), en la qual explora l'ètica dels moderns científics investigant a través del seu protagonista, Dr. Cantor. El 1978 va ser guardonat amb el Premi Wolf de Química.

Amb els guanys aconseguits amb la píndola va esdevenir emprenedor i va crear una companyia per controlar el desenvolupament dels insectes utilitzant hormones. Era col·leccionista d'art, i acumulava una important col·lecció del pintor expressionista Paul Klee. També va comprar terres on va instal·lar un ranxo, que més tard va convertir en residència d'artistes, i va poder alliberar-se de la seva vida d'investigador per dedicar-se de ple a la literatura, que també li ha valgut reconeixements.

Llibres[modifica]

No ficció[modifica]

Djerassi va ser un dels pocs autors a publicar múltiples autobiografies, juntament amb Joan Baez i Dory Previn. Almenys dos apareixen en aquesta llista:

  • Optical Rotatory Dispersion, McGraw-Hill & Company, 1960.
  • The Politics of Contraception, W H Freeman & Company, 1981, ISBN 0-7167-1342-X
  • Steroids Made it Possible (Profiles, Pathways, and Dreams), American Chemical Society, 1990, ISBN 0-8412-1773-4 (autobiography)
  • The Pill, Pygmy Chimps, and Degas' Horse, Basic Books, 1992, ISBN 0-465-05758-6 (autobiography)
  • From the Lab into The World: A Pill for People, Pets, and Bugs, American Chemical Society, 1994, ISBN 0-8412-2808-6
  • Paul Klee: Masterpieces of the Djerassi Collection, (coeditor), Prestel Publishing, 2002, ISBN 3-7913-2779-8
  • Dalla pillola alla penna, di Renzo Editore, 2004, ISBN 88-8323-086-8
  • This Man's Pill: Reflections on the 50th Birthday of the Pill, Oxford University Press, USA, 2004, ISBN 0-19-860695-8 (memoir)
Patent de la primera progestina oral activa, la qual va permetre el desenvolupament de l'anticonceptiu oral, triat en el Saló de la Fama d'Inventors dels Estats Units.

Ficció[modifica]

Ciència en la ficció[modifica]

Djerassi va inventar el gènere anomenat "Ciència en la Ficció" que mostra les vides reals de científics, amb els seus complexos, conflictes i aspiracions. Això no és "Ciència-ficció" d'un futur llunyà: és sobre gent real, vivint ara al nostre món.

Drama[modifica]

  • An Immaculate Misconception: Sex in an Age of Mechanical Reproduction, Imperial College Press, 2000, ISBN 1-86094-248-2 (adapted from the novell, Menachem's Seed)
  • Oxygen, Wiley-VCH, (with Roald Hoffmann, coauthor), 2001, ISBN 3-527-30413-4
  • Newton's Darkness: Two Dramatic Views, (with David Pinner, coauthor), Imperial College Press, 2004, ISBN 1-86094-390-X
  • Four Jews on Parnassus

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Djerassi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Marks, Lara V (2004). Marks, Lara V. Sexual Chemistry: A History Of The Contraceptive Pill. Diane Publishing Company, 2004. ISBN 0-300-08943-0. 
  • Tone, Andrea (2001). Tone, Andrea. Devices and Desires. New York: Hill and Wang, A Division of Farrar, Strauss and Giroux, 2001. ISBN 0-8090-3817-X. 

Referències[modifica]

  1. Ferrado, Mònica L. «L’home que va aconseguir el divorci entre sexe i reproducció». Ara.cat [Consulta: 31 maig 2015].