Carles I Gonzaga-Nevers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles I Gonzaga-Nevers
Charles de Gonzague.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles Ier Gonzague Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1580 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1637 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentBasilica Palatina di Santa Barbara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  duc de Màntua i Montferrat
1627 – 1637
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
Títolduc de Rethel, príncep d'Arches
FamíliaGonzaga-Nevers
CònjugeCaterina de Lorena (1599–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Lluïsa Gonzaga
Ferdinand de Mayenne
François III de Rethel
Carles de Gonzaga-Nevers
Anna Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís I Gonzaga-Nevers i
Enriqueta de Cleves

Coat of arms of the House of Gonzaga (1627).svg Modifica el valor a Wikidata

Carles I Gonzaga-Nevers -en italià Carlo I di Gonzaga-Nevers i en francès Charles Ier Gonzague- (París, 6 de maig del 1580 - Màntua, 22 de setembre del 1637) fou duc de Nevers i de Rethel, príncep d'Arches, duc de Màntua i de Montferrat.

Família[modifica]

Era fill del duc Lluís I (1539-1595) i de la duquessa Enriqueta de Cleves (1542-1601). L'1 de febrer de 1599 es va casar a Soissons amb Caterina de Lorena (1585-1618), filla del duc de Mayenne Carles de Mayenne, i d'Enriqueta de Savoia-Villars (1541-1611). El matrimoni va tenir sis fills:

Biografia[modifica]

Als 26 anys va fundar la ciutat de Charleville-Mézières a Rethel, que es convertiria en la capital del seu principat.

El 1627 en morir el seu cosí Vicenç II Gonzaga, darrer descendent de la línia directa dels Gonzaga va rebre el dret de successió del Ducat de Màntua. Però es va trobar amb l'oposició del duc de Savoia, Carles Manuel I, a part de l'oposició de l'imperi i d'Espanya que no veien bé una presència francesa tan a prop del Ducat de Milà. Tot plegat va originar la guerra de successió de Màntua.

Carles comptava amb el suport del rei de França Lluís XIII, encara que no va intervenir militarment quan l'emperador assetjà la ciutat de Màntua. Amb un exèrcit francès de 20.000 homes al Piemont, el 1630, va obligar el nou duc de Savoia, Víctor Amadeu I a abandonar l'aliança amb Espanya i a reconèixer els drets de Carles a canvi de territoris a Trino i a Alba en la firma del Tractat de Cherasco.

Amb tot, l'assetjament de Màntua per part dels exèrcits espanyols i del Sacre Imperi es va allargar fins al 1630 quan la ciutat, debilitada per la pesta i per la fam fou saquejada brutalment.

Les successives accions diplomàtiques van permetre a Carles tornar a Màntua, però el ducat es trobava totalment devastat i arruïnat, fins al punt que va necessitar ajut d'altres corts italianes. Per tal de redreçar l'economia es va veure obligat a vendre tota la col·lecció d'art de la seva família.

En morir, va deixar el govern al seu nét Carles II, sota la regència de la seva mare Maria Gonzaga de Màntua.

Bibliografia[modifica]

  • Giuseppe Coniglio: I Gonzaga. Varese, Dall'Oglio, 1967
  • Lorenzo Bignotti: La Zecca di Mantova e Casale (Gonzaga). Mantova, Grigoli, 1984
  • Jacques Pillehotte: Discours de ce qui s'est passé au voyage de monseigneur le Duc de Nevers, et principalement au siège de Bude en Hongrie, au mois d'Octobre 1602. A Madame La Duchesse de Longueville sa sœur unique. À Lyon, 1603. Rés. 314976 Mi 1474

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles I Gonzaga-Nevers