Lluís I Gonzaga-Nevers

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís I Gonzaga-Nevers
Louis IV de Gonzague-Nevers.jpg
Nom original Louis IV de Nevers
Dades biogràfiques
Naixement 18 de setembre de 1539
Màntua
Mort 23 d'octubre de 1595 (56 anys)
Nesle
Activitat professional
Ocupació Diplomàtic
Dades familiars
Cònjuge Enriqueta de Clèveris
Fills
Pares Frederic II GonzagaMargarida Paleòleg
Germans
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Lluís I Gonzaga-Nevers -en italià Ludovico Gonzaga-Nevers- (Màntua, Ducat de Màntua, 18 de setembre de 1539 -Nesle, 23 d'octubre de 1595) era un noble de la Casa de Gonzaga, fill del duc de Màntua i marquès de Montferrat Frederic II (1500 - 1540) i de Margarida Paleòloga de Montferrat (1510 - 1566). Amb el seu casament, va assumir la titularitat del ducat de Nevers i del comtat de Rethel.

Als deu anys, va ser enviat a la cort francesa per ser educat amb els fills de la família reial dels Valois. Va ser, doncs, company d'infància del rei Francesc II de França, i ja naturalitzat francès va ser conseller polític del duc d'Anjou, el futur rei Enric III de França, membre influent del consell reial i en diverses ocasions cap de l'exèrcit reial, essent una de les personalitats més importants del període de les guerres de religió a França.

Lluitant pel rei de França Enric II, va ser fet presoner pels espanyols en la Batalla de Sant Quintí (1557) i en va ser alliberat pagant un fort rescat.

El 4 de març de 1565 es va casar amb Enriqueta de Cleves (1542 - 1601) duquessa de Nevers i comtessa de Rethel, filla del duc Francesc I (1516 - 1561) i de Margarida de Borbó (1516 - 1589). El matrimoni va tenir cinc fills:

Profundament catòlic, es va distingir en moltes ocasions en la lluita contra els hugonots. Va participar en la Massacre del dia de Sant Bartomeu i va animar la monarquia a mantenir-se ferma contra els rebels. La seva hostilitat envers els favorits del rei, i envers els protestants el va portar en diverses ocasions a distanciar-se d'Enric III, però es va negar a unir-se a la Santa Lliga de París. Amb l'arribada d'Enric IV, es va mantenir neutral durant un temps abans d'unir-se al seu partit i lluitar per ell. De fet, inicialment havia encoratjat la candidatura de Carles II de Borbó, Cardenal de Vendôme, al tron ​​de França, però finalment va unir-se al rei, que el va nomenar ambaixador extraordinari a la Santa Seu per negociar una reconciliació amb l'Església. Més tard, va ser enviat a lluitar contra el duc de Parma. Però Lluís va morir als 56 anys pocs dies després de la presa de Cambrai.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Denis Crouzet, « Recherches sur la crise de l'aristocratie en France au XVIe siècle : les dettes de la Maison de Nevers », Histoire, économie et société, 1982, vol. 1, n°1-1, pp. 7-50.
  • Ariane Boltanski, « Clientélisme et construction monarchique. La clientèle du duc de Nevers dans la seconde moitié du XVIe siècle », Hypothèses, 1998/1, Publications de la Sorbonne, pp. 145-152.
  • Ariane Boltanski, Les Ducs de Nevers et l'État royal : Genèse d'un compromis (ca 1550 - ca 1600), Genève, Droz, collection « Travaux Humanisme Renaissance », 2006.
  • Aldo De Maddalena et Marzio Romani, « Vivre à côté du Roi : premières expériences et émotions de Louis Gonzague à la Cour de France (1549) », dans La France d’Ancien Régime : études réunies en l’honneur de Pierre Goubert, Toulouse, Privat, 1984, t. 2, pp. 443-452.
  • Xavier Le Person, « Practiques » et « practiqueurs ». La vie politique à la fin du règne de Henri III (1584-1589), Genève, Droz, 2002.
  • Nicolas Le Roux, La faveur du roi, Mignons et courtisans au temps des derniers Valois (vers 1547-vers 1589), Seyssel, Champ Vallon, 2001.
  • Michael Wolfe, « Piety and Political Allegiance : The Duc de Nevers and the Protestant Henri IV, 1589-1593 », French History, t.2, 1988, pp. 1-21.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I Gonzaga-Nevers Modifica l'enllaç a Wikidata