Carles I de Borbó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarles I de Borbó
TombeauCharlesIdeBourbon.jpg
Estàtua de pedra de Carles I de Borbó a l'església abacial de Souvigny Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles de Bourbon
(fr) Charles Ier de Bourbon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1401 Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1456 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Moulins Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSouvigny Priory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Grand Chamberman of France (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra dels Cent Anys Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc (1434–1456)
Graf (1434–1456) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAgnès de Borgonya (1425 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabelle de BourbonMarie de Bourbon (en) TradueixJacques de Bourbon (en) TradueixLluís de BorbóRenaud de BourbonSidonie (Edmee) bâtarde de Bourbon, dame de Tison (en) TradueixCatharine of Bourbon (en) TradueixLouis de Bourbon-Roussillon (en) TradueixCarles II de BorbóMargarida de Borbó i de BorgonyaJoan II de BorbóPere II de BorbóJeanne de Bourbon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan I de Borbó Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Berry Modifica el valor a Wikidata
GermansBonna d'Artois, Lluís I de Montpensier, Charles of Artois (en) Tradueix i Jean de Bourbon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Arms of Charles de Bourbon.svg Modifica el valor a Wikidata

Carles I de Borbó, nascut el 1401, mort el 4 de desembre de 1456 al castell de Moulins, fou duc de Borbó i d'Alvèrnia de 1434 a 1456. Fou també comte de Clermont-en-Beauvaisis i comte de Forès que en endavant es poden considerar annexes del ducat de Borbó[1]

Biografia[modifica]

Carles I de Borbó era fill de Joan I de Borbó, duc de Borbó i d'Alvèrnia, comte de Clermont-en-Beauvaisis i de Forez, etc., i de Maria de Berry, duquessa d'Alvèrnia i comtessa de Montpensier.

En principi, Comte de clermont, va haver d'administrar els dominis del seu pare (de fet el 1415 però formalment el 1421) després que aquest fou fet presoner a batalla d'Agincourt.[2] A l'edat de quinze anys, presidia el consell de regència, però, després de la caiguda dels Armanyacs el 1418, es va haver de sotmetre a Joan I de Borgonya, duc de Borgonya, dels quals es va casar amb la filla. fou nomenat governador del Llenguadoc el 1421, on va fer algunes campanyes contra el comte de Foix, i després el 1423 fou comandant general del Lionès. Va portar una comitiva de socors cap a la ciutat d'Orleans, que va fracassar (jornada de les arengades).[3] Després de l'alliberament d'Orleans per Joana d'Arc, Carles, igual com els seus familiars i avantpassats, va lluitar amb l'exèrcit de França durant la Guerra dels Cent Anys, però va mantenir llaços diplomàtics amb els seus enemics els borgonyons; va combatre els anglesos, però no va rebre prou suport de Carles VII de França, i Carles I es va haver de retirar a Moulins en territori del seu ducat del Borbonès. Va aconseguir persuadir el seu cunyat Felip III de Borgonya d'afluixar l'aliança amb els anglesos per acostar-se al rei de França. Va participar en la rebel·lió de nobles en contra de Carles VII de França i quan la rebel·lió va ser sufocada va demanar pietat al rei.

Esdevingut formalment duc de Borbó i Alvèrnia i comte de Forès a la mort del seu pare (1434), fou un príncep descontent amb el poder reial i va sostenir les revoltes del delfí. El 1434 va esdevenir gran cambrer de França. Va morir al castell de Moulins el 1456.

Matrimonis i fills[modifica]

El 19 de juliol de 1412, va ser promès a una altra nena de 3 anys, Anna de Dreux (nascuda el 1409, morta abans de 1415), unió mai consumada. Seria potser llavors quan el seu pare li va cedir el comtat de Clermont-en-Beauvaisis, reservat als hereus, i no al seu segon matrimoni el 1424 quan el pare estava presoner, data no obstant generalment admesa.

El 1424, es va casar, formalment en segones núpcies amb Agnès de Borgonya (1407-1476), unió del qual van néixer:

  • Joan II de Borbó (1426 † 1488), duc de Borbó
  • Maria de Borbó (abans de març de 1428-Nancy 7 de juliol de 1448), promesa per contracte del 3 de febrer de 1437, celebrat el 1445, a Joan II de Lorena i de Calàbria (1425-1470)
  • Felip (11 de febrer de 1429 - Lille gener de 1453), senyor de Beaujeu
  • Carles II (1433-1488), arquebisbe de Lió (1444), cardenal (1476), després duc de Borbó (1488)
  • Isabel de Borbó (1437-Anvers 13 de setembre de 1465), casada el 1454 amb Carles I de Borgonya el Temerari (1433-1477), duc de Borgonya
  • Lluís (1437- Werz 10 d'agost de 1482), bisbe de Lieja
  • Pere II de Borbó (Moulins 27 de novembre de 1438 -10 d'octubre de 1503), senyor de Beaujeu, després duc de Borbó (1488) es va casar amb Anna de França, regenta de França
  • Caterina de Borbó (1441 - Tournai 21 de setembre de 1469), casada a Bruges el 18 de desembre de 1463 amb Adolf d'Egmont (1438-1477), duc de Gueldre
  • Jaume de Borbó (1445- Bruges 22 de maig de 1468), cavaller del Toisó d'Or
  • Joana (1443 - Lons le Saunier 10 de juliol de 1493), casada per contracte del 12 d'octubre de 1467 amb Joan IV de Chalon-Arlay (1443-1502), príncep d'Orange.
  • Margarida (Moulins, tardor del 1447 - Pont d'Ain 24 d'abril de 1483), casada a Moulins l'abril de 1476 amb Felip de Savoia, comte de Bresse

Fou igualment el pare de diversos bastards entre els quals dos tinguts amb Jeanne de Bournan:

  • Lluís de Borbó (mort el 1487), almirall de França, casat el 1466 amb Joana de Valois (1447-1519), senyora de Mirebeau. Fou un dels primers cavallers de l'Ordre de Saint-Michel anomenats per les cartes patents de Lluís XI de França[4] el 1469.

Notes i referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles I de Borbó
  1. el primer havia estat bescanviat amb la corona francesa per la Marche, però per causes incertes seguia en poder de la casa de Borbó i es donava al hereu be al naixement o quan tenia alguns anys; el segon procedia de l'herència materna de Joan I.
  2. (anglès) Régine Pernoud, Marie-Véronique Clin, Prof. Jeremy duQuesnay Adams, i Bonnie Wheeler, Joan of Arc, p.177, (St.Martin's Press:New York, 1986)
  3. (anglès) Robin Neillands, The Hundred Years War, p.258
  4. Cartes patents de Lluís XI, Amboise, el 1r d'agost de 1469[Enllaç no actiu]