Carlos Andrés Pérez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlos Andrés Pérez
Carlos Andrés Pérez.jpg
Nom original (es) Carlos Andrés Pérez Rodríguez
Biografia
Naixement (es) Carlos-Andrés Pérez Rodríguez
27 d'octubre de 1922
Rubio, Estat de Táchira, Veneçuela
Mort 25 de desembre de 2010, 88 anys
Miami
Causa de mort Infart miocardíac
  President de Veneçuela
11 de març de 1974 – 11 de març de 1979
  President de Veneçuela
2 de febrer de 1989 – 20 de maig de 1993
Dades personals
Religió Catòlic i Església Catòlica
Formació Universitat Llibre de Colòmbia (1949–1950)
Universitat Central de Veneçuela (1944–1946)
Universitat de Costa Rica
Activitat
Camp de treball Política i administració pública
Ocupació polític
Partit Acción Democrática
Família
Cònjuge Blanca Rodríguez (1948-1998)
Cecilia Matos (1998-2010)
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Carlos Andrés Pérez (Rubio, Estat de Táchira, 27 d'octubre de 1922 - Miami, 25 de desembre de 2010) fou un polític veneçolà pertanyent al partit Acció Democràtica, que va exercir el càrrec de President de la República en dos períodes (1974-1979 i 1989-1993).

Biografia[modifica]

Va néixer a Vega de la Pipa, jurisdicció de la ciutat de Rubio, (Estat de Táchira), el 27 d'octubre de 1922, en el si d'una família dedicada al cultiu i comerç de cafè. El seu pare, Antonio Pérez Lemus, va ser un hisendat i comerciant d'ascendència espanyola i canària nascut en Chinácota, Departament Nord de Santander, Colòmbia però radicat a Veneçuela des de la fi del segle XIX. La seva mare Julia Rodríguez era una veneçolana nascuda a la ciutat de Rubio, filla d'un hisendat prominent local i néta de refugiats de la Guerra Federal provinents de Barinas. Casats en 1905, el matrimoni d'Antonio i Julia va produir 12 fills del qual Carlos Andrés va ser el penúltim. Els seus altres germans són: Nicolas, Ana Julia, Antonio, Germán I, Ángela, Germán II, Jorge, Luis, Francisco, Miguel Ángel i Armando.

Va estudiar educació primària en Rubio en el Col·legi María Inmaculada, fins a 1935, sisè grau i el primer any de batxillerat.

La dictadura de Juan Vicente Gómez va tenir un profund impacte sobre la família Pérez. Querelles legals contra un cosí del dictador per deutes sense pagar, unides amb la crisi als mercats mundials i la consegüent baixa en els preus de cafè, van contribuir al declivi de la salut d'Antonio Pérez i dels ingressos familiars. A la seva mort en 1936, la vídua Julia Pérez es trasllada amb els seus fills a Caracas i és aquí on Carlos Andrés completa el batxillerat, en el liceu Andrés Bell d'aquesta ciutat, graduant-se de batxiller en filosofia.

Ja durant aquest temps, va mostrar les seves inclinacions per la política, en actuar com a president del Centre d'Estudiants d'aquesta institució. Es va casar en 1948 amb la seva cosina Blanca Rodríguez, i d'aquest matrimoni en nasqueren 6 fills: Sonia, Thaís, Martha, Carlos Manuel, María de Los Angeles i Carolina.

Primera presidència[modifica]

Durant el seu primer mandat, el país va ser conegut amb el sobrenom de "Veneçuela Saudita" a causa del flux de petrodòlars dels ingressos per l'exportació del petroli de Veneçuela[1]

Segon mandat[modifica]

El seu segon mandat, a diferència de l'anterior, va estar marcat per escàndols de corrupció que culminarien amb la seva separació del càrrec, davant la declaració de procedència d'avantjudici de mèrits per part de la Talli Suprema de Justícia acusat malversació de fons públics i frau a la nació,[2] i la crisi social manifesta en l'anomenat Caracazo. Tant els escàndols de corrupció com el Caracazo[3] van ser utilitzats com a argument per Hugo Chávez i Hernán Grüber Odremán per a dos intents de cop d'Estat el 4 de febrer i el 27 de novembre de 1992, respectivament. En ser separat de les seves funcions pel Congrés Nacional el 21 de maig de 1993[4] pel delicte de malversació de fons públics, es va convertir en l'únic president en exercici en la història a ser destituït per una acció judicial.

Etapa postpresidencial[modifica]

Condemnat per la justícia, va recuperar la seva llibertat en 1999, resultant electe com a congressista en el Congrés bicameral, dissolt per l'Assemblea Nacional Constituent que va redactar la Constitució veneçolana de 1999. Autoexiliat a la República Dominicana i als Estats Units, va ser acusat de diversos delictes econòmics.

Després de la seva segona presidència, Pérez se separà de la seva esposa i passà a viure amb la seva secretària, Cecilia Matos, a Miami, lloc on morí el desembre de 2010.

Referències[modifica]

  1. Morón, Guillermo. 1979. Los presidentes de Venezuela. 1811 -1979. S. A. Meneven. Caracas Venezuela. 334p.
  2. El Universal: Carlos Andrés Pérez
  3. Millet, Damien; Toussaint, Éric. 50 preguntas/50 respuestas sobre la deuda, el FMI y el Banco Mundial (en castellà). Intermón Oxfam Editorial, 2004, p.101. ISBN 8474266998. 
  4. El Universal: Ramón J. Velásquez

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Andrés Pérez Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
Rafael Caldera
President de Veneçuela
1974-1979
Succeït per:
Luis Herrera Campins
Precedit per:
Jaime Lusinchi
President de Veneçuela
1989-1993
Succeït per:
Octavio Lepage