Carlos Torre Repetto

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlos Torre
Carlos Torre Repetto.jpg
Nom original Carlos Jesús Torre Repetto
Biografia
Naixement 29 d'octubre de 1904
Mérida, Yucatán, Mèxic
Mort 19 de març de 1978(1978-03-19) (als 73 anys)
Mérida, Yucatán, Mèxic
Nacionalitat Mèxic Mèxic
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva Mèxic
Esport escacs
Títol d'escaquista Gran Mestre (1977)
Campió de Mèxic (1926)
Altres
Títol Gran Mestre (1977)
Campió de Mèxic (1926)

Lloc web www.carlostorre.org.mx
Modifica les dades a Wikidata

Carlos Jesús[1] Torre Repetto (Mèrida, Yucatán, Mèxic, 29 de novembre de 1904[1] - Mèrida, 19 de març de 1978) va ser un Gran Maestre Internacional d'escacs mexicà.

Biografia[modifica]

Títol de Gran Mestre internacional atorgat a Carlos Torre Repetto en 1977.

Als sis anys d'edat, va aprendre els moviments de les peces. El 1915, la seva família es va mudar a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units). Allà, es va convertir en deixeble d'I. Z. Adams, un conegut escaquista, llavors vicepresident del New Orleans Chess, Checkers and Whist Club. Durant els anys 1925-1926, va ser convidat a participar en diversos torneigs internacionals: Baden-Baden, 1925 (desè lloc); Marienbad, 1925 (tercer lloc); Moscou, 1925 (cinquè lloc); i Chicago, 1926 (segon lloc). Aquest mateix any, guanya el campionat de Mèxic. A l'octubre de 1926, va patir una crisi nerviosa, per la qual cosa es va veure obligat a retirar-se dels escacs per a tota la vida. La Federació Internacional d'Escacs (FIDE) li va atorgar el 1977 el títol de Gran Maestre Internacional un any abans de la seva mort.

Torre Repetto va tenir una carrera escaquista molt curta: amb tan sols 21 anys d'edat es va retirar dels torneigs internacionals, quan molts experts pensaven que hauria pogut aspirar al ceptre mundial.

A l'època de Carlos Torre no existia un mètode fiable per mesurar la força relativa d'un jugador d'escacs. Si es calcula un Elo retroactiu s'arriba a la xifra de 2560, similar al de Spielmann i Tartakower, lleugerament superior al de Réti i Grünfeld i per sota dels tres campions mundials de l'època: Emanuel Lasker, José Raúl Capablanca i Alexandre Alekhine.

Els resultats obtinguts per Torre contra aquests tres grans van ser d'una partida guanyada i dues taules: va vèncer a Emanuel Lasker, va obtenir un ràpid empat contra Alekhine i, després d'una difícil defensa en un final amb inferior possibilitat, va aconseguir també les taules amb Capablanca. El seu percentatge enfront dels mestres de força similar als "tres grans" va ser de 63%. Això era una característica de Torre: obtenia els seus millors resultats com més forts eren els seus rivals i en repetides ocasions dequeia contra els més febles. A tota partida, va destacar sempre el seu estil de joc posicional, amb gran habilitat tàctica.

Carlos Torre va escriure la monografia anomenada El desenvolupament de l'habilitat en escacs, que es va publicar per primera vegada en idioma rus. D'allí s'obté una de les seves frases més conegudes: «El desenvolupament de la nostra habilitat no consisteix que arribem a ser coneixedors de les obertures i destres en els finals, perquè no hi ha desenvolupament sense harmonia... Hem d'obstinar-nos principalment a jugar totes les fases de la partida igualment de bé; això és, jugar als escacs».

La figura escaquista que més va influir en ell va ser la d'Emanuel Lasker. En referir-se a Lasker, Capablanca i Alekhine, Torre mantenia gran respecte i reconeixement per tots ells, encara que és perceptible la tendència a una admiració major per Lasker.

Torre, sobre els tres grans de la seva època[modifica]

Alekhine[modifica]

En referir-se al mestre rus, va opinar: «Era el millor calculant variants; cap altre campió se li podia igualar en profunditat de càlcul. Tenia una enorme capacitat de treball i una memòria prodigiosa». Quan el va conèixer, Alekhine era un ferri combatent i encara no tenia problemes amb l'alcohol.

Capablanca[modifica]

«Tinc la impressió que jugava amb vista al final; veia, o sentia, què calia fer en qualsevol posició», va dir en referir-se a la "meravella cubana", opinió que altres mestres van compartir i comparteixen.

Lasker[modifica]

Sobre Lasker, va dir que «era un jugador tant pràctic com a racional al mateix temps. El seu estil era més semblant al de Capablanca que al d'Alekhine. Era pràctic i, alhora, finament intuïtiu, la qual cosa li permetia estalviar temps i energia i li facilitava jugar ràpid, i així, va romandre a un primeríssim nivell a edat molt avançada».

Llegat[modifica]

Se li reconeix com a inventor d'una obertura, coneguda com: "Atac Torre", molt popular entre alguns escaquistes. Es caracteritza pels moviments: 1.d4 Cf6 2.Cf3 e6 3.Ag5 ó 1.d4 Cf6 2.Cf3 d5 3.Ag5. Tigrán Petrosián, el novè campió mundial, va ser especialista en aquesta obertura. També Carlos Torre va introduir a la teoria dels escacs l'anomenada "Defensa Mexicana", que va utilitzar, entre d'altres, a la partida contra Fritz Sämisch a Baden-Baden (Alemanya) el 1925, que consisteix bàsicament en els moviments: 1.d4 Cf6 2.c4 Cc6!?

Llibres publicats[modifica]

Carlos Torre va escriure un assaig d'escacs al març de 1926, que va ser publicat originalment en idioma rus amb el títol "Kak Formiruyetsya Shakhmatist" per l'editorial Krolenko Publishing House a Leningrad. En anglès es va publicar sota el títol "Development of Chess Ability" a Nova York, 1926. Aquest assaig va ser la base d'un petit llibre publicat també per Torre sota el títol "Desenvolupament de l'habilitat en els escacs" a Buenos Aires, 1944. No obstant això, és en un altre dels seus llibres, el titulat "El Torneig d'Escacs per al Campionat de la República Mexicana", que es va publicar a principis de 1928, on Torre el pedagog brilla en tota la seva esplendor.

Frases cèlebres[modifica]

"El desenvolupament de la nostra habilitat no consisteix que arribem a ser coneixedors de les obertures i destres en els finals, perquè no hi ha desenvolupament sense harmonia... hem d'obstinar-nos principalment a jugar totes les parts del joc igualment bé, això és, jugar escacs"

"Si sempre juguem cada vegada millor que abans: l'obertura amb major precisió, el mig joc més conscientment i el final amb exactitud; si ens proposem fer els nostres càlculs amb més correcció, produir una obra mestra, els nostres esforços interns es traduiran i el nostre progrés sobrepassarà als millors somnis"...

"La força que s'acumula ha de produir progrés, i d'aquesta sort, el nostre esforç continu i creixent desenvoluparà la nostra habilitat en raó progressiva"

"La virtut dels Grans Mestres és l'esforç a consciència"

"L'esforç a consciència i el coneixement caminen paral·lelament"

"Les més admirables combinacions dels Grans Mestres són la culminació de plans directes i simples. Aquestes brillants combinacions, que omplen el nostre ésser del més alt sentiment de benestar, no ocorren al per ventura: són producte de l'evolució"

"Obrar a consciència, ser sincer, voler, això és desenvolupament"

Partides famoses[modifica]

  • La partida contra el nord-americà Adams (potser va ser una partida d'anàlisi).
  • Carlos Torre Repetto vs. Frederick Yates, segons Torre la millor.
  • L'empat forçat davant el campió mundial cubà Capablanca.
  • El ràpid i simple empat contra el futur campió mundial rus Alekhine.
  • La seva victòria enfront de l'ex campió mundial alemany Emanuel Lasker, en la qual aplica la tàctica del "molí" o "llançadora". Aquesta és potser la més famosa de les seves partides.

El molí[modifica]

El molí consisteix en una acció combinada d'alfil i torre sobre el rei contrari. Actualment s'utilitza com a exemple en diversos llibres de text d'escacs.

1.d4 Cf6 2.Cf3 e6 3.Ag5 c5 4.e3 cxd4 5.exd4 Ae7 6.Cbd2 d6 7.c3 Cbd7 8.Ad3 b6 9.Cc4 Ab7 10.De2 Dc7 11.O-O O-O 12.Tfe1 Tfe8 13.Tad1 Cf8 14.Ac1 Cd5 15.Cg5 b5 16.Ca3 b4 17.cxb4 Cxb4 18.Dh5 Axg5 19.Axg5 Cxd3 20.Txd3 Dóna5 21.b4! Df5 22.Tg3 h6 23.Cc4 Dd5 24.Ce3 Db5 25.Af6 Dxh5 26.Txg7+ Rh8 27.Txf7+ Rg8 28.Tg7+ Rh8 29.Txb7+ Rg8 30.Tg7+ Rh8 31.Tg5+ Rh7 32.Txh5 Rg6 33.Th3 Rxf6 34.Txh6+ Rg5 35.Th3 Teb8 36.Tg3+ Rf6 37.Tf3+ Rg6 38.a3 a5 39.bxa5 Txa5 40.Cc4 Td5 41.Tf4 Cd7 42.Txe6+ Rg5 43.g3... Lasker abandona

No obstant això, Torre va donar una opinió molt poc convencional d'aquesta partida: «No la considero una bona partida, tots dos vam cometre diversos errors; aquesta va ser una de les meves pitjors partides i també la pitjor de Lasker».[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Los Repetto en Yucatán
  2. GM Zenón Franco. «carlostorre.org.mx» (en español).

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Torre Repetto Modifica l'enllaç a Wikidata