Carybé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarybé
Biografia
Naixement7 febrer 1911 Modifica el valor a Wikidata
Lanús (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1997 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Salvador (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCandomblé Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballIl·lustració de llibres, arts visuals, pintura, escultura, història i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, escultor, historiador, artista visual, dibuixant, il·lustrador, periodista Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0137130 Modifica el valor a Wikidata

Héctor Julio Páride Bernabó, conegut pel pseudònim Carybé (Lanús, Província de Buenos Aires; 7 de febrer de 1911 - Salvador, Estat de Bahía; 2 d'octubre de 1997), va ser un pintor, gravador, dibuixant, il·lustrador, ceramista, escultor, muralista, investigador, historiador i periodista argentino-brasiler. La seva obra està fortament influenciada per la cultura afrobrasilera.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a la Gran Buenos Aires, fill de mare argentina i de pare italià. Encara nadó, la família migra a Itàlia, però l'any 1919 tornen a Sud-amèrica, establint-se a Rio de Janeiro.[2] Durant la seva infància a l'antiga capital, va formar part de grups d'escoltisme, on va rebre el malnom de Carybé, una espècie de piranya (Pygocentrus cariba) i que va mantenir al llarg de la carrera artística.[3] A la ciutat va iniciar els estudis artístics, entrant en l'Escola Nacional de Belles Arts.[2]

L'any 1929, els Bernabó tornen a l'Argentina, on Carybé comença a treballar com a il·lustrador i caricaturista en premsa. La feina el permet viatjar sovint i, durant els anys quaranta, visita Salvador en diverses ocasions i hi tindrà els primers contactes amb el candomblé. Viu uns anys a Salta,[4] on el 1946 contrau matrimoni amb Nancy Colina Bailey i el 1949 publica Ajtuss, el seu primer llibre, completament escrit i dibuixat per ell. El 1950, l'artista i la seva família es trasllada definitivament a la capital bahiana.[5]

La sala dels orixás al Museu Afrobrasiler de Salvador.

L'obra de Carybé es basa principalment en l'art figuratiu i en les seves vivències a Salvador, entre el candomblé, el Carnaval, les rodes de samba i de capoeira.[6] En el seu treball com a escultor, gravador i ceramista, va destacar per l'ús de tècniques innovadores. Va tenir molta relació amb bona part de la potent generació d'artistes llatinoamericans de mitjans de segle xx, i va poder treballar amb escriptors com Júlio Cortázar, Gabriel García Márquez o Jorge Amado, encarregant-se de les il·lustracions dels seus llibres.[2][5] Va produir més de 5.000 peces artístiques.[7]

Honors[modifica]

L'any 1955 va rebre el premi al millor dibuixant de la III Biennal de São Paulo. Per la seva contribució a la difusió del candomblé, va ser nomenat Obá de Xangô, protector del terreiro del Centre Ilê Axé Opô Afonjá, de llarga tradició a Salvador.[2]

Referències[modifica]

  1. «Carybé morre aos 86 anos em Salvador». Folha de S.Paulo, 01-10-1997.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Santana, Ana Lucia. «Biografia de Carybé - Pintor» (en portuguès brasiler). Infoescola. [Consulta: 6 desembre 2023].
  3. «Carybé vai a Portugal com exposição 'Aquarelas do Descobrimento'» (en portuguès brasiler). Cultura ao minuto, 08-03-2019. [Consulta: 6 desembre 2023].
  4. Fleming, Leonor. «La trayectoria del pintor Carybé» (en castellà). Rinconete. Centro Virtual Cervantes, 02-01-2007. [Consulta: 6 desembre 2023].
  5. 5,0 5,1 «Carybé: biografia do artista argentino de alma baiana» (en portuguès brasiler). Galeria Laart, 25-08-2020. [Consulta: 6 desembre 2023].
  6. Fraga Costa, Rosemary «A Memória do Culto pelos Olhos de Carybé» (en portuguès brasiler). Núcleo do Conhecimento, 15-03-2019.
  7. Ventura, Alexandre. «Carybé: quotidiano de Salvador em meados do século XX» (en portuguès brasiler). Fundação Clóvis Salgado. Arxivat de l'original el 2022-08-21. [Consulta: 6 desembre 2023].

Bibliografia complementària[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carybé