Casa-fàbrica Espalter

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Espalter
Imatge
2000
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pau, 66 i Espalter, 1-11 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 43″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.378516°N,2.170945°E / 41.378516; 2.170945

La casa-fàbrica Espalter era un edifici situat als carrers de Sant Pau i d'Espalter, avui desaparegut.

Història[modifica]

Fàbrica d'indianes de Francesc Clota[modifica]

El 1744, el comerciant Francesc Clota i Teixidor, fill del també comerciant Jaume Clota,[1] fou nomenat cavaller pel rei Felip V,[2] que li concedí l'escut heràldic amb el lema Triumphum non est sine sanguine[3] (vegeu Can Clota). El 1746, adquirí als marmessors del prevere Francesc Alemany unes cases amb hort al carrer de Sant Pau,[4] on va establir una fàbrica d'indianes,[5] que el 1749 tenia 48 teleres i 117 treballadors.[6]

Tanmateix, la fàbrica va durar poc temps en funcionament, i el 1751, Clota va establir en emfiteusi una part dels terrenys als candelers de cera Julià Argelaguet i Josep Carrancà,[7] i el 1754 va vendre el seu prat d'indianes a la companyia Canals i Canet.[8][9] El 1772, va establir dues parcel·les més al veler Miquel Barro[10] i al mateix Carrancà,[11] i finalment, el 1774, la casa-fàbrica als comerciants Josep Ignasi i Antoni Pi.[12]

Fàbrica d'indianes de Joaquim Espalter[modifica]

El 1778, aquesta funcionava com a fàbrica de fils d'or i plata per a brodar (castellà canutillo) i va ser adquirida pel comerciant Joaquim Espalter i Rosàs per 7.500 lliures,[13] que hi va establir una fàbrica d'indianes[14] sota la raó social Joaquim Espalter i Rosàs i Cia (Reina Santíssima del Roser).[15] Per altra banda, els seus fills Joaquim, Francesc Gaietà i Pere Pau Espalter i Roig tenien la seva pròpia companyia, Espalter i Roig Germans, dedicada també a les indianes.[16]

El 1797, els propietaris d'uns horts situats entre els carrers de la Cadena i d'en Robador presentaren una sol·licitud per a obrir-hi tres nous carrers, aprobats l'11 de març del 1798 com Sant Rafael, Sant Bernat (canviat després pel de Beat Oriol) i la Concepció (després de Sadurní).[17] Aquell mateix any, Espalter va fer reformar la casa-fàbrica, amb la remunta de dos pisos i l'afegit de balcons de ferro i rajoles.[18][19]

El 1806, Felip de Mercader i de Saleta (que havia adoptat el cognom Sadurní) i el seu fill Josep Ignasi de Mercader i de Sadurní pactaren amb Espalter la venda dels terrenys entre el nou carrer del Beat Oriol i la seva casa-fàbrica, en compensació pels perjudicis que li causaria la continuació del carrer de Sadurní fins al de Sant Pau, que comportaria l'enderrocament parcial de la «quadra» de pintar i total del despatx i el magatzem dels colors, quedant aquella dividida en dues parts.[20] A tal efecte, s'adreçaren a l'Ajuntament, i aquest va aprovar l'obertura dels carrers del Beat Oriol i de Sadurní, segons el projecte de l'arquitecte municipal Francesc Renart i Closas.[21] L'any següent, ja mort Joaquim Espalter i Rosàs, els Mercader i el seu fill i hereu Joaquim Espalter i Roig feren efectiva l'operació.[20]

El juliol del 1808, arran de la invasió napoleònica, aquest fugí de Barcelona, primer a Reus i després a Sitges, on s'havien exiliat altres membres de la família. Allà va morir el 18 de març del 1809, sense haver fet testament, la qual cosa va originar un litigi entre el primogènit Josep Antoni Espalter i Macià i els seus germans.[22][16]

El 1821, Francesc Manuel Espalter i Macià, com a apoderat de la seva àvia Teresa Roig, va demanar permís per a obrir-hi un balcó.[23]

Parcel·lació dels terrenys[modifica]

El 1844, els terrenys de la banda oriental del carrer van ser parcel·lats per a construir-hi nous edificis d'habitatges: El núm. 1, propietat Jaume Aleu i Prats (vegeu casa-fàbrica Aleu), segons el projecte de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech;[24][25] el núm. 3, propietat de Joaquim Puigdollers, segons el projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera;[26][27] el núm. 5, propietat de Rosa Puig,[28][29] i el núm. 7, propietat de Jacint Torner i Batllori (vegeu casa-fàbrica Torner) , ambdós segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu;[30][31] del núm. 9, propietat de Pelegrí Guarch i Salom (vegeu casa Pelegrí Guarch), fill de l'esclavista Pere Guarch i Miralles (1773-1838)[32] i marit de Bonaventura (o Maria Ventura) Espalter i Macià,[33] segons el projecte del mestre d'obres Jaume Jambrú.[34][35]

El 1848, Pelegrí Guarch va fer enderrocar la seva casa i una part de l'antiga casa-fàbrica i reedificar-les de nou, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Jambrú.[36][35] Poc després, Joaquim Espalter i Duran (fill de Josep Antoni Espalter i Macià i Maria Duran) va fer reformar-ne la resta, segons el projecte del mateix autor, que hi va afegir noves finestres, cegues a la cantonada amb el carrer de Sant Pau. La reforma es va completar amb un cos annex amb façana al carrer Sant Pau (plaça de Salvador Seguí, 1), projectat per l'arquitecte Carles Gauran.[37][38][39] Finalment, tota aquesta illa fou enderrocada a principis del segle xxi per a la construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya.[40]

Projecte d'obertura dels carrers de Sant Rafael, Sadurní i Beat Oriol (1798)
Projecte d'obertura dels carrers d'en Sadurní, Beat Oriol i Espalter. Francesc Renart i Closas (1806)
Quarteró núm. 95 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Francesc CLOTA y de TEIXIDOR». geneanet. Martín Rodríguez.
  2. ↑ Morales Roca, Francisco «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña». Revista Hidalguía, 129, 1975, pàg. 257.
  3. ↑ «Significado del apellido CLOTA Y TEIXIDOR». Libro de Armoría.
  4. ↑ AHPB, notari Carles Rondó, 7-10-1746.
  5. ↑ AHCB, I-34 Cadastre, Quadern de cases reedificades des del 1721. Cases reedificades el 1748, f. 949.
  6. ↑ Thomson, 1992, p. 96.
  7. ↑ AHPB, notari Carles Rondó, 9-11-1751.
  8. ↑ AHPB, notari Josep Cols, 7-3-1754.
  9. ↑ Thomson, 1992, p. 151.
  10. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, 18-1-1772.
  11. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, 26-2-1772.
  12. ↑ AHPB, notari Magí Artigas, 4-11-1774.
  13. ↑ AHPB, notaris Joan Fontrodona i Roura i Ignasi Plana i Fontrodona, 27-3-1778.
  14. ↑ «Joaquim Espalter i Rosas. Comerciant. Sant Pau. Tornar a posar estenedors». C.XIV Obreria C-16/1778-74. AHCB, 12-05-1778.
  15. ↑ Grau i López, 1974, p. 53.
  16. ↑ 16,0 16,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  17. ↑ «Acords municipals de 1798». I-89. AHCB, 11-03-1798.
  18. ↑ «Joaquin Espalter i Rosas. Sant Pau. Casa. Obrir una porta i una finestra amb reixa». C.XIV Obreria C-78/1798-023. AHCB, 25-01-1798.
  19. ↑ «Joaquin Espalter i Rosas. Comerciant. Sant Pau. Casa i fàbrica. Aixecar la façana, obrir grans portals, variar finestres i fer balcons». C.XIV Obreria C-80/1798-158. AHCB, 22-08-1798.
  20. ↑ 20,0 20,1 AHPB, notari Jaume Morelló, manual 1.117/25, f. 247-253, 8-1-1807.
  21. ↑ «Acords municipals de 1806». I-89 p. 334. AHCB, 28-08-1806.
  22. ↑ Vives i Cebrià, Pere Nolasc. Memoria juridica por los hijos y herederos del difunto Joaquin Espalter y Roig del comercio que fué de esta ciudad en el pleyto que siguen en grado de suplicacion, contra Josef Antonio Espalter y Maciá, su hermano mayor sobre la nulidad del figurado testamento sacramental del padre comun. Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, 1822. 
  23. ↑ «Francesc Manuel Espalter i Macià. Apoderat de Teresa Espalter i Roig. Espalter, 6. Fer un balcó». C.XIV Obreria C-83. AHCB, 11-09-1821.
  24. ↑ AMCB, Q127 Foment 105/1844, 23-07-1844.
  25. ↑ «Carrer Espalter 1». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  26. ↑ «Joaquín Puigdollers. Espalter, 3. Construir casa». Q127 Foment 143/1844. AMCB, 30-09-1844.
  27. ↑ «Carrer Espalter 3». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  28. ↑ AMCB, Q127 Foment 84/1844, 06-07-1844.
  29. ↑ «Carrer Espalter 5». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  30. ↑ AMCB, Q127 Foment 83/1844, 06-07-1844.
  31. ↑ «Carrer Espalter 7». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  32. ↑ Piqueras, José Antonio. Negreros: Españoles en el tráfico y en los capitales esclavistas, 2021. 
  33. ↑ «Crónica de Cataluña (edición de la tarde)» p. 5, 18-12-1877.
  34. ↑ AMCB, Q127 Foment 91/1844, 13-07-1844.
  35. ↑ 35,0 35,1 «Carrer Espalter 9». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  36. ↑ AMCB, Q127 Foment 327 bis C.
  37. ↑ AMCB, Q127 Foment 359 bis C.
  38. ↑ «Carrer Sant Pau 66/Carrer Espalter 11». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  39. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 40. 
  40. ↑ «Carrer Espalter 1 bis-11/Carrer Sant Pau 66/Carrer Sant Josep Oriol 7-11/Plaça Salvador Seguí 1-9». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Espalter
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Espalter&oldid=33368762»